pau corcelles

CAFÈAMBLLET

2012-02-03T07:45:00.000+01:00

Tinc cafetera bona i si no em quedo a casa és per estar més bé, més si és cap de setmana i la monotonia del dillunsdimartsdimecresdijousdivendres ha estat dura.

En fi, que quan vaig a fer el meu cafèambllet no només vaig a engolir el líquid de dins la tassa, que ha de ser bo, clar...

La història es converteix en un concepte, un ritual en busca d’un espai bonic i acollidor, on trobar tranquil·litat, bona música que no emprenyi i que si vull escoltar-la, se senti bé. Des de fa poc temps és del tot imprescindible connexió Wifi, cal estar al dia. Arribats a aquest punt, és evident que la gent del local, inclosos els que habitem taules i cadires, ha de tancar el cercle amb companyonia agradable.

Tot aquest rotllo us l’he fotut perquè avui us poso “Hot Blues”, aquesta genial cançó dels mítics U-Tòpics que s'han tornat a ajuntar i que dona nom a un dels millors espais d’Igualada on junt amb el Cafè de l’Ateneu i el Vinnart jo faig els meus cafèsambllet, el Hot Blues.

P.D. Moltes gràcies per fer més agradables els meus cafèsambllet de cap de setmana. Bravo! Et trobaré a faltar, passa-t’ho mooolt bé!!!

LES MIL-I-UNA TRUITES

2012-02-02T07:45:00.000+01:00

Al Blog memòries d'una cuinera han fet un recull de 94 receptes de truita de diferents blogs. És una passada, hi ha truites de tota mena, dolces, salades, clàssiques, modernes,...
Vaja, que us aconsello que feu un click a l'enllaç i apa, que no teniu excusa per fer una o vàries truites:
http://memoriesdunacuinera.blogspot.com/2012/02/truites.html
Ei, i que moltes felicitats per la idea!!!
(també us deixo la imatge del blog memòries d'una cuinera)

DUNK OF THE YEAR

2012-02-01T07:45:00.000+01:00

Per fer més distreta la mitja setmana, us deixo aquesta esmaixada que s'ha marcat el jugador dels Clipers Blake Griffin. Senzillament al·lucinant!!! Els americans ja n'hi han dit el dunk of the year, potser haurien d'esperar a final de temporada, però probablement ho pot acabar sent...

EL TOMEU PENYA A MANRESA

2012-01-31T07:45:00.000+01:00

Com el mal alumne que estudia la nit abans de l'examen, aprofito la mitja horeta fins a Manresa per reescoltar els grans èxits del Tomeu. Potser fa uns 10 anys que no el veig en directe i no estic segur d'estar a l'alçada. No tinc gaire estona, amb la nova carretera arribes en un moment.

Sopar al Vermell, ni que sigui de manera massa ràpida, sempre és una garantia, a més, la companyia és bona. Aprofito per seguir ambientant-me en el tema, si vas a veure el Tomeu, què millor que una coca de sobrassada amb mel? Per un moment, recordo alguna agradable visita al Fredi i la M.Àntonia a Vilafranca de Bonany, el poble del mestre.

Arribem uns deu minuts abans de l'hora al Sielu i ens trobem una sala plena de gom a gom. Temps per mal seure en una cantonada. Passats uns quants anys, el Tomeu encara trionfa! Cal dir que la gent del públic no érem pas quinzeanyerus, però érem, cosa prou important i a més érem públic entregat, molt entregat.
I apa, com si el temps no hagués passat, surt l'home del capell i la barba amb el seu capell i la seva barba ara molt més blanca.
Abans de seguir, un petit retret, el Tomeu ja no comença el concert amb "Arrels". Quina gran cançó!!!
Durant més de dues hores, el Tomeu, la seva guitarra i amb l'ajuda als cors de Simó Copoví, ens fa un repàs a les millors de les seves 227 cançons editades. M'ha agradat posar això de les 227 perquè són moltes, aviat està dit...
De seguida em sorprèn comprovar com la seva característica veu, segueix conservant-se molt bé.
Ara ja no pot fer un abús d'aquell te escocès que se diu Ballantines i que potser era la seva poció màgica, però encara en fa un gotet...
Les parides, són les de sempre i a mi em segueixen fent molta gràcia. Amb el pas del temps potser les parides ja han passat a ser batalletes però jo li ho permeto... En fi, que el Tomeu a l'escenari és un personatge encantador.
Confesso que anava a Manresa amb moltes reserves, després de tant temps tenia dubtes de que tot plegat encara m'enganxés com abans. Els dubtes es van esvair quan els Plou, Havanera, Feixets, Maria, Cors, Illes,.... van començar a sonar. Passada una estoneta de timidesa, no ho vaig poder evitar i em vaig posar a cantar... Ah! i dir-vos que ens va obsequiar amb un petit regal, la versió del "Coses de l'idioma" de la Trinca. Genial!!! Força Tomeu!!!
I és que el Tomeu, potser ja n'ha fet 60, però així segueix cantant. Potser no fa tanta planta però això m'és ben igual, perquè s'altre dia a Manresa vaig anar a un recital. I al mateix vespre somniava que era, un Rock and Roll STAR...
Des del meu raconet, vaig prendre unes quantes imatges que aquí us deixo...

Com que no la va cantar, em faig un petit auto-regal. "Arrels".

DIUMENGE MATÍ A IGD

2012-01-30T07:45:00.000+01:00

Ahir, com cada diumenge final de mes a Igualada, hi havia mercat d'antiguitats.
Abans d'anar a fer el meu cafè amb llet al Vinnart, vaig fer aquesta foto a la plaça i...

...aquesta altra en una pintura en una paret d'un cèntric carrer de la ciutat. Ostres, sóc molt anti pintades, però reconec que aquesta em va fer gràcia.

SANJOSEX A LLUM DE GAS.

2012-01-28T08:30:00.000+01:00

Ahir, vam estar per Barcelona en el segon dels tres concerts seguits amb el que els Sanjosex inauguren el Barnasants. He buscat per can Youtube i no he trobat cap vídiu del concert d'ahir, però sí que n'hi ha algun del concert de dijous. Per fer una mica de cap de setmana, us deixó una de les meves preferides: "Perdó".

Ah! només dir-vos que el concert em va encantar, Sanjosex que ja m'agradava molt, cada cop m'agrada més. A més, el concert el gravaven en directe i ja espero el CD.
I com no, com sempre agrair la bona companyia que em va acompanyar.

TEATRO DEL BUENO.

2012-01-26T07:45:00.000+01:00

Des que és entrenador, el pesat del Mourinho, em sembla que només ha dit una cosa amb cara i ulls. Catalunya és un País on es fa molt bon teatre. A Igualada, estem molt contents perquè el Teatre de l'Aurora ha fet 15 anys. Ells ho han celebrat amb aquest vídeo. En fi, 15 anys on ens han donat molt bon teatre i diversa oferta cultural i això no s'atura pas.
Visiteu el Teatre de l'Aurora, la programció val molt la pena i amés, és preciós...
http://www.teatreaurora.cat/
Per cert, m'ho deixava, trobareu el Teatre de l'Aurora al carrer de l'Aurora 80 d'Igualada.
P
Mostra un mapa més gran

UNES QUANTES FOTOS DEL REC

2012-01-25T07:45:00.000+01:00

L'altre dia, la Marina va penjar una foto a can Facebook del riu Anoia a la zona del Rec d'Igualada. Vaig pensar que jo n'havia fet una fa temps del mateix lloc. Així que amb tota la patilla del món, aprofito per recuperar-la.

Amb l'excusa, dissabte a la tarda vaig anar a donar un petit tomb pel Rec i aquí us deixo els resultats. Espero que us agradin...

S'havia de tornar a fer una foto des del mateix indret...

I apa, vam enfilar aquest carreró amunt, i cap a l'Ateneu a veure els Ghettos...

FOTOGRAFIA GASTRONÒMICA

2012-01-24T07:45:00.000+01:00

La perfecció ens ve a buscar i nosaltres hem d'intentar assolir-la... M'explico, els que tenim blog on de tant en tant parlem de cuina, il·lustrem les entrades amb fotografies. Doncs per nosaltres i per a qui li pugui interessar el tema, recomano el programa "Fotografies" del Canal 33 de divendres passat, sobretot la primera part. Res, menys de mitja hora que hauria de servir per veure la gent que assoleix la perfecció, a veure si ens provoquen, si ens inspiren una mica i així millorem les nostres fotos. Apa, moltes gràcies a l'Antoni Tortajada i al seu equip pel programa i a gaudir-ne.

ARRÒS NEGRE

2012-01-23T07:45:00.000+01:00

Mireu quin arròs negre ens vam marcar ahir. Boníssim i amb molt bona companyia!!!

NESSUN DORMA

2012-01-21T08:00:00.000+01:00

Avui, per fer una mica de cap de setmana, us deixo la versió que el grup "Inspira" va fer del Nessun Dorma" per al programa "Òpera en texans" i...
...el "Nessum Dorma" cantat pel gran Luciano. Gaudiu-ne...

CIRC RALUY

2012-01-20T07:45:00.000+01:00

Aquest passat cap de setmana, el Circ Raluy va visitar Igualada. Jo vaig aprofitar diumenge matí per anar a fer quatre fotos, i dic quatre ja que no me'n vaig adonar que no em quedava bateria a la màquina.Apa, aquí teniu les quatre fotos...

TRUITA DE PATATES

2012-01-19T07:45:00.000+01:00

Tinc ganes d'anar refent antigues receptes que tinc penjades pel blog. De tant en tant, en farem alguna, comencem per aquesta actualització de la truita de patates. A veure si us agrada...

Tot i que la foto és una truita un xic més gran, us deixo la proporció per a 4 persones:

1/2 Kg. de patates
1 Ceba
romaní sec
5 ous
oli
sal

Picar la ceba en troços mitjants-grans i dorar-les en una paella, jo la deixo bastant feta.
Mentre, aprofitar per picar les patates a daus i quan ja estan, retirar la ceba del foc i la reservar.
Posar més oli a la paella i afegir la patata. Salar-la i tapar-la. Jo començo a un foc alt i de seguida paso a fregir a foc mitjà, remenant de tant en tant, fins que es dori una mica. Llavors destapo i li poso el romaní sec (a gust de cadascú). Quan ja està daurada la patata, (jo la deixo bastant), retirar-la i escorre.
En un bol batem els ous amb una mica de llet i un pèl de sal. Quan fa uns dos o tres minuts que hem acabat la patata, afegir ceba i patata, llavors jo ho deixo tot junt durant uns dos minuts i així es coneixen millor.
Ja és el moment de posar un pèl d'oli a la paella i agregar la barreja anterior. Quallar l'ou, primer a foc viu i després a foc més suau. Girar la truita els cops que faci falta perquè es faci pels dos cantons i servir-la calenta.

CRISI (33): MENTIDES POLÍTIQUES

2012-01-18T07:45:00.000+01:00

Un altre interessant article del Xavier Sala-i-Martín ahir, 17/02/2012 a "La Vanguardia". M'agrada molt el Sala quan escriu d'economia, penso que t'agradi o no el que diu, és un paio que fa pensar i això és molt important. Us animo a llegir l'article, com sempre, no us deixarà indiferents...

La consecució de la seva tercera pilota d'or ha fet que el tovalló en el qual Lionel Messi va firmar el seu primer contracte amb el Barça passés a ser un document desitjat. I això m'ha recordat un altre famós tovalló de paper, un tovalló que, encara que sol és famós entre economistes, és rellevant per avaluar la política fiscal del Partit Popular.

La majoria d'analistes (sobretot els d'esquerres) pensen que un augment d’impostos sempre comporta un augment de la recaptació fiscal per part de l'estat. Al 1974, l'economista Arthur Laffer es va preguntar si això era cert. Pensant en l'IRPF, Laffer es va preguntar: què passaria si els impostos fossin del 100%? Quantes hores decidiríem treballar si el govern es quedés el 100% dels nostres ingressos? La resposta és que... cap! Per a què treballar si, una vegada pagats els impostos, no ens queda res? Fixin-se, doncs, que si els impostos fossin del 100%, els ingressos de la gent serien zero i, per tant, el govern recaptaria el 100% de zero. És a dir, zero! El govern no recaptaria res.

I és que la recaptació fiscal és el producte del tipus impositiu (és a dir, el percentatge de la renda que es queda l'estat) multiplicat per la renda dels contribuents. El problema és que la renda o ingrés dels ciutadans depèn dels impostos que paguen: quant més es quedi l'estat, menys incentius té un a treballar o invertir. Per exemple, si els impostos són massa elevats els metges poden decidir no agafar els dos o tres últims pacients, els advocats poden decidir no agafar els dos o tres últims casos o les famílies poden decidir que no paga la pena que el marit o l’esposa treballi si li acaben traient el 90% del sou.

Això vol dir que hi ha d'haver un punt a partir del qual, els augments impositius redueixen tant els incentius a treballar i a invertir que no comporten augments sinó disminucions de recaptació. Aquí és on Laffer, va treure un tovalló de paper i va dibuixar una corba en forma de campana que relacionava els tipus impositius amb la recaptació fiscal. Si els impostos són zero, clarament el govern recaptarà zero. Si els impostos són del 100%, la recaptació també serà zero perquè ningú no treballarà. I si els tipus són entre 0 i 100, la recaptació dibuixarà una corba en forma de muntaña que, començant en zero, primer puja, després arriba al cim i després baixa una altra vegada fins a zero. Els seus amics, impressionats, van exclamar: quina magnífica corba, Laffer! D'allà va néixer el nom: la "Corba de Laffer".

Per als països que tenen impostos inferiors al màxim, un augment de tipus comporta més ingressos per a l'estat, però per als països que ja s'han passat del màxim, un augment d'impostos comporta menys recaptació. És com si estiguéssim conduint un cotxe per la muntanya: si estem abans d'arribar al cim i volem pujar, hem d'anar cap endavant (hem d'apujar impostos), però si ja hem passat el cim i continuem endavant, ens n'anem per a baix. Si volem pujar, hem de retrocedir (o baixar impostos).

La pregunta clau per a Espanya és: els impostos actuals, són tan alts que han sobrepassat el cim? La veritat és que jo no ho sé: no he vist cap estudi economètric seriós que demostri que el sistema impositiu espanyol és abans o després del "cim de Laffer". El que sí que sé és el que deia l'ideari oficial del PP d'abans de les eleccions (http://www.pp.es/nuestras-ideas/economia_51.html). El punt número 5 de la secció d'economia (segurament escrit per Cristobal Montoro, un bon economista, tot sigui dit de passada) explica com una reducció dels impostos fa que la gent tingui més ganes de treballar i invertir, cosa que no genera una reducció de la recaptació sinó tot el contrari. És a dir, abans de l'eleccions el PP creia que els impostos a Espanya eren massa alts i que, per reduir el dèficit, el que s'havia de fer no era pujar impostos sinó baixar-los.

Esclar que després va aparèixer Soraya Sáenz de Santamaría i ens va anunciar (quina sorpresa!) que "el dèficit era molt superior a l'esperat" per la qual cosa el PP es veia obligat (obligat!) a apujar impostos. Com? Si ens creiem el que deia el PP abans de les eleccions, un dèficit major de l'esperat requeriria una recaptació superior a la planificada i, ja que el PP pensava que Espanya es trobava a l'altre costat del cim de Laffer, això requeria no un augment sinó... una disminució encara major dels impostos!

O dit d'una altra manera, una vegada arribat a la Moncloa, Rajoy "no va descobrir" que el dèficit era superior a l'esperat. El que va descobrir és la teoria del PP que prové dels anys d'Aznar i que consisteix a dir que Espanya es troba a l'altre costat del cim de Laffer era una teoria equivocada!

La pregunta és: i com va descobrir això en Rajoy? Jo no he vist cap estudi economètric seriós que porti a canviar d'opinió. Si és així, per què ha apujat els impostos si la seva pròpia teoria diu que això agreujarà tant la crisi que provocarà una reducció de la recaptació i un empitjorament del dèficit espanyol?

Se m'ocorren tres respostes. Una, el PP va mentir durant la campanya electoral: no era veritat que Espanya ja hagi passat el cim de Laffer però no ho van dir per a no espantar als seus votants rics. Dos, el PP ha pujat l'IRPF perquè Arenas no quedi malament de cara a les eleccions andaluses, destrossant de passada l'economia espanyola a canvi d'una mica addicional de poder. Tres, qui mana a Espanya no és el PP sinó la Sergent Merkel. Sigui quina sigui l'explicació, el que queda clar és que el PP ha confirmat el que el PSOE va demostrar durant anys: a Espanya les promeses electorals no serveixen de res i les campanyes són una farsa que no serveix per informar sinó per propagar muntanyes de mentides polítiques.

MENÚ DE TAPES A L'OSPI

2012-01-17T07:45:00.000+01:00

Dissabte vaig tornar a anar a dinar a l'Ospi de l'Òscar Piedra a Sallent, aquest cop amb nova i molt bona companyia. Vam fer una proposta que jo no havia fet encara en anteriors visites, el menú de tapes.
15 mini-tapes + postres.
Ostres, ja sé que l'Òscar em té comprat des de fa temps, però aquesta vegada vaig tornar a disfrutar i molt. Van començar a venir petites exquisiteses que van sumar un tot molt i molt complert rematat amb unes grans postres. A més, els plats de l'Ospi sempre venen presentats amb una elegantíssima senzillesa.
He fet un muntatge de totes les tapes però no les vull enumerar a totes, sempre s'ha de guardar un pèl de factor sorpresa pels que us animeu a fer una visita a l'Ospi. Us destaco una tapa per cada part de l'imatge (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): el conill escabetxat amb sofregit de ceba i tomàquet, l'anguila fumada, el tàrtar de tonyina, l'espàrrec ametllat, el pop gallec, l'hamburguesa de cèrvol, la zamburinya farcida d'ibèric-marisc i la crema de verdures amb ou potxé.

Les boníssimes postres que vaig escollir: Borratxo amb crema pastissera cremada i gelat de cafè

Doncs això, que hem inaugurat molt bé l'any gastronòmic amb la visita a l'Ospi.
http://www.restaurantospi.com/
93 820 64 98
Ah! i per variar, vam acabar l'àpat de la millor manera possible...
Moltes gràcies a la gent de l'Ospi i als/les compays/es de viatge.

UNA FOTO DE LA RAMBLA D'IGUALADA

2012-01-16T07:45:00.000+01:00

Dissabte vaig fer aquesta foto a la Rambla. No sé si està bé o no, però a mi m'agrada i apa, aquí la teniu. Espero que també us agradi...

NINA ENSUCRADA

2012-01-14T10:43:00.001+01:00

Tot mirant el Twitter, he vist que el Gerard Quintana recomanava aquesta gran cançó que els UMPAH-PAH van fer al 1991 i que feia temps que no escoltava. Apa, gran cançoneta pel cap de setmana.

ROGER MAS + SANT JORDI (II)

2012-01-13T07:45:00.000+01:00

Fa dies que tenia aquesta entrada preparada, però entre resums anuals, festes i varis encara no l'havia posada.Doncs vinga, el 28 de desembre vam anar a Solsona a veure el primer dels tres concerts que van oferir el tàndem Roger Mas i cia. + Cobla Sant Jordi.
Tot i fer un intens fred, si vas a Solsona és obligatori donar una volteta pel centre històric, així abans del concert ho vam fer. És preciós...

Dels que érem, només el Ramon es va atrevir a passar una estona de fred...

Era l'hora de tancar botigues i els botiguers feien l'últim repàs al dia.

Vam entrar un moment a la Catedral, ens va agradar aquesta màquina expenedora d'espelmes...

No us faré cap espècie d'explicació de les meves del concert, doncs ja us la vaig fer al novembre quan els vaig veure a Manresa on ja vaig disfrutar com un animal. Quasi dos mesos després, l'espectacle ha variat en algun tema i vaig tornar a gaudir moltíssim. Per qui vulgui, us deixo l'enllaç del concert de Manresa:
http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/roger-mas-cobla-st-jordi.html
Això sí, us deixaré quatre fotos que vaig fer, com aquesta del gran Roger.

Nosaltres vam veure el primer de tres concerts a casa (Solsona) del Roger que serviran per gravar un nou CD. Jo ja l'espero!!!

Potser al ser el primer dia i com que es gravava el CD, l'ambient era una pèl seriós. Fins i tot el públic, abans d'aplaudir, deixava passar un o dos segons després de finalitzar el tema. En fi, estic esperant veure un concert totalment distès, vaja que ja estic esperant la gira de l'espectacle, per què la fareu, no???
A Igualada ja apretarem perquè tot i la ditxosa Crisi us contractin...

No es podia acabar l'entrada sense la foto del dia, el Ramon i jo amb un mega-Tió solsoní...

EL MEU REGAL DE REIS

2012-01-12T07:45:00.000+01:00

Per Reis em vaig auto-regalar aquest vinet, el "Corazón Loco" de Bodegas Iniesta.
Sí!!! és el vi del gran Andrés Iniesta!!! Un negre 2010 D.O. Manchuela que tot bon culé ha de tastar.
Jo no hi entenc gaire però fora conyes, el vi de l'Iniesta és dels que es pot comprar (econòmicament parlant), d'una D.O. no gaire coneguda, sempre és interessant tastar coses diferents i em sembla que té molt bona relació qualitat-preu.
Si algú en vol saber més:
http://bodegainiesta.es/es/detalles_tinto_fc.php

DINAR DE REIS

2012-01-11T07:45:00.000+01:00

La meva mare, cada any es curra un impressionant dinar el dia de Reis per a tota la family. Donar menjar i bo per uns 25 no és pas fàcil. De tot plegat, us en destaco tres perles: una tapeta de gambes amb suc.

Els peus de porc, marca de la casa. La setmana vinent us posaré la recepta.

I la vedella amb patates. Tot plegat, boníssim!!!

EL MILLOR PENALTY EN HANBOL

2012-01-10T07:45:00.000+01:00

Dissabte, el Xesco Espar va penjar aquesta meravella al Twitter. És un llançament de Penalty del noruec Tvedten en un Noruega-Egipte. Només són uns 30 segons de vídiu. Mireu l'efecte que agafa la bola, al·lucinant!

ELS REIS REALS, ELS D'IGUALADA

2012-01-09T07:45:00.000+01:00

Els igualadins presumim de la nostra nit, la nit de Reis. El dia 5 de Gener, la ciutat es transforma en un món de màgia i il·lusió. Crec que tot plegat és molt difícil d'explicar si no es viu, però jo ho intentaré en aquest post. Espero poder transmetre com a mínim una petita part de l'emoció que produeix aquesta Festa, aquest sentiment. I és que a Igualada, els Reis són REALS, són de VERITAT...
Aquest any, un petit refredat m'ha fet viure la Festa des de fora, com un igualadí més. Una mica abans de les 6 de la tarda em vaig dirigir cap a l'antic Hospital (no el nou, com es pensaven unes amigues molt modernes, jejeje) per veure el començament de la Cavalcada. La Rambla romania tranquil·la com un dia qualsevol.

Tot just arribat al començament de la Cavalcada, vaig parlar amb patges i patgeses que fa anys venen aquest dia des de l'Orient. Em va sorprendre molt un patge que repartia monedes i fins i tot bitllets de xocolata. Els bitllets no eren d'Eurus sinó de Lliures Esterlines, com aquest de 10 Lliures amb que em va obsequiar (llàstima que a la foto no es veu bé). Qui sap, potser en aquests temps de crisi el patge ens donava algun consell econòmic amagat...

Per can Twitter es parlava que aquest any han arribat uns 700 patges/esses a Igualada. La barreja de les plomes dels seus luxosos barrets era espectacular.

I vinga, carroses en marxa. Com sempre, Melcior obre pas. Tot i que els 3 Reis són molt màgics, el preferit d'un bon culé està clar que mai pot ser Melcior.

El rei Gaspar (que no Gaspart, per sort...) segueix. Com podeu veure, compleix perfectament la seva feina a la Cavalcada, tirar molts caramels...

...i honorar a tots els assistents amb caloroses salutacions.

Tanca marxa Baltasar que com els seus companys reparteix i reparteix caramels.

La Cavalcada anava seguint el seu habitual recorregut i jo vaig tombar cap a casa una altra vegada. La Rambla m'esperava per mostrar-me el moment on la Festa es torna majestuosa. Passeig amunt, vaig veure com la brigada tancava la marxa deixant els carrers molt nets, de fet hi ha gent que diu que fins i tot anaven massa enganxats als patges.

Ja al balcó de casa, els clàxons de tots els camions ens van deixar un pèl sords. Pels no igualadins, una caravana de camions obre marxa a l'estil caravana publicitària del Tour de França. Cada camió porta les joguines d'una zona o barri de la ciutat. Acabada la Cavalcada, cada patge se'n va al camió que li pertoca i comença el repartiment de joguines casa per casa, pis per pis. Espectacular!!!

Fa temps, hi havia aquell anunci que cantava el famós "vuelve a casa por Navidad". A Igualada tots els parents propers i llunyans no sé si tornen a casa per Nadal però sí que us puc assegurar que tornen a casa per Reis, i molts per participar activament a la Festa. En fi, que s'acostava el moment de la veritat. Nosaltres, com si estiguéssim a cal Toni a Plaça, esperàvem la comitiva amb el seu bon cava..

I som-hi!!! Els primers tot terrenys van aparèixer. Aquest any n'hi havia molts.

Des del balcó vaig al·lucinar amb la gentada que omplia la Rambla. Increïble!!!

I vinga tot terrenys...

Amb tanta gent, alguns se les pensen totes per no perdre's detall...

L'estrella indica que els tres Reis ja estan a punt d'arribar. És el dia que es permet als nens seguir l'Estrella...

Repartides entre carrosses, dues bandes de música interpretaven l'Himne del famós Patge Faruk. A l'imatge la Banda de Música d'Igualada.

Potser la feina més desagraïda de la Cavalcada?

Passa Melcior i ja només l'enganxo d'esquena, un altre any serà...

...amb Gaspar ja hi ha més sort...

...fins i tot més que amb Baltasar.

Una petita crítica, per mi hi havia massa espai entre Rei Baltasar i els patges/esses que quedaven massa enrere i no lluïen prou. És la meva modesta opinió...
Un cop han passat els tres Reis, els patges comencen a repartir les joguines. A les cases de la Rambla pugen per unes escales molt vistoses.

No és pas fàcil pujar per aquestes escales amb les joguines a les mans, a més les famílies els esperen al balcó, però els patges són màgics i ho saben fer tot...

Un dels últims patges que va passar, portava un pot ple de sorra del desert de l'Orient pels nens i nenes d'Igualada. Un pare va haver de trucar a una casa de la Rambla perquè la seva filla s'havia deixat la sorra. Qui em diu que no és el dia de la màgia i la il·lusió?

La Festa de Reis transforma una ciutat molt tranquil·la. Petits i també grans esperem a Reis i patges. No sé si és per tradició i antiguitat, per la preparació els dies anteriors a la Cavalcada, pel Patge Faruk i el seu Himne, per la quantitat de patges, per la seva bonica ornamentació, pel repartiment de regals a totes les cases de la ciutat, per... només sé que a Igualada, per uns moments, per una nit, creiem en els autèntics Reis, els de l'Orient.

I és que a Igualada, els Reis són REALS, són de VERITAT.

ELS 10 MILLORS ASSAJOS DE 2011

2012-01-07T11:42:00.003+01:00

Gràcies al genial blog de La Lleganya, he trobat aquest vídiu amb els 10 millors assajos d'aquest 2011. A més, comença amb el gran Dan Carter. Pels que us ho volgueu mirar i no sabeu de què va aquest món del Rugby, dir-vos que la passada a mans sempre ha de ser enrere.

DUES HISTORIETES D'IGUALADA

2012-01-04T07:45:00.000+01:00

Avui, l'entrada és molt localista. Suposo que als no igualadins no us interessarà, però és que un és d'on és...
Vinga, el dia 28/11/12 vaig fer una entradeta on em queixava del trànsit de vehicles al centre de la ciutat que suposadament ha de ser peatonal. Us deixo l'enllaç:
http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/el-centre-digualada-zona-per-vianants.html
Vaig moure una mica el tema parlant amb algun regidor, gent relacionada amb la Casa Gran i fins i tot vaig parlar amb l'alcalde (de fet, va ser ell qui em va cridar), que em va dir que s'estaven revisant el tema i que en breu en parlarien. Fa pocs dies van treure el tema a la compareixença setmanal amb els mitjans informatius. Veig que han fet una entrada a la web municipal. Us deixo l'enllaç que vaig descobrir gràcies al "xek_in":
http://www.igualada.cat/cat/Igualada-al-Dia/Noticies/Control-de-l-aparcament-abusiu-a-la-Pl.-de-l-Ajuntament
També se n'ha fet ressó l'Anoia Diari:
http://www.anoiadiari.cat/noticia/el-govern-vol-disminuir-el-nombre-de-vehicles-a-la-placa-de-l-ajuntament
En fi, no sé si tot plegat haurà servit d'alguna cosa. De fet en els enllaços que jo us adjunto, ningú parla d'aquest petit blog. Tant fa, si tot es soluciona, jo estaré molt content. Ara bé, em permeto el luxe de donar un petit consell (tot i que jo no en tinc ni idea d'aquests temes). En aquest País i en aquests temes, és millor no estudiar gaires coses i aplicar una mica de mà dura, sinó no s'acostuma a solucionar quasi res...

Un altra història. Ahir, vaig veure la gent dels Amics del Rec repartint unes boniques postals del barri per diversos locals igualadins. Són postals adreçades al Marc Castells, alcalde d'Igualada, i volen que la gent hi expressem els nostres pensaments i propostes sobre barri i el desig que tenim perquè el Rec es conservi, més després de l'enderroc fa pocs dies de la preciosa adoberia de cal Badia. És una altra història que no sé si servirà d'alguna cosa o no, però val la pena intentar-ho. A més, els Amics del Rec encomanen coratge i com a mínim jo, me n'intentaré impregnar i com no, us animo a tots a que també us n'impregneu...
Us deixo l'enllaç al Blog dels Amics:
http://www.amicsdelrec.org/fes-la-teva-%E2%80%9Ccarta-al-rec%E2%80%9D/

CATALUNYA 0 - TUNÍSIA 0

2012-01-03T07:49:00.000+01:00

Anar a veure un partit a Montjuïc ja té prou mèrit sense més. És un estadi macarrònic, costa arribar-hi si és com jo, que vinc d'Igualada, les instal·lacions són cutres, només cal intentar anar al lavabo... La pista d'atletisme deixa el públic molt lluny de la gespa i refreda molt l'ambient. Si a més, arribes a la muntanya màgica i fot un vent acollonant, l'ambient refredat ja converteix en gèlid.

Bé dons, que vam anar a veure el Catalunya-Tunísia. Feia uns quants anys que no anava a veure un partit de la Selecció i la cosa em segueix sense quadrar. No sé si val la pena seguir fent partits amistosos sense cap història que a més porten la gent que porten al camp. Aquest, és l'aspecte 1 minut abans de l'inici del partit.

Cal dir però que tot i el partit, i tot i el fred, vam ser més de 36.000 espectadors. En fi, ara com ara sembla que no es pot fer res més que aquests amistosos que de poc valen.

Del partit en sí, poca cosa. Em quedo amb l'atreviment del Cuenca que no l'havia vist mai jugar i amb la serenor del Busi, quin gran jugador, però sobretot amb el Xavi. És que el Xavi caminant potser és millor que els altres 21 corrent. És molt bo, i només per veure dues passades que va fer, ja estic content d'haver pagat l'entrada i haver passat un fred impressionant Tota la resta una pallissa monumental. Cap al final, em vaig dedicar a buscar altres diversions. La gent de seguretat, tots ben posadets, feien gràcia.

Ara bé, que avorrida la feina d'aquesta gent...

La sensació és que anem repetint una fórmula desgastada que cada any es gasta més i més. Cal seguir fent aquestes patxangues? Crec que així no anem enlloc i que algú més d'hora que tard, haurà d'inventar alguna cosa o això se'n va en orris. Suposo i espero que el simple fet de donar suport de tant en tant a la causa ja és prou important i només per això i per la bona companyia dels que hi vam anar, ja em dono per satisfet.
Ah! el vent va parar a falta de 5 minuts del final del partit. Quins pebrots!!!

LO EQUIVOCADO ES ESTA POLÍTICA, ESTÚPIDOS

2012-01-02T07:45:00.000+01:00

Comencem 2012 amb una interessant reflexió que va fer el Lluís Foix al seu Blog ahir 01/01/2012.

http://www.foixblog.com/

Subirán los sellos, los transportes públicos, los impuestos a los asalariados, las autopistas y los hidrocarburos. Los funcionarios que conserven el empleo trabajarán más horas cobrando menos. Las tijeras van cortando las telas sociales hasta dejar muy deteriorados los servicios a los que hasta ahora creíamos tener derecho.

No acierto a detectar un economista o un político que gobierne que diga que esta política es equivocada. Nadie discute que el déficit público hay que reducirlo para no vivir endeudados hasta el final de los siglos.

Pero lo cierto es que ni un sólo sueldo subirá. ¿Cómo se puede salir de la crisis si no se crea riqueza? ¿Cómo se creará riqueza si el consumo queda ahogado por los draconianos recortes?

Los gobiernos hacen lo que buenamente pueden o, mejor, hacen lo que les dicen que hagan desde instancias que no tienen ninguna responsabilidad ante nadie. Italia y Grecia tienen presidentes de gobierno que han sido designados por instancias políticas y financieras que no responden ante italianos y griegos. Esto no pinta bien.

Lo políticamente correcto es luchar contra el déficit público con todos los instrumentos al alcance de los gobiernos. Las clases medias asalariadas son las más perjudicadas. Y son las que hacen crecer un país. Cualquier persona que pueda ser identificada por una nómina, aunque sea la de un mileurista, recibe todas las bofetadas. Paga más y cobra menos.

Repito: no puede consumir y, por lo tanto, no puede crear riqueza. Ya sé que alguien puede decirme que soy un incauto y que no conozco las ciencias del comportamiento económico. Pero, ¿no hay nadie que ofrezca una alternativa que deje de importunar a los que ya cobran poco y se fije en cómo crear riqueza que redundaría en beneficio de todos? Esta reflexión la he hecho en muchas ocasiones. En los años treinta, por lo menos, había un personaje que ofreció una alternativa. Ya sé que si alguien se proclama hoy, aunque muy suavemente, keynesiano puede ser objeto de burla y acusado de ignorante. Pero léanse lo que se le ocurrió a F.D. Roosevelt en los años treinta.

Pero, qué quieren que les diga, mientras no se cree riqueza con el presupuesto privado y, sobre todo, con el público sólo iremos descendiendo hacia el abismo. Lo dejo dicho desde mi elemental sentido común: El error es la política que siguen los políticos. El error es empobrecer a los asalariados pretendiendo que así se resolverán sus problemas. Es un error el no facilitar la creación inmediata de empresas. Es un error mantener todavía tanta burocracia que tanto perturba a las gentes. Es el despotismo de los banqueros y el de los gobiernos que siguen sus trasnochados apotegmas. Lo equivocado es la política, esta política, estúpidos.

EL 2011 EN PELL DE GALLINA

2011-12-30T07:45:00.000+01:00

Finalitzaré el meu particular resum de 2011, amb aquells moments que et posen els pèls de punta i que durant l'any van apareixent. Moments de pell de gallina, o com diria un altre Mestre, de gallina de pell...
Comencem, ja sé que el dia 5 de Gener és la nit màgica, però és que a Igualada encara és més màgica. Us animo a tots/es els no l'heu viscuda mai que us hi atenseu, no falta gaire. Jo, conec un patge que cada any que pot visita Igualada el 5 de Gener, i em va explicar que en aquesta última visita es va emocionar molt passant per la Rambla tot vivint la màgica Festa, pell de gallina...

Al Febrer, en la visita que vam fer al Ramon a Escòcia vam anar a veure un Partit del tradicional Torneig "Sis Nacions" de Rugby (Escòcia-Gales). O sigui, potser la cosa més ben parida que es pot veure en aquest esport i en el món de l'esport en general. L'ambient als pubs abans del Partit era guapíssim. Visca el Rugby!!!
http://paucorcelles.blogspot.com/2011/02/un-dia-al-sis-nacions-un-dia-increible.html

I quan van sonar els Himnes ja no us ho explico. Si mireu el vídeo, em podeu escoltar com al·lucino sol... Primer sona l'himne Galès i després el Flower of Scotland. Sonen les gaites i la gent canta, de sobte, els instruments paren i la gent segueix a capela. Pèls de punta, encara ara quan ho recordo, moment pell de gallina...
Algun dia, nosaltres també cantarem el nostre Himne, visca Catalunya!!!

Aquest 2011 he tingut la sort de trepitjar varies vegades el Camp Nou. Veure un gol del petitó i gran Messi, és un moment especial, pell de gallina...

Durant l'any hem anat fent varies excursions btteres. Crec que la millor d'aquest any va ser la que vam fer fins a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada. La meitat de la ruta va ser amb la companyia d'una notable pluja, va ser un dia genial. Veure Montserrat sempre és bonic, però amb la visibilitat d'aquell dia de radiant primavera, era impressionant, pell de gallina... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/04/igd-st-joan-de-vilatorrada.html

A vegades però, agafes la bici i just a costat de casa la natura et sorprèn i et pinta això. Llavors, és quasi obligatori baixar de la bici, observar, gaudir, aplaudir i fer alguna foto per poder-vos-la mostrar, en fi, pell de gallina...

Al Juliol i gràcies a la Cristina, vaig poder volar en globus a l'European Balloon Festival. Volar en globus és molt xulo, la tranquilitat que es viu a l'alçada et fa oblidar de tots els mal de caps possibles i sí, vius una horeta de pell de gallina. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/07/i-divendres-vaig-pujar-en-globus.html

Una visita al museu Dalí és sempre especial. Et submergeixes en un món diferent. Ara bé, quan arribes a aquest pa, s'atura el temps... Les formes surrealistes acaben fent el conjunt realista. Geniaaaaal, pell de gallina... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/07/figueres-museu-dali.html

El Pregó de la Festa Major d'Igualada és un altre dels moments d'aquest any. Els Paranoia Accions es van lluir. Un acte senzill però preciós amb un pilar de tres dels Moixis dalt d'un terrat i quasi a les fosques, no sé si mai s'havia fet una cosa igual... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/08/sant-felix-2011.html

Diferents persones de la ciutat llegien el pregó en tot de balcons de la plaça mentre les façanes de les cases quedaven il·luminades amb paraules que sortien al text. Un acte molt emocionant que volia donar un sentiment positiu al moment que estem vivint i que va posar la pell de gallina a tota la gent que ompliem la plaça. Si unies totes les paraules podies veure l'autèntic missatge del pregó.

Oficialment, la Festa Major d'Igualada finalitza quan deixem els gegants Tonet i Conxita al museu ja que l'endemà han de tornar a treballar. Ja fa uns anys però que un grupet d'igualadins sabem que l'últim acte de FM és la pujada al balcó de taules i cadires del Clein, aquest any amb toc de Castells inclòs. Ostres, no sé si va ser ben bé un moment de pell de gallina però el que sí sé, és que ens vam fotre un bon fart de riure. Que bons són la gent del Clein, després de treballar uns quants dies a tope, no tothom s'agafa les coses amb tant bon humor.

Al setembre, amb la Idoia i el Francesc vaig tenir la sort de viatjar fins a Berlín. Tot just arribar, no ens vam voler perdre cap detall i vam començar a voltar per la ciutat. De cop i volta, sense esperar-nos-ho, ens vam trobar amb un tros de mur que encara es conserva tal com era. Us juro que no m'imaginava de cap manera que veure el mur em pogués produir aquell pessigolleig estrany que et deixa la pell de gallina i que ni ara no sé ni com definir. Per què?

http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-i.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-ii.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-iii.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-iv.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-v.html
Berlín és una ciutat moderna, acollidora i molt recomanable. Va ser molt xulo veure la Montse i el Joan, dos igualadins que viuen a la ciutat. El Joan ens va explicar que davant de moltes portes d'entrada de les cases, hi ha plaques que indiquen el nom de la gent que van ser deportats de cada casa, el camp de concentració on van anar, la seva professió, i el dia de la seva mort. Just abans de deixar Berlín, vaig prendre alguna imatge. En fi, un altre moment impactant que llastimosament també et deixa la pell de gallina. Vaig pensar que és bo que hi hagi aquestes plaques, potser veure la barbàrie en propis ulls, farà que els tontets humans no ho tornem a repetir mai més...

Cap a final de temporada, he assistit a varies diades on participaven els Moixiganguers d'Igualada, la Colla de la meva ciutat, la meva Colla. M'ho he passat molt bé veient-los perquè ells s'ho passen molt bé i perquè a més ens han ofert grans Castells com aquest 4de8 que us puc garantir que va ser de pell de gallina a la plaça de Vilafranca, la més castellera. Cullons, com el van defensar! Gent, moltes felicitats i no tinc cap dubte que aquest 2012 serà un gran any per la Colla. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/10/els-moixis-la-mes-castellera.html
http://paucorcelles.blogspot.com/2011/10/persistint-tot-arriba.html
http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/primer-7de7-dels-moixiganguers.html

En l'escapadeta que vam fer a finals de Novembre a Euskadi, vaig tenir la graaaan sort d'estar just al costat del Kepa Junquera durant una bona estona mentre tocava la triki. Tot un Grammy tocant i jo al seu costat, pell de gallina!!! http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/bizkaiko-trikitixa-elkartea.html

Us he de confessar que mai m'havia passat res semblant. Alguns o quasi tots pensareu que estic fatal i potser teniu raó, però em va passar i us ho explico agradi o no... Anàvem dinant al Celler de Can Roca i jo estava gaudint com un nen... Tot de plats impressionants super ben presentats i boníssims. De cop i volta va aparèixer aquest plat, "Tota la gamba", i jo tot menjant-lo hem vaig emocionar, com vaig en aquell moment, si arribo a estar sol, ploro.. És una meravella, no es pot explicar en paraules, és un plat de pell de gallina... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/el-celler-de-can-roca.html

Bé, tanquem aquest any 2011 agraint a totes i a tots els que m'heu fet viure moments tant especials com els que dia a dia han anat apareixent per aquest humil Blog. Gràcies a tots vosaltres, aquest 2011 ha estat un any espectacular. Tot i ser un Blog petit, a vegades al·lucino amb les visites que es reben, els comentaris, la gent que de tant en tant em para pel carrer i fins i tot em felicita. Pocs cops ho faig, i em sembla que ho hauria de fer més sovint, MOOOOOOLTES GRÀCIES totes i a tots!!! Us desitjo de tot cor que tingueu molta sort en aquest 2012. Espero que sigui un any igual o millor a aquest que deixem enrere. Sí, ja ho sé que hi ha aquesta maleïda Crisi, però recordeu el missatge, TOT EL QUE SOM CAPAÇOS D'IMAGINAR, SOM CAPAÇOS D'ACONSEGUIR-HO.
Un diumenge de Juliol em vaig despertar tard sense ganes de fer res. Vaig connectar l'ordinador encara al llit, a can Twitter varies piulades deien que la Sílvia Pérez Cruz havia fet una cançó brutal la nit abans a la Cantada d'Havaneres de Calella. Jo, que ja coneixia la Sílvia pensava il·lusos, ara l'heu descoberta? De cop, va sortir una altra piulada del Sergi Mas que deia que passades unes quantes hores encara tenia els ulls humits de tanta emoció. No vaig dubtar-ho, vaig anar al Youtube i vaig descobrir aquesta meravella que cada cop que l'escolto em posa la pell de gallina i m'emociona més, més i més, "Vestida de nit".
Ara sí, que tingueu un gran any!!!

EL MEU 2011 CULINARI

2011-12-29T07:42:00.000+01:00

Aquest 2011 ha estat un gran any en l'aspecte culinari, i com que sempre porto la màquina a sobre, està tot ben retratat. Com diria el Mestre, un any rico, rico, i amb bastant de fundamento. Apa dons, passeu que veureu el piset...
Al gener vaig fer molta bondat, els tecs nadalencs deixen rastre. Vaja, que el primer tec destacable va ser amb la family al "Nou Urbisol" de Castellolí. Aquestes postres de Gin-tònic eren impressionants. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/02/dinar-al-nou-urbisol-castelloli.html

En la visita que vam fer al Ramon a Edimburgh, vam anar a sopar al restaurant on ell treballa. El "Wegdwood", una sorpresa molt agradable, en destaco aquestes "vieres, pernil cruixent, puré de carbassa i xoriç" i unes postres especials, "el pastís tebi de toffe". http://paucorcelles.blogspot.com/2011/02/wedgwood.html

Vam tancar Febrer de manera espectacular. Dinar al "Sant Pau" de la Carme Ruscalleda. En santuaris com aquest sobren els comentaris. En destaco aquest "Mondrian Gastronòmic", preciós i boníssim, clar... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/02/un-dinar-al-sant-pau-de-la-carme.html

Vam començar Març amb la Calçotada del Ghetto. Va, potser l'any 2012 farem el retorno a casa, pesats!!!

El Galli ens va proposar una txuletonada, el mestre Vere va posar el saber fer. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/03/txuletonada.html

A mig Abril em vaig atrevir a fer els peus de porc a l'estil de ma mare i me'n vaig sortir prou bé. Per cert, encara no he penjat la recepta.

A l'excursió amb el Joan a La Coruña vam menjar molt i molt bé. Una mostra aquest plat de viera. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/05/coruna.html

Passem a Juny, no pot faltar una visita a l'Ospi. Els "Xipirons de costa amb núvol de parmessà" és el meu plat preferit, una barreja exquisita. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/06/un-dinar-impressionant-lospi-com-sempre.html

El Dissabte 11 de Juny, els "Manel" van venir a fer un concert a Igualada. Nosaltres vam fer un "Doble-Manel" amb unes genials tapes al bar Manel i el concert posterior. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/06/manel.html

Juliol.Aprofitant que vam anar a veure la Shanon Shannon a Vilanova i la Geltrú, vam dinar al "Negre Fum". Jo vaig fer un "Cap i pota de vedella ecològica amb cigales", sí, un plat d'hivern a l'estiu, però redéu, era boníssim!!! http://paucorcelles.blogspot.com/2011/07/negre-fum.html

Vaig tancar les mini-vacances de Juliol dinant al "Bistrot" de Girona. L'escenari no podia ser millor... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/08/girona.html

La Rat va dir que després de moltes Diades Castelleres, era el primer cop que no dinava una cruji-coca... I és que la millor manera d'acabar un Sant Fèlix és dinant al "Mercat" de l'Oriol Llavina. Mireu sinó quina "Vedella guisada molt tendra amb ceba i poma"... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/restaurant-mercat-vilafranca.html

A l'Octubre tocava la nostra visita anual al "Cavatast". http://paucorcelles.blogspot.com/2011/10/cavatast-2011_11.html

Obrim Novembre amb aquest excel·lent llobarro que ens vam cruspir a Getxo. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/getxo.html

Ja veieu que cap a final d'any no ens hem estat de res... Visita al "Tickets" de l'Albert Àdria on vam gaudir de unes tapes impressionants. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/tickets.htm

I arriba el moment sublim, "El Celler de Can Roca", a-pus-tu-flant!!! Una mostra aquesta "Blanqueta de garrí ibèric al Riesling". http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/el-celler-de-can-roca.html

Vam tancar Novembre fent de conillets d'Índies d'aquest invent que han fet la gent de "Xerigots" a Vilafranca, el "Xerigotsnyam". Només dir-vos que va ser un gran honor ser conillet d'Índies. Com a mostra aquesta "Torta d'ovella" per mi, l'estrella de la nit. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/12/xerigotsnyam.html

Comencem a acabar... Vam iniciar Desembre fent aquesta mega-paella per unes 80 racions a la festa d'aniversari del meu cosinet Jimy. Som uns kracks, va quedar prou bona.

I per finalitzar el 2011 culinari, què millor que fer un "8 Cadires"?. El 8 Cadires és més que un sopar. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/12/8-cadires.html

A veure si al 2012 no ens afecten gaire les retallades i podem tornar a gaudir d'un altre gran any culinari...

LES PROPINES DE 2011.

2011-12-28T07:45:00.000+01:00

Durant l'any passen coses diferents a les rutinàries. Per mi són com petites propines, i crec que 2011 me n'ha donat moltes i molt bones. Aquí les teniu...
Al febrer vam fer una petita visita al Ramon a Escòcia, vam tenir temps per descobrir la preciosa ciutat de Strirling. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/02/stirling.html

Vaig viure un Barça-Arsenal de vuitens de Champions al Camp Nou.

També vaig viure la Champions de Rugby (Heineken Cup) a Montjuïc on la USAP va guanyar a Toulon. Tot i la seva perfecta tècnica de xut, el gran Wilkinson, un dels mites d'aquest esport, no va poder fer res per aturar als catalans. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/04/un-dia-magic-la-muntanya-magica.html

A l'abril vam passar un cap de setmana a La Coruña d'on no es pot marxar sense passar per la Torre de Hércules. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/05/coruna.html

Al maig vam estar per Àger amb dues excursionetes en btt incloses. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/05/ager_29.html

El 2011 ha estat any de concerts, Roger Mas, Manel, Sharon Shannon, Kepa Junkera, Àntonia Font, U-Tòpics, els concerts del Hot Blues,... Al Juliol vam estar al concert del Sanjosex dins un cicle molt especial, "les Veus de Pedrafita". http://paucorcelles.blogspot.com/2011/07/les-veus-de-pedrafita-amb-sanjosex-i-la.html

Aquest any, he solucionat un deute històric... no havia estat mai encara a Cadaqués! http://paucorcelles.blogspot.com/2011/08/tenia-moltes-ganes-danar-cadaques-no-hi.html

I a l'Agost s'ha de gaudir de les Festes Majors. La d'Igualada... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/08/tot-el-que-som-capacos-dimaginar-festa.html

...i per primera vegada, la de Vilafranca. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/08/sant-felix-2011.html

Al setembre tocava voltar una mica. Porto amb els seus "azulejos"... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/porto-i.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/porto-ii.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/porto-iii.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/porto-iv.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/porto-v.html

...i la moderna Berlín. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-i.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-ii.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-iii.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-iv.html http://paucorcelles.blogspot.com/2011/09/berlin-v.html

L'última propina, aquesta escapadeta a Bilbao. Ostres, quasi acaba l'any i no passo per Euskadi!!! http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/diumenge-vam-voltar-per-bilbao.html

EL MEU 2011

2011-12-27T07:45:00.000+01:00

Si els de Reuters, NY Times,National Geografic i cia ho fan, aquest Blog no pot ser pas una excepció. Aquí teniu dons, l'inici del resum de 2011 que aquesta vegada va en quatre entregues en els propers dies. Comencem per una imatge de cada mes. Jo m'ho he passat molt bé preparant-ho tot plegat, espero que us agradi...
Gener. El Passatge Capità Galí és un carreró d'Igualada per on m'agrada molt passejar.

Febrer. Les flors dels ametllers van animar les nostres excursions btteres.

Març. No puc fer un resum d'any sense vista a Montserrat, a l'Anoia tenim aquest privilegi i en veureu més d'una...

Abril. Els camps de soja són espectaculars...

Maig. Voltant en bici ens vam adonar que aquest any, les espigues de blat eren impressionants.

Juny. El Toni ens va pujar al terrat de casa seva a la plaça d'Igualada i jo, que sóc molt de plaça, vaig gaudir com un nen.

Juliol. A Igualada, Juliol=globus...

Agost. El mes de la calor, aquest any no ho ha estat tant. Els girasols de Castellolí estaven molt bonics.

Setembre. Mireu com canvia la cosa en el mateix punt, just un mes després...

Octubre. Amb el canvi d'hora, les excursions de dissabte tarda s'acaben abans, però et regalen cels com aquest de Copons.

Novembre. El Castell de la Pobla de Claramunt ens vigila.

Desembre. Preciós camp de flors a Òdena.

AVUI DISSABTE 24/12, IGUALADA X IGUALADA

2011-12-24T12:29:00.000+01:00

Avui, durant tot el dia s'organitza aquest "Igualada x Igualada ", una genial moguda pel centre d'Igualada amb moltíssimes activitats per a tots els públics i amb la finalitat de recollir aliments pel Banc de Queviures d'Igualada.
Res, que jo us deixo unes fotos que acabo de fer, els enllaços a la web http://igualadaxigualada.wordpress.com i a les activitats programades http://igualadaxigualada.wordpress.com/agenda/ i tornem-hi!!!
Ahh!!! i per cert, animeu-vos, no us quedeu a casa i si podeu col·laboreu una mica.

BONES FESTES!!!

2011-12-23T07:45:00.000+01:00

Potser sóc molt simple però no m'agrada gaire això de l'ornamentació nadalenca, la trobo cutre i superficial. Com que no vull tenir el piset ple de merdes, només tinc damunt del sofà un petit antic pessebre que vaig "robar" ara fa uns anys de casa els pares. No és que tingui molt valor, però jo me l'estimo molt perquè és el que he vist tota la vida i ara el tinc a casa. En fi, que tot contemplant la modèstia d'aquest petit pessebre aprofito per agrair-vos les visites a totes i tots els que de tant en tant us deixeu caure per aquí i desitjar-vos un molt bon Nadal i unes molt bones Festes.

P.D.: no hi ha el Bou perquè està al taller SuperGlue3.
P.D. II: fa uns anys vam perdre el Caganer que no cal substituir perquè ja volto jo per casa...

AQUEST NADAL, SIGUES SOLIDARI...

2011-12-22T07:45:00.000+01:00

De l'últim Crackòvia, potser en altres moments no ho podrem dir però ara mateix per ser solidari posa un...

8 CADIRES

2011-12-21T07:45:00.000+01:00

Ara fa una setmaneta, vam tornar a fer un 8 Cadires. Ells, es defineixen com un Club gastronòmic per gaudir d'un sopar de degustació exclusiu per 8 amics. En fi, que el Joan i el Josep Maria ofereixen tot tipus de plats, molts dels quals de la més nova cuina possible, cuidant molt el bon producte. Us deixo l'enllaç al seu web: http://www.8cadires.com/

Vinga, vam començar el viatge pel "Cóctel 8 Cadires":

Pebrot farcit, Chips de yuca, Edamames, Pappadums...

...Oliva sfèrica, Dau de foie caramelitzat, Chip de soja i Galeta de tomàquet i gorgonzola

Comencem pels plats (el primer el vam estrenar nosaltres):
Consomé de ceba amb nyokis de gorgonzola
Ceba de l'Anoia
Niu de gotlles
Tàrtar que no us diré de què és ja que si aneu al 8 Cadires trencaria la sorpresa...

El Josep Maria en acció.

Sorells "soasados"
Gyozes de gambes i calamar
Vieira amb moll d'os i aire de mar
Te de miso

Tataki de magret d'ànec
Papada ibèrica

Viatgem menjant formatges:
Abbaye de Tamie Trappiste (Bèlgica)
Compte rva. estiu 2009 (França)
Pecorino amb tòfona (Itàlia)
Tabollet Montllobe (Catalunya)

El Joan presentant-nos la Dolça sfera

Celler:
Mountain 2009 (Málaga)
Donyet 2010 (Montsant)
Chateau Raymond-Lafont 2001 (Sauternes)

Crema Catalana
Terra de xocolata
Sucres pels cafès i Gin-tònic

Aquí em teniu amb els dos Kracks del 8 Cadires, el Joan i el Josep Maria.

La carta firmada pels xefs...

Fa un any i mig vaig gaudir molt de la primera visita al 8 Cadires. Ara que hem fet la segona, penso que tot plegat ha anat a més. Jo us recomano una visita al 8 Cadires, és tota una experiència (igualadins, que ho tenim a casa!!!). El Joan i el Josep Maria, a part de cuinar-vos un tec excel·lent i sorprenent, us tractaran de conya i a més, la proposta és collonuda. Menges i menges molt bé, i a més tens a la teva disposició un local per tu i els teus amics, i a la taula guanya aquella conversa màgica sense preses. No puc pas acabar el post sense agrair la bona companyia dels companys/es de taula. En fi, un grandíssim final culinari d'any 2011.
Ah, i com ens diu la carta del 8 Cadires, "La vida no es mesura per les vegades que respires, sinó pels moments que et quedes sense alè".

CRISI (31): "COITUS INTERRUPTUS"

2011-12-20T07:45:00.000+01:00

Crec que és interessant llegir l'article del Xavier Sala-i-Martín d'aquest disset de desembre a "La Vanguardia" a més, ara feia dies que no us posava cap article de temàtica econòmica. Vosaltres direu...

Durant la primera setmana de desembre, Sarkozy i Merkel van anunciar, a so de bombo i platerets, que havien trobat la solució màgica a la crisi de l’euro, una solució que revelarien als seus col·legues en la cimera de caps d’estat del divendres dia 9. Analistes i mercats van acollir la notícia amb eufòria i una espècie d’erecció financera col·lectiva es va elevar per tot Europa. A l’hora de la veritat, es va saber que la fórmula consistia en un nou tractat que forçava tots els governs a seguir estrenyent-se el cinturó a canvi d’uns centenars de millards d’euros dipositats un nou fons de rescat que permetia posposar la restructuració dels deutes italià i espanyol fins a mitjan 2013. Què va passar? Vegem.
A grans trets, l’eurozona té tres grans problemes. El primer és de deute: ja sigui perquè han practicat polítiques fiscals irresponsables (Itàlia, Grècia) o perquè d’alguna manera s’han compromès a rescatar uns sectors financers irresponsables (Espanya, Irlanda), la veritat és que els països de la perifèria tenen o s’espera que aviat tinguin un deute públic elevat amb risc de ser impagable. És cert que per a alguns d’aquests països (com Espanya) el deute total no és extravagant... encara, però el dèficit sí que ho és i aquest s’acumula en augments de deute.

El segon problema és el dels pànics financers. Si la gent que li deixa diners a un no està segura que un l’hi tornarà, el tipus d’interès que cobren augmenta i pot arribar a ser tan elevat que el deute es converteixi en impagable. Espanya i Itàlia estan en aquesta situació des de març del 2010.

El tercer és la falta de creixement. Sense creixement no hi ha ocupació i ni capacitat de pagar els deutes en el futur.

El terrible d’aquesta situació és que els tres problemes es retroalimenten: quan un intenta rebaixar el deute amb retallades fiscals, les perspectives de creixement empitjoren. I un menor creixement fomenta els pànics que agreugen el problema del deute. A més d’un cercle viciós, això vol dir que la disciplina fiscal a soles (que és la medecina recomanada per Alemanya fins ara), per necessària que sigui, no arreglarà els tres problemes alhora. Perquè sigui efectiva ha de venir acompanyada per dos altres tipus de mesures: l’expansió monetària i el foment de la competitivitat. M’explico.

En la seva Monumental història monetària dels Estats Units, Milton Friedman i Anna Schwartz demostren que un dels factors que més va contribuir a la Gran Depressió dels anys trenta van ser els errors de política monetària: obligat per la camisa de força del patró or, el Banc Central dels Estats Units (anomenat Reserva Federal, FED pels amics) no va contrarestar la contracció fiscal dels anys trenta amb una política monetària expansiva. Si ho hagués fet, la depressió s’hauria evitat. Per això l’actual president de la FED, Ben Bernanke, un estudiós de la història monetària de la Gran Depressió, ha imprès dòlars massivament.

En l’actualitat, el patró euro representa per als europeus una camisa de força semblant a la que el patró or va representar per als americans: impedeix que es duguin a terme polítiques monetàries expansives que esmorteeixin els efectes contractius de les retallades fiscals. Espanya va vendre la seva ànima monetària al diable (més concretament, al Banc Central Europeu, BCE pels amics) quan va entrar a formar part de l’euro i ja no pot imprimir pessetes. Per sortir del forat, doncs, ha de ser el BCE el que imprimeixi euros per al conjunt d’europa.

És més, el BCE hauria de garantir la compra de quantitats il·limitades de deute espanyol i italià al mateix tipus d’interès que Alemanya. Això eliminaria les primes de risc i tallaria els pànics financers de soca-rel.

El segon tipus de mesures necessàries es refereixen a la competitivitat. Sí! Ja sé que em faig pesat perquè ho he dit moltes vegades, però la cosa és tan important que ho torno a repetir: els països de la perifèria són poc competitius des de fa temps. Itàlia i Grècia fa anys que no creixen i Espanya només ha crescut gràcies a una bombolla immobiliària que ha maquillat els seus problemes de productivitat. Però, per exemple, just abans de començar la crisi, la diferència entre importacions i exportacions a Espanya era del 10% del PIB, la segona més alta del món després de Grècia. Això vol dir que a Espanya li costava d’exportar: els seus productes no eren ni barats ni bons. No eren competitius. Si es vol tornar a créixer, això s’ha d’arreglar i s’ha de fer amb aquestes famoses reformes estructurals de què tots parlen però que ningú no implementa. Cal alliberar la creativitat empresarial i abaratir els costos no salarials de les empreses, molts d’ells causats per unes absurdes regulacions que es poden eliminar de la nit al dia. I que tothom tingui en compte que si no es redueixen els costos no salarials, no hi haurà més remei de reduir salaris... fins a un 30%! O sigui que més val que algú es posi les piles! Resumint: a més d’obligar els països de la UE a continuar amb la seva austeritat fiscal, Merkozy havia d’haver anunciat la intervenció massiva del BCE i l’obligació d’emprendre les reformes estructurals que tornin la competitivitat i, amb ella, les exportacions, la inversió empresarial i el creixement. Però, per a sorpresa de tots, la presumpta fórmula màgica no contenia ni l’un ni l’altre, per la qual cosa l’eufòria que havia precedit la cimera es va esfumar i vam veure com una erecció generalitzada es convertia, una vegada més, en la versió financera d’un coitus interruptus.

OLIVES EN CONSERVA

2011-12-19T09:25:00.000+01:00

Ara fa uns dies, vaig anar a cals Madí-Madí a preparar aquestes olives. La recepta la vam treure d'aquest enllaç: http://sopadefarigola.com/2010/10/24/olives-en-conserva/

Ingredients

olives verdes acabades de collir (s’han de collir en lluna vella i si pot ser, com en el nostre cas, si te les cullen, millor... ) • aigua • sal

Preparació

Es posen les olives en una galleda cobertes d’aigua i durant nou dies es canvia l’aigua cada dia.

Passats aquests nou dies es colen les olives i es posa aigua a la galleda (sense les olives) i un ou cru sense trencar-li la closca al fons, si va tirant sal fins que l’ou floti, aquest punt que agafa l’aigua de sal se’n diu “salmorra”.

Un altre manera de mesurar la sal és una mesura de sal per cada 10 d’aigua.

S’agafen pots de vidre, s’omplen d’olives i després s'hi tira l’aigua salada. S'hi pot posar herbes (sajolida, fonoll, romaní), llimona, alls … Nosaltres vam afegir un raig d'oli abans de tancar els pots.

Passats aproximadament dos o tres mesos es tasten i si ja no estan molt amargants ja es poden menjar, sinó esperem uns dies més, com més temps han estat en conserva encara són més bones, inclús un any. En fi, que d'aquí tres mesos us diré com han quedat...

BAHÍA

2011-12-17T11:20:00.000+01:00

Ahir vaig tornar a escoltar aquesta cançoneta del Pedro Guerra, us la deixo a veure que us sembla...

CONCERT DEL KEPA JUNKERA & ROLANDO LUNA

2011-12-16T07:45:00.000+01:00

Ahir vam estar a Gràcia, al Centre Artesà Tradicionàrius per veure un concertillo del gran Kepa que aquest cop anava acompanyat del pianista cubà Rolando Luna en la presentació del disc "Fandango: Habana Sessions". Vam gaudir de quasi dues hores intenses de música, no es pot demanar res més.

Us deixo amb el vídeo d'una de les cançons que més em van agradar "Lisbao", un homenatge a aquestes botigues d'ultramarins on es ven de tot amb "guinyo" a les ciutats de Lisboa i Bilbao.

#XERIGOTSNYAM

2011-12-14T07:45:00.002+01:00

El dimarts 29 de Novembre me'n vaig anar a sopar a Vilafranca. La gent de Xerigots dels quals ja us vaig parlar en un post anterior, ens van convidar a onze més i a mi per iniciar el #xerigotsnyam, un menú especial amb productes exclusius de la botiga.
Ens van dir que érem una espècie de conillets d'índies i si aquest és el cas, com veureu amb les imatges de més endavant, va ser tot un honor...
Abans d'arribar no vaig poder evitar passar un momentet per la més Castellera.

Els Gouda Mediterrani i Gouda amb Nous regats amb cava Bertha Lounge van servir per trencar el gel mentre com diu la cançó, els convidats anàvem arribant...
La taula parada (quin goig!) amb l'amanida de fulles verdes amb perdiu escabetxada i concentrat de vinagre a punt de ser atacada. Com podeu veure, el #xerigotsnyam és un sopar exclusiu per unes 10-15 persones, d'aquells per disfrutar... En aquest punt, ens va venir a veure un vi que em va agradar molt, el blanc "White" HMR Penedès.
Assortiment de patés (en destaco el de cérvol) amb torrades la Golosa.
Aquí ens van introduir el Montsant "Encontres i trobades" i a mi em van introduir en l'interessant concepte del Back in Box.
No podia faltar una mica d'espatlla ibèrica amb pa de Cal Parés amb tomàquet.
Torta d'ovella amb cracker d'oli d'oliva i sal, potser l'estrella de la nit.
Tou de Til·lers i La Peral. Assortiment de melmelades: pètals de rosa (impressionant), maduixa i figa i un molt bon Vi negre "Saó Abrivat", Costers del Segre.
Cabra Ivores i Cendrat
San Simón i Marantona, com es va dir a la taula, mai havia tastat tants bons formatges junts. Espero no haver-me equivocat en cap dels noms de tots plegats...
Postres amb assortiment de formatges cremosos i...
uns sorprenents Bombons de Cabrales. Quina barreja!!!
No podia faltar el cava, "Vatua!". Un brindis per la Laia, la Gemma (no t'amaguis) i el Jordi, la gent de Xerigots. Moltes gràcies per un tec tant i tant bo i moltes gràcies a tots els companys/es de taula. Va ser un vespre especial, vaig poder compartir taula amb gent inquieta i amb ganes, moltes ganes, gent que et fan venir ganes ser actiu, dinàmic. A veure si en prenc exemple...

Us recomano quan tingueu ocasió, fer un #xerigotsnyam, és un concepte dels que a mi m'agraden, sopar exclusiu per un grupet de gent on la conversa tranquila trionfa i on a més, trionfen els productes autèntics.

http://www.xerigots.cat/

Avinguda Tarragona, 3 08720 Vilafranca del Penedès
Tel. 938902378 e-mail – info@xerigots.cat

FOTO DE LA TOSSA

2011-12-13T07:45:00.002+01:00

Aquest cap de setmana només hem fet una estoneta de bici per Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. Temps per fer una foto a aquest camp d'amatllers amb la Tossa darrera.

MEGA-PAELLA...

2011-12-12T07:45:00.000+01:00

El meu cosinet Jimy ha fet anys (Moooltes Felicitats!!!) i per celebrar-ho va organitzar dissabte una gran festa. Em va proposar un repte que era fer una paella per unes 80 racions. Gràcies a la inestimable ajuda d'alguns convidats, vam perpetrar això. Per cert, crec que ho vam aconseguir, dons va quedar prou bona...

SHANE WILLIAMS

2011-12-10T07:50:00.002+01:00

Gràcies a un article del Ferran Vital, m'he assabentat que un dels genis del Rugby, el Shane Williams, abandona la selecció de Gales per centrar-se en el seu club, els Ospreys.
Us deixo amb un vídeo tribut que ha penjat el Ferran amb els millors moments de Shane Williams. Tant si sou o no malalts de rugby, jo no me'l perdria. És increïble, una barreja total d'habilitat, reflexes, rapidesa, intel·ligència ...
Apa, bon cap de setmana i els que volgueu ampliar informació us deixo l'enllaç:
http://blogspersonals.ara.cat/rucbicatala/2011/12/05/shane-williams-ladeu-duna-llegenda/

CAMP DE FLORS

2011-12-09T07:43:00.000+01:00

Dimarts vam passar per aquest camp proper a l'aeròdrom d'Òdena quan vam iniciar la ruta en bici. Ahir no me'n vaig poder estar d'anar-hi un altre cop i fer unes quantes fotos. Aquí les teniu, a veure si us agraden...
L'última imatge és d'aquesta masia mig destartelada propera al camp.

FOTOS BTTERES (ÒDENA-MAIANS-CASTELLOLÍ)

2011-12-07T07:47:00.000+01:00

Ahir, vam estar rodant per aquests pobles.

Us deixo 7 imatges (la forma ja ha baixat una mica i això fa que fem més fotos...).

Les dues primeres, típiques meves, la primera prop de Can Macià...
...la segona a l'alçada de Maians.
Durant tot el recorregut, no vam parar de veure pinetells, impressionant!
Can Tardà, una bonica masia a Castellolí que a mi em porta bons records.
Foto del 2.0 i d'un dels dos Xavis. Aquesta foto té trampa, a veure si la descobriu...

Les vinyes s'estan quedant orfes de fulles.

Però encara en queda alguna de preciosa.
En fi, una ruta molt xula amb una visibilitat boníssima. La forma ha baixat un pèl però bé, encara ens mantenim.

Com que no va venir el Roger, no us puc enllaçar el post al seu blog amb la ruta, un altre dia serà...

LES "MILLORS" JUGADES FUTBOLERES...

2011-12-06T07:55:00.000+01:00

En un dia com el d'avui, tenia ganes de posar-vos un vídiu de qualitat. El vaig trobar ahir a la web de "El Mundo Deportivo" i, ningú em pot negar que no siguin jugades de qualitat...

UN METGE I UN MECÀNIC: NO ÉS UN ACUDIT

2011-12-05T07:44:00.001+01:00

Feia dies que no us posava cap article. Aquest, és del Xavier Bosch a la web del "3/24" el dia 02/12/2011 i penso que és molt interessant. Vosaltres direu...

A l'"Àgora" d'ahir –llàstima d'horari- vam intentar fer un debat seriós sobre les retallades sanitàries a Catalunya, aparcant la demagògia i centrant-ho en l'atenció als pacients i en la tasca dels metges, entesos com el que són: el pal de paller sobre els quals s'ha fonamentat la sanitat d'èxit, equitativa, justa i universal que tenim al nostre país. Els esforços de molta gent, de moltes voluntats i de molts professionals ens han dut fins aquí. La situació econòmica, però, fa inviable continuar pel mateix camí i per aquí han arribat les retallades el 2011, que continuaran, pel cap baix, l'any que ve.

Preparant el tema, buscant la documentació, parlant amb metges, m'han ensenyat la nòmina. M'expliquen que els sous dels metges de la pública, a Espanya, són a la cua d'Europa. M'asseguren que, dins de l'Estat, els catalans també són a l'última posició. En el full de nòmina hi posa que el salari base d'un metge de l'ICS ronda els 1.100 euros. L'estipendi se'l fan amb els complements, objectius i variables. Veig que de les guàrdies de 15 hores (de les 5 de la tarda a les 8 del matí següent) només en cobren 12. "Les tres primeres, de 5 a 8 del vespre, les treballem de franc". És la crisi, els ajustaments, els sacrificis que els demana l'administració. El preu que cobren per hora de guàrdia veig que està en 25 euros.

Deixo el full de nòmina d'aquest doctor i corro a la guantera del cotxe a buscar la factura del concessionari. Acabo de fer la revisió dels 40.000 quilòmetres. El preu per hora del mecànic del meu concessionari hi posa 76 euros per hora. Treballa de dia, té formació de mecànic, i el preu per hora triplica el del metge que salva vides.

Ja està tot dit. Si fins ara em treia el barret per la tasca dels metges, a partir d'avui els faré reverències cada vegada que me'n trobi un.

ALBERT FREIXAS

2011-12-03T08:02:00.001+01:00

Ahir, us parlava dels concerts de cada dijous al Hot Blues.
Per fer una mica de cap de setmana, us deixo aquest "Un gran dia" de l'Albert Freixas, per mi, un dels millors concerts d'aquesta temporada.

SOPARILLU+CONCERT=DIJOUS

2011-12-02T07:45:00.000+01:00

Ja fa temps que els dijous apliquem aquesta fórmula i no ens falla. Rutina? sí!!! Però rutina de la bona. Primer fem soparillu a casa d'algú. Ahir, per exemple, a casa de la Rut ens van obsequiar amb aquest brillant estofat de vedella lleugeret.
Després, com us he dit en altres ocasions, ens en anem als concerts del "HOT BLUES", un local que a Igualada també és conegut com el "GÈS" (com diria el Nuñes, és el bar que porta el nom del seu amu, ehhh). Fora conyes, la programació dels dijous al Hot Blues està molt bé. Us paso l'enllaç al blog per si algú s'hi anima:

http://hotbluesigualada.blogspot.com/
Trobareu el HOT BLUES al carrer Tarragona 9 d'Igualada.

Ver HOT BLUES en un mapa más grande

FIDEUÀ DE BOLETS

2011-12-01T07:44:00.000+01:00

Ahir us vaig explicar la nostra experiència pel Celler de Can Roca. Avui, tornem al món real... Com que avui és dijous, us poso foto del soparillu de dijous passat. Em vaig marcar aquesta espècie de fideuà de bolets.
Res, sofregit de ceba afegint una mica de pastanaga, tomàquet ratllat, una mica d'algun licorillu, fredolics i ceps secs hidratats amb aigua. A l'afegir els fideus, els vaig sofregir una mica i com sempre faig en aquests casos, els vaig bullir amb l'aigua resultant d'hidratar els ceps secs.
Aquí en teniu el resultat.

EL CELLER DE CAN ROCA

2011-11-30T07:43:00.002+01:00

Fa més o menys cosa de mig any, l'Alícia ens va liar a l'Eva, l'Artur, l'Elisa, el Dani i a un servidor a anar a dinar a un dels top ten restaurants del món, El Celler de Can Roca.

Dissabte era el gran dia i la cosa va començar de forma desastrosa, ja que la que havia de ser l'amfitriona, no es va trobar del tot bé i no va poder venir. Ja us avanço però, que aquest va ser l'únic punt negatiu del dia. En fi Alícia, que gràcies per tenir la idea, reservar taula,... i res, que haurem de començar a estalviar una mica per repetir, i aquesta vegada no es pot fallar!
Vinga dons, vam arribar al voltant de la una del migdia. Després de fer una copeta de cava, vam tenir el plaer de veure la cuina on es treballa per separat, carns, peix,pastisseria,... És una passada de neta i a més, hi treballa molta gent.

De fet diria que al Celler hi deu haver una mitjana d'un treballador per client, impressionant...

Em va agradar només entrar a la cuina, veure aquesta paret fosca toca plena d'anotacions a guix, vaja, com a l'institut.
També em va agradar veure que la cuina està decorada amb molt bon gust, i mai més ben dit això del gust...Com que vam ser els primers clients en arribar, vam poder veure el menjador amb tranquil·litat. En forma de triangle, al mig, una vidriera marca un patí interior amb uns arbres (diria que pollancres) que fan l'estada molt agradable. Crec que el local és sobri, i penso que té la virtut d'agradar a clàssics i moderns.
Les taules esperen ser ocupades amb una elegant senzillesa.
I de cop, arriba el moment esperat i els primers entrants comencen a fer acte de presència. És quan l'atreviment, la presentació, la inventiva i com no, el gust, fan una suma perfecte.
Aquí teniu les cartes del vi, feia dies que no llegia tant...
Mentre anàvem dinant, alguna de les poques fulles que els quedaven als arbres, anaven caient a terra. La bellesa de la tardor. Des de la taula es podia veure aquest bonic terra al jardí interior.
Els que espereu veure totes les fotos dels plats, aquesta vegada no serà així. Penso que un àpat al Celler és un event únic i així ho vull conservar.

El menú està composat d'entrants més 14 plats (incloses 3 postres). Tot plegat és un recorregut molt equilibrat que mai decau amb puntes d'una qualitat extrema. Ah, i perquè no dir-ho, el pa també és boníssim.

Ara bé, no puc passar d'aquest punt sense ensenyar-vos aquesta petita meravella. És un plat que simula la gamba i el seu entorn marí i en ma vida no havia menjat un plat tant i tant bo, era increïble. Us he de confessar que menjant aquest "Tota la gamba", em vaig emocionar, i això encara no m'havia passat mai. Quasi ploro...
Aquí teniu els vins amb els que vam banyar-ho tot.

- Cava Albet i Noya

- Blanc Taleia 2008 (Costres del Segre)

- Vi negre francès Cotes du Rhone 2009

Cal dir que vam dir al somelier que ens va atendre, que ens recomanés vins econòmics i caram, els va encertar.
Al ritme que arribàvem a les postres, la tarda anava caient i...
...el local prenia un nou color.
De fet, a l'hora dels cafès ja quasi era de nit.
Abans d'anar cap a casa, vam demanar si podíem veure el celler. Un, queda impressionat amb totes les ampolles que hi ha. Vaig aconseguir trobar el vinet blanc que ens vam prendre.
Al celler, et destaquen 5 zones D.O. de tot el món. De totes, jo em quedo amb el Priorat i la seva pedra característica, la famosa Llicorella que vaig poder palpar.
Visitar el Celler de Can Roca és un petit privilegi que val diners però que en el fons crec que és barat. Què carai, també val diners anar a veure una òpera al Liceu, per no dir si vas a l'Scala de Milà, o també val diners anar al Camp Nou, o imagina si vols viure un partit de la NBA o...

En fi, tot plegat són experiències que tampoc cal ara comparar però sí que us vull donar la idea que anar al Celler no és només anar a dinar, és una experiència que comença amb l'elegància de la primera copa de cava, la visita a la cuina, l'ordre, la netedat de tot l'espai, l'elegància i educació del servei, tota la inventiva i totes les moltes idees possibles, el gran saber fer combinat amb la perfecció d'un equilibrat menú on a més es toca tot tipus d'aliments, la visita final al Celler de vins i l'estada a la taula, amb la tranquil·litat de la conversa, cosa que cada vegada costa més d'aconseguir en el món stressant en el que vivim, gràcies sobretot a la molt bona companyia de la que vaig gaudir i que des d'aquí vull agrair. Penseu que vam entrar a la una del migdia i vam sortir a dos quarts de set.

Espero, amb aquest post, haver aconseguit provocar-vos una mica, vaja que us recomano fermament una visita al Celler de Can Roca. Si us agrada el món de la cuina i us ho podeu permetre, no us ho podeu deixar perdre, ja que és una experiència única.

I sí, els que volgueu veure els plats, és clar que els tinc tots fotografiats. Si si em veieu amb l'ordinador ja ho sabeu...

Salut!!!

FOTO DEL CASTELL DE LA POBLA

2011-11-29T07:42:00.000+01:00

Aquests dies, tenim la bici un pèl oblidada. Tot i així la setmana passada vam fer una excursioneta amb el Rafel. No vaig tirar gaire fotos, dons anàvem a Carme i em sembla que ja està tot fotografiat. En un moment de dubte, vaig tenir la mala sort de equivocar-me de camí, cosa que em va donar la bona sort de veure aquesta per mi, nova vista del castell de la Pobla de Claramunt amb Montserrat fent-se lloc per darrera tot combatent la boira baixa.
En fi, que val molt la pena agafar la bici...

EL CENTRE D'IGUALADA, ZONA PER VIANANTS?

2011-11-28T07:43:00.003+01:00

Intento que aquest blog no sigui gaire localista, ja que la intenció dins el que es pot, és arribar com més enllà millor. Un però és d'on va nèixer i no pot evitar estimar Igualada.

Al loro!!! Dimecres al matí, aprofitant que tenia uns dies de vacances, vaig agafar una estona la bici. Al tornar, vaig anar a fer la cerveseta a Cal Roure a la Plaça de l'Ajuntament. Eren un quart d'una del migdia. Tot just entrar a plaça, hi havia un grupet d'uns 50 turistes que recorrien la ciutat.

Mireu quina vista es van trobar, i això que la plaça està dins de la zona "per vianants" de la ciutat.

Us deixo unes quantes fotos que vaig fer només en una mitja horeta i la veritat és que no em vaig pas esplaiar. Cotxes que entraven a plaça, paraven on els rotava ja sigui per fer "gestions" a l'ajuntament o per carregar i descarregar (quan l'horari finalitza a les 11 segons em va dir un comerciant) o "gestions" varies com comprar tabac...

En fi, que una zona que està destinada a vianants i que és la zona per mi més bonica de la ciutat, s'ha convertit en una zona on els vianants han de sortejar cotxes, camions i furgos.

Tot plegat ho vaig trobar al·lucinant.
No sé què en penseu vosaltres, però jo no ho trobo pas lògic. Us deixo les fotos que vaig fer i animo a qui tingui la responsabilitat en el tema, a que es replantegi la situació.

CALLE LAUREL

2011-11-27T08:44:00.000+01:00

Per acabar el cap de setmana, vam parar un momentet a Logroño per conèixer la seva famosa "Calle Laurel".
La "Calle Laurel" és un petit i estret carrer poblat de bars de pintxos, és espectacular. Tot i ser diumenge nit, hi havia prou ambient.
A cada bar hi ha molta varietat de pintxos a escollir i clar, sempre és bo sucar-ho amb una mica de vinet de la Rioja.
Aquesta va ser gran part de la nostra elecció, a destacar el secret ibèric i el foie.
Així acabàvem un molt intens i profitós llarg cap de setmana per terres basques. Agrair al Toni ser un bon company de viatge i res, que ja fa una setmana que no estic per Euskadi i ja en començo a tenir ganes...

UNA PASSEJADA PER BILBAO.

2011-11-26T10:00:00.007+01:00

Diumenge vam voltar per Bilbao. Vam començar per l'exposició de l'Antonio López al Museu de la Bellas Artes
Vam poder contemplar les seves famoses grans vistes de la ciutat de Madrid.
A mi, el que em va agradar més, va ser aquest dibuix a llapis. És impressionant el que es pot fer amb un llapis i paper...
Després hi va haver temps per voltar per la moderna Bilbao.
Aquesta escultura no l'havia vist en anteriors visites.
Gès, un grupet per portar als concerts del Hot Blues!
Ens vam dirigir cap a la Bilbao més antiga. Vam veure l'afegitó al pont que tant ha emprenyat a Calatrava.
Vam fer un cafetó a la Plaza Nueva. Per Euskadi es respirava a l'ambient que diumenge seria el dia d'Amaiur.
El vespre arribava quan passàvem pel Teatro Arriaga.
Vaja, que sempre és bona una passejada per Bilbao.

BIZKAIKO TRIKITIXA ELKARTEA

2011-11-25T07:42:00.003+01:00

Després de voltar per Getxo, tocava una nova cita musical, el festival internacional de Trikitixa (acordió) de Bizkaia. Així, vam assistir a un concert de 5 petits grups (gallecs, bascos i catalans) de 2 o 3 persones cada un. Cada grup va tocar uns 20 minuts, i ens van ensenyar diferents maneres de tocar la trikitixa.
Em van agradar molt els gallecs Bieito Romero, Xan Cerqueiro i Diego Barral. Just després, van actuar el basc Urtzi Enrikez i el català Marc del Pino, un folc més modern que em va encantar.

Torn pels catalans Guillem Anguera, Hèctor Beberine i Isidre Sans. Que bonic escoltar les notes del Cant dels ocells lluny de casa... Cal dir que els de Montroig, no van pas abaixar el nivell que havia pres tot plegat, també un molt bon torn.

Nosaltres però, havíem anat a veure el nostre amic Kepa Junkera que actuava amb el pianista Jose Luis Canal. Els 20 minuts del Kepa van ser brutals, pura energia i intensitat. Impressionant, com sempre.
Després del concert però, es a produir el moment màgic. Vam dirigir-nos a un bar proper on es feia la "Trikissesion". Els músics participants al concert, van començar a tocar de forma més informal fins i tot amb músics aficionats que portaven la seva triki.

I el moment màgic total, va ser quan el Kepa va agafar la seva trikitixa i va començar a tocar quan jo estava assentat al seu costat. Ostres, quin privilegi, tot un Premi Grammy tocant al meu costat, brutal!!!

Moltes Gràcies, Kepa!!!
L'ambient va ser genial, la gent vam escoltar, cantar i alguns fins i tot ballar.
Es van sentir tot tipus de cançons i els catalans ens van obsequiar amb una versió de "L'estaca" (a una gent basca els vam haver d'explicar que és una cançó del Llach) i "Lo tio Pep".
La cosa cada cop era més informal i més guapa.
Cap al final, la barreja músics-aficionats ja era total. Em va fer molta gràcia cantar el "Lau Teilatu". En fi, que vaig passar un moment, un dia màgic amb tots els músics i amb la gent de Getxo. Felicitar a l'organització, ens ho vam passar mooooltt bé.

GETXO

2011-11-24T07:41:00.001+01:00

Després de viure un concert dels Manel a Pamplona, ens vam dirigir cap a Getxo. Situada a la desembocadura de la ría de Bilbao, crec que el més destacat de Getxo, és seu famós el pont.
Però comencem pel principi, vam deixar Pamplona i la seva plaça del Castillo.
Aquest any he pogut fer varies escapadetes. Per poder fer-ho, no sempre es pot dormir en hotels 5 estrelles. A vegades dons, la decoració de certes pensions és...
Bé, després de deixar la maleta, ja podíem fer passejada. El dia era esplèndid i ningú es podia quedar a casa.
Vam travessar el pont fins a Portugalete on l'ambient ens va obligar a...
...fer el vermutillu.
Per anar a dinar, vam caminar tot el passeig marítim de Getxo.
Una mitja hora i clar, jo no me'n puc estar de fer alguna foto.
Ja començava a fer-se tard i jo ja tenia gana.
Alguns, ja gaudien de migdiada.
Finalment vam arribar al port esportiu de la ciutat on...
...vam fer aquests musclos i...
...aquest llobarro impressionant.
Vam regar ell tema amb el txakolí Aretxaga. Poder dinar bé a l'aire lliure en un port de mar a Euskadi a mig Novembre, va ser tot un luxe.
Vam anar a fer el cafè al port antic mentre el sol anava baixant.
I ràpid cap a la Pensió per agafar una mica d'energia. Ens esperava un concert molt especial, però això ja us ho explicaré demà...

CONCERT DELS MANEL A PAMPLONA

2011-11-23T07:41:00.003+01:00

Divendres, vam iniciar una petita escapadeta de cap de setmana per Euskadi. Teníem dues excuses, la primera, anar a veure un concert dels Manel a Pamplona. La segona, un altre concertillu que ja us explicaré..

Abans d'anar a concert, vam tenir temps per fer uns quants pintxos a la zona de la Plaza del Castillo. Vaja, una bona manera de començar.
L'ambient al carrer era impressionant però ràpidament, vam agafar el cotxe ja que el concert era a la Sala Movie, al Polígon industrial d'Ansoain, un poble proper a Pamplona.
Vam arribar breus moments abans que els Manel sortissin a escena. La sala, no molt gran, estava plena amb unes 200 persones. Des de la primera nota, vaig tenir la sensació de que estava en un concert especial.
I és que la sala era molt acollidora, el so era molt bo i als Manel se'ls veia amb moltes ganes. De seguida es va veure que a Pamplona, també es canten les cançons de Manel.
Segur que hi havia catalans que viuen per la zona dins del públic, però també hi havia molts navarresos i em sembla que no només cantaven els catalans.
En fi, que el so Manel va triomfar...
...i molt.Aquí teniu el repertori, total unes dues hores.
Per cert, em va fer molta gràcia saludar el krack del Jordi que és el tècnic de so del grup durant aquesta gira.
En fi, que com us deia abans, el concert va ser molt especial, vaig disfrutar molt.

De tornada a Pamplona, vam donar una petita volta abans d'anar a dormir. A la botiga dels Kukuxumusu, hi ha un rellotge que marca una marxa enrere. Si penseu una mica, sabreu a què es refereix.
Vaig voler passar per la plaça de l'Ajuntament, quan vaig a Pamplona és visita obligada.
Una obligada última mirada a Estafeta just abans d'anar a fer nones. La llum era espectacular gràcies a una fina pluja que crec, encara anava al ritme dels últims acords de la cançó final dels Manel, el "Deixa-la Toni, deixa-la".
A can Youtube, he trobat una cançó del concert. Aniversari.

UN CASTELL DE "APM"

2011-11-22T07:40:00.000+01:00

Aquest cap de setmana, els Moixiganguers d'Igualada han celebrat el final d'una exitosa temporada. Com que a la Colla hi deuen tenir algun mestre dels muntatges, han penjat aquest vídiu a can Youtube. Els que érem a plaça ja vam comentar que aquest 4de8 era un castell de "APM", i el vídiu ho demostra, és brutal!!!

Per cert, m'ha fet molta gràcia veure una espècie de fotògraf que hi surt al final. S'ha d'estar al peu del canó, jejejejeje

I per cert (2), demà us començaré a apallissar amb totes les fotos d'un cap de setmana molt xulo per Euskadi...

RAJOLA

2011-11-21T07:39:00.001+01:00

Aquest cap de setmana he estat per terres basques. Ha estat un viatget curt, però molt intens, aquests dies us ho aniré explicant. Ahir, tot tornant vam parar a Logroño i vam pintxejar per la Calle Laurel. En un dels molts bars, hi ha aquesta rajola que ajudava a "digerir" les braves, i més en un dia com el d'ahir... déu n'hi do!!!

ÒPERA DE SOFÀ EN PIJAMA

2011-11-18T07:37:00.000+01:00

Aquesta temporada al 33, diumenges nit a les 22.30h. fan el que per mi, és una gran joia de programa, "Òpera en texans", en el qual el Ramon Gener ens acosta l'Òpera als profans en la matèria. Jo, al·lucino amb cada programa i us el recomano, a més són peces de menys de mitja hora.

Tot i que costa triar, crec que de moment, el millor programa va ser el dedicat a "Pagliacci". Hi ha un moment on se'ns explica l'admiració de Freddie Mercury per l'Òpera i com s'assemblen el "Pagliacci" de Leoncavallo i QUEEN. Impressionant!!!

Per si no us ho creieu, escolteu primer la famosa ària "VESTI LA GIUBBA" interpretada pel gran Lucciano i després...

...escolteu els primers acords del "IT'S A HARD LIVE"...

Gràcies al programa de "Pagliaci", he entés com la portada de dimecres 09/11/2011 de "El Periódico" dedicada a Berlusconi és irònica i genial.

Si voleu descobrir més sorpreses, us deixo el programa sencer, i us convido cada diumenge nit a veure "Òpera en texans". Si voleu, podeu fer com faig jo i deixar els texans a l'armari, a final de cap de setmana, el programa es veu millor en pijama i al sofà, un luxe...

XERIGOTS

2011-11-17T07:35:00.001+01:00

Vaig anar a XERIGOTS fa temps i esperava una setmaneta de baixa activitat per parlar-vos-en. Amb l'excusa de rebre el que segur serà un molt bon convit (d'això però ja us en parlaré més endavant i per cert, moooltes gràcies...) us en parlo ara.

Ara fa pocs mesos la Gemma, el Jordi i la Laia van crear Xerigots, un espai on trobar una àmplia gamma de vins, caves catalans i formatges de tot el món, i el que és millor, tot amb una gran relació qualitat-preu. Com em deia el Jordi, una colleta d'amics poden anar a Xerigots i amb un pressupost d'un voltant de 10€ per barba, es poden marcar un sopar-maridatge de formatges i vins impressionant (cal dir que a part de formatge també us poden vendre algun foie,...).

Us diré que em va agradar molt el fet del respecte pel producte del País i que els formatges es venguin en petites porcions i quasi tots envasats al buit, cosa que permet a unitats familiars de poca gent, consumir formatges de qualitat.

En fi, si us interessa, trobareu Xerigots a Vilafranca del Penedès, a l'Avinguda Tarragona 3. El telèfon 93,890,23,78 i l'enllaç web http://www.xerigots.cat/

Per cert, la meva tria:

- Pissarres, un molt bon negre Priorat del 2009.

- Flama d'Or, un negre reserva 2002 D.O. Catalunya i mooolt econòmic per la seva qualitat.

- Rupestris de Pardas, un blanc Penedès que encara està pendent d'obrir però que ja vaig tastar a l'estiu a les Veus de Pedrafita.

- Parmesano Reggiano, boníssim.

- Gran Peñasolana, formatge d'ovella que a qui vaig regalar li va agradar molt

- Cendrat, formatge de llet crua de cabra del Montsec. Un formatge molt diferent als habituals.

Ver mapa más grande

ANTÒNIA FONT A MANRESA

2011-11-16T09:47:00.000+01:00

Dissabte, amb el Vere, vam anar fins a Manresa a veure els Antònia Font. Allà ens vam trobar el de Manresa i cia. Cal dir que el de Manresa, a Manresa, és el d'Igualada...
Com que ens agrada anar puntuals, vam tenir temps de passar pel Beer Centre a fer un mini-tast de cervesa i formatgets.
El Beer Centre és una espècie de botiga-bar on s'hi està molt bé i on tenen una gran varietat de cerveses. El trobareu al carrer Bonsuccés,9 de Manresa. De fet, jo ja us n'havia parlat en un post anterior.
Per qui s'animi, us deixo el mapa per trobar el Beer Centre:

Mostra un mapa més gran

Després de tastar les cervesetes i els formatgets, vam anar a fer un frankfurt al Farolillo, curiosament a Igualada el local de frankfurts més conegut, es diu igual. Del Farolillo manresà, en destaco aquestes figures-escultures...
Tanta activitat, quasi ens fa arribar tard. El concert, igual que el del Roger Mas la setmana passada, era al Kursaal, un teatre molt guapu. Els Antònia, no han estat mai el meu grup preferit. Esperava veure'ls en un teatre en un concert íntim, i no és que m'emportés una decepció, però tampoc em van acabar d'entusiasmar. A destacar l'elegant escenografia que jugava amb el nom del darrer disc, lamparetes. Em va recordar muntatges que el Lluís Danés ha fet pel Lluís Llach.
Un públic molt entregat, va vibrar sobretot en temes com "Alegria", "Wa Yeah", "Mecanismes" i "Calgary 88". Només per aquests moments, ja val la pena pagar l'entrada. Per acabar el post, us deixo una de les cançons que va sonar dissabte d'aquest últim "Lamparetes" i que he trobat a can Youtube, "Clint Eastwood".

LLANDETA

2011-11-15T07:41:00.000+01:00

Aquest és el plat amb que dijous em van obsequiar la Idoia i el Francesc.

Res, qüestió de posar (per barba) un tall de rap , dues gambes i unes quantes rodanxetes de calamar en una olla. Quasi cobrir amb meitat aigua, meitat oli, tomàquet ratllat i si es vol all talladet i pinyons. Deixar-ho a foc mitjà 30 minuts i apa, a menjar. Com a opcional, es pot afegir una picada i així el suquet és més gustós i no surt tant líquid.

Ja ho veieu, una espècie de sarsuela ràpida i fàcil, fàcil... Qui no cuina, és perquè no vol!!!

PRIMER 7DE7 DELS MOIXIGANGUERS

2011-11-14T07:39:00.006+01:00

Ahir, vaig anar a Sant Martí de Tous a viure com els Moixiganguers d'Igualada tancaven temporada. L'al·licient era veure si sortia bé l'estrena del 7de7. Com quasi sempre, l'actuació va començar amb el Pilar d'entrada. A la pinya, hi havia algun convidat especial...
Els Moixis, obrien plaça amb el castell esperat.
El mapa d'una pinya que havia de ser històrica.
Després de desmuntar el primer intent, arribava l'hora de la veritat. El castell consisteix en ajuntar l'estructura d'un quatre i la d'un tres. Com en el 5de7, l'enxaneta ha de fer dues aletes.
Al 7de7 hi puja molta gent, suposo que a final de temporada va molt bé per premiar al personal que durant el curs no ha tingut moltes oportunitats i també deu anar molt bé per provar als qui la temporada vinent hauran d'anar agafant el seu rol...
Potser el castell no va anar molt ràpid però si va anar molt segur. Aquí teniu la primera aleta.
I la segona d'un castell preciós, inèdit pels morats i descarregat amb seguretat.
Els igualadins, compartien Diada amb una colla nova aquesta temporada, els Castellers de Solsona que en la seva Diada el 30/10/11 ja van descarregar el 4de7. El seu primer castell, aquest 4de6 amb agulla.
Segona ronda dels Moixiganguers amb un 5de7 en una plaça de Tous que feia prou goig.
El castell es va descarregar sense problemes. Els Solsonins van executar un 5de6.
En una setmana on a Igualada es respirarà moda 100% amb el REC0.4, el cap de Colla de la Colla de la ciutat, ens proposa el seu innovador estil...
Tercera ronda amb un el 4de7 amb agulla. Per la seva banda, els de la terra del gran Roger Mas tancaven amb un 3de6 amb agulla.
Així dons, amb aquest 4de7 amb agulla es tanca la temporada morada 2011. Un any on la Colla s'ha consolidat com a Colla de 8 i amb aquest invent del 7de7 i els molts 3de7 per sota i... ja es pot dir que aquesta ha estat la millor de la història. L'únic però, potser ha estat aquesta torre de 7 que com aquella noia a qui s'aspira, aquest any ha donat més d'una carbassa. Bé, a veure si amb tanta persistència, l'any vinent es pot lligar facilment.

Des de fora però, jo penso que l'èxit més important dels Moixiganguers més enllà dels Castells, és aquest constant sumar i fer grup que no és pas una cosa fàcil i que en el fons és el que més compta de tot plegat. Jo crec que aquest, és el millor de tots els resultats a què es pot aspirar.

En fi, felicitats per aquest gran any 2011, salut, Castells i apa, que jo ja espero anar a veure Diades la temporada 2012.

ÀNTONIA FONT

2011-11-12T07:55:00.001+01:00

Per fer cap de setmana, us deixo una de les noves cançons de l'Albert Pla. I és que avui, per a mi és un dia "Àntonia Font".

EL MÉS CALENT ÉS A L'AIGÜERA

2011-11-11T07:35:00.001+01:00

Durant un bon temps, vaig tenir la gran sort de treballar a costat del Josep Alert. Ell, que és un home de lletres, ha fet una molt interessant reflexió de números a l'Anoia Diari, 08/11/2011. Us la deixo, vosaltres direu...

Estem en crisi. Ho diuen els mitjans. Ho diuen els economistes. Ho diuen els governants. Ho diuen els banquers. Ho diu el carrer. Ho diu el botiguer de la cantonada. Ho dic jo... I no pas perquè tothom ho digui, sinó perquè en pateixo directament les conseqüències. M’agradaria, però, fer un exercici d’imaginació. Posem per cas que aconseguíssim fer ressuscitar una persona que va viure crisis anteriors, històriques. Vull dir crisis estructurals, profundes, com diuen que ho és la nostra. Quines impressions tindria aquesta persona en veure la nostra realitat? Observaria coses aparentment contradictòries, que francament no concorden massa amb el concepte de crisi. Veuria que hi ha botigues que continuen estant plenes. Que molta gent no deixa d’omplir els estadis per anar a veure un partit de futbol o un concert. Que moltes persones continuen viatjant per vacances. Que es continuen venent ordinadors i telèfons mòbils cada cop més sofisticats. Que moltes botigues no han renunciat a seguir venent delicatessen. Que quan arriben les festes nadalenques es continua tirant la casa per la finestra. Que el turisme –a diferència del que passava abans- no és un luxe limitat als rics. Que moltes famílies humils no han volgut estar-se de tenir una segona residència. I que és normal que moltes famílies tinguin més d’un cotxe. Veuria, en definitiva, que el consum continua estant en uns nivells difícils d’imaginar fa cinquanta anys i que ara tenim unes “necessitats” que abans no teníem.

Segurament aquesta persona es preguntaria on està la crisi en qüestió. I arribaria a la conclusió que és millor aquesta crisi que no pas anteriors períodes de benestar, de manera que 'si això és guerra, que no vingui la pau'. Amb tot això no pretenc pas minimitzar el patiment de moltes persones. No vull qüestionar la gravetat de la crisi. Només pretenc aportar una mica de perspectiva. Si, com diuen els entesos, estem en una crisi profunda i estructural, crec que hi ha una conclusió evident: la nostra societat està fent servir uns amortidors –fruit d’un cert progrés col•lectiu- que fins ara han permès minvar-ne l’impacte. La pregunta és què passarà quan acabem aquests cartutxos, ja que, segons sembla, el més calent és a l’aigüera. Pregunto: vol dir això que la caiguda serà de més amunt i, per tant, més dolorosa?

HOMENATGE A LA XARXA A MONTSERRAT ROIG

2011-11-10T07:39:00.002+01:00

Avui dijous, 10 de novembre, fa dues dècades de la mort de l’escriptora i periodista Montserrat Roig. (Barcelona, 1941). Més enllà de la seva coneguda producció novel·lística i narrativa, Roig també va destacar per les seves publicacions periodístiques, entre les quals destaquen "Els catalans als camps nazis" (1977) o "L’agulla daurada" (1985) sobre el setge de Leningrad a la Segona Guerra Mundial, i sense oblidar tots els articles que Roig va escriure a la premsa, molts dels quals queden recollits en aquests dos llibres: "Diari d’uns anys" (1975-1981) (2011) i "Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991" (1992).

Un cop més, la xarxa catalana s'uneix per fer un homenatge a un/a dels nostres grans.

Ara us hauria de posar un text de la Montserrat Roig, però aquesta vegada ho faré diferent. Us convido a assistir avui mateix al Teatre de l'Aurora d'Igualada a una lectura de textos de l'autora a les 8 del vespre en un acte organitzat per Paranoia Accions "(re)llegim Montserrat Roig".

També us animo a seguir la Diada a la xarxa amb els hastags a Twitter #MontserratRoig i #20aniversariMRoig.

També us proposo el joc d'anar voltant pels diferents Blogs de la gent del País. Aquest enllaç al Facebook us ajudarà:

http://www.facebook.com/event.php?eid=243740339018015

LLOBARRO A LA SAL

2011-11-09T07:37:00.000+01:00

Us poso un plat molt fàcil de fer, boníssim i molt saludable.

Només necessitem (per persona) un llobarro de mig kg, 1kg de sal gruixuda, aigua, una mica de licor (whisky, rom o cognac) i un raig d'oli d'oliva.

En un bol, avoquem la sal, afegim un pèl d'aigua i un pèl del licor (si en tenim) i barregem.

Cobrim una safata de forn amb paper d'alumini i formem un llitet de sal on col·loquem els llobarros que la peixateria ens haurà deixat preparats per fer a la sal.

Aleshores és qüestió de cobrir els llobarros amb la resta de sal apretant una mica. Cal ser generosos en el tema sal.

Ja es pot posar el peix al forn durant 30 minuts, prèviament haurem preescalfat, a una temperatura de 200º.

Després de treure el peix del forn, deixem reposar uns 5 minuts i apa, a trencar la capa de sal amb un morter. És un moment on cal vigilar ja que no cal deixar tota la cuina plena de sal...

Només un últim apunt, a l'hora de servir, sempre va bé tirar una mica d'oli d'oliva.

UNA CANÇÓ DEL CONCERT DEL ROGER MAS I LA SANT JORDI

2011-11-08T07:35:00.001+01:00

Ahir us donava la meva versió del que per mi va ser més que un concert diumenge a Manresa amb el Roger Mas, el seu conjunt i la Cobla Sant Jordi. He estat buscant per Can Youtube i finalment hi he trobat una cançó que us deixo perquè podeu viure també aquest so fusió cançó-cobla. De passada us demano un petit favor, és una versió d'una peça basca que jo no conec i clar, agrairia si algú me'n pot dir nom i autor.

Moltes gràcies per endavant...

ROGER MAS + COBLA ST. JORDI

2011-11-07T07:35:00.003+01:00

Uns músics molt ben vestits arrapats a un fosc escenari. El so de la cobla, a vegades oblidat, apoderant-se de l'espai i el gran Roger i les seves espardenyes afinant la seva veu greu que quan vol puja amunt, amunt, amunt...

Ostres, el concert d'ahir al Kursaal de Manresa, és d'aquells que no s'obliden. El Roger Mas, els seus músics i la Cobla Sant Jordi. Senzillament genial, brutal, impressionant...

No va ser pas allò de "ens ajuntem i fem un bolo", les cançons estaven molt treballades sobretot gràcies als arranjaments del Xaxier Guitó, i el so cobla estava adaptat del tot al so Mas. Vaja, que la suma cobla+músics+Roger va ser sublim i el concert es va convertir en una hora i mitja de pell de gallina.

Van anar circulant cançons de l'habitual i extens repertori del Roger (en destaco "El dolor de la bellesa) i dues sardanes on la cobla va actuar sola. A mig concert, va arribar la sorpresa. El Roger va interpretar tot de cançons dels nostres "cosins" més propers. Així van començar a sonar cançons italianes, franceses, galegues, basques... Crec que el Roger va gaudir del luxe de tenir la Cobla Sant Jordi a la seva disposició inventant un concert a la seva manera tot versionant cançons que formen part de la seva banda sonora. Per cert, totes van sonar en un perfecte i refinat accent solsoní. De totes, en destaco la italiana "Amore que vieni", "Negra Sombra", i la francesa "L'àliga negra" que aquí coneixem gràcies a la versió de la Maria del Mar Bonet. El moment més curiós, la versió de "La bien pagá", cullons, una Cobla fent Copla. Un moment gal·làctic!!!

Tot plegat va desembocar en la interpretació de la "Santa Espina" on vaig passar del moment pell de gallina al moment llagrimeta.

En un any, ja he vist el Roger Mas tres vegades en directe (en solitari, en grup i en grup+cobla). Així dons, visca el meu particular 2011-Roger Mas!!!

En fi, que la vida està plena de moments rutinaris i avui dilluns n'és el principal exemple. I és en aquests moments tant i tant rutinaris quan un agafa l'energia dels moments màgics que acostumen a arribar en cap de setmana, i crec que el concert d'ahir va ser un dels millors dels darrers mesos. Moltes gràcies al Roger, a tots els músics i agrair la molt bona companyia que m'acompanyava.

Apa dons, qüestió de seguir buscant la màgia per seguir caminant...

SOPARILLU DE DIJOUS

2011-11-05T07:51:00.001+01:00

Feia dies que la cuina de casa no treballava com toca. Dijous, com que venien la Idoia i el Cesc, vam fer un bon soparillu. De primer, ells van fer aquestes llesquetes de sobrassada mallorquina amb mel.
De segon, em vaig atrevir amb aquests preciosos llobarros a la sal. Van quedar prou bons, la setmana vinent us posaré la recepta. Veureu com són molt fàcils de fer.
Ho vam regar tot amb aquest Moët. De postres vam fer unes galetes i alguna catània que quedava encara de la visita a Vilafranca de diumenge passat.

TICKETS DE L'ALBERT ADRIÀ

2011-11-04T07:08:00.005+01:00

Dimarts vam sopar al Tickets de l'Albert Adrià, una espècie de bar-restaurant on pots degustar unes delicioses tapes. Vam regar el tema amb una canyeta (com si no!) i amb el negre Camins del Priorat. Apa, aquí venen les fotos...

- xips de pescaíto frito amb pols d'algues gallegues
- musclos de llauna
- esferificació d'oliva
- pernil de toro (làmines de ventresca de tonyina pintada amb greix de pernil ibèric)

- miniairbags farcits de formatge manxego i cansalada ibèrica

- ous de guatlla amb migas d'almogrote

- air baguette de pernil ibèric "Joselito"

- avocat amb bou de mar

- Salmó marinat amb mel trufada i iogurt

- bonítol brassejat tickets

- "Atadito" de calamar
- navalles amb oli de gingebre, pebre de Caiena i aire de llimona
- tapa de ceps
- mollete de papada

- patates confitades en oli d'oliva amb suc de costella de porc ibèric cuit

- pinxo de pollastre i shitake
- bunyols de xocolata fred-calents
- tarta de formatge
- pastís tebi d'ametlles

Vinga, conclusions...

A destacar la boníssima relació qualitat preu, les tapes són molt bones tot i que jo esperava un pèl més d'atreviment. Hi ha perles com l'avocat, els calamars i els musclos de llauna (a vegades penses què ens venen a segons quin lloc). Per mi hi ha dues coses sublims: les esferificacions d'oliva i el bonítol. Al contrari del que passa en altres llocs, el nivell de les postres és prou elevat amb el pastís tebi (rotllo coulant) com a grandíssim final de festa.

Tot plegat és com si anessis al Paradís de la Tapa on com ells et diuen "Les Tapes són llibertat". El local és molt curiós amb un bon servei, cambrers molt amables tot i que en la meva opinió corren molt quan t'anuncien els llargs noms del què menges.

Nosaltres vam seure en una taula a costat d'una porta que donava al carrer on constantment entrava i sortia personal intern i extern. Penso que en un local d'aquestes característiques és una cosa que no hauria de passar perquè al final la història molestava.

Com que el Tickets vol ser una història de qualitat però alhora desenfrenada, a unes quantes taules com la nostra seus en tamborets. Jo hagués preferit seure en cadires ja que t'hi passes unes 3 hores, acaba sent incòmode i a més, al tamboret et cau la jaqueta a terra més d'un cop.

Com en altres restaurants, la música està massa alta (aquesta ja és una batalla perduda pels qui com jo eliminaríem la música ambient). Això sí, sonava molta música en català cosa que a vegades al nostre País és prou difícil que passi.

Potser m'estic tornant piju, però no cada dia vaig a fer un tec com aquest i m'agrada gaudir-lo al màxim. Ara bé, explicat tot plegat, jo us aconsello una visita al Tickets, és un concepte interessant amb qualitat, bon preu i crec que val molt la pena.

Arribats a aquest punt, agrair la companyia dels companys/es de taula i us deixo l'enllaç a la web del Tickets, el mapa per qui s'animi a anar-hi (av. Paral·lel 164 de Barcelona) i una cançó de l'Helena Miquel tema de debat al viatge d'anada i bona música en català.

- web: http://www.ticketsbar.es/ca

Ver mapa más grande

DUES FOTOS BTTERES

2011-11-03T07:35:00.000+01:00

Des que el 2.0 se'ns ha afegit al grupu que no parem de rodar per Copons i rodalies, aquest dissabte hi vam tornar. Vaig fer poques fotos però us en deixo dues de les meves.
Per cert, estic endreçant fotos del soparillu que vam fer dimarts. Si tinc temps, demà les penjo. Jo no m'ho perdria...

ELS PANELLETS DEL GHETTO 2011

2011-11-02T07:41:00.002+01:00

Ahir ens vam cruspir els panellets que vam fer diumenge.
Aquest any per sort, vam tenir més inspiració a l'hora de treballar (cal dir però que jo no vaig treballar gaire...)
La manera de pintar els panellets amb el rovell d'ou potser no va ser la més acadèmica però també va servir per fer l'últim toc abans de passar pel forn.
I aquí teniu el resultat final.
Cal dir que estaven prou bons. L'any vinent, hi tornarem!

ELS GEGANTS DE SOLSONA

2011-11-01T11:57:00.003+01:00

Ahir, tot fent la castanyada, la meva amiga Rut em va dir que els gegants de Solsona estan exposats al Museu Comarcal d'Igualada en una expo amb tot de bestiari català. Avui dons, els he anat a veure.

Són el Gegant Boig, la Geganta Boja, la Geganteta Boja i el Mocós. Crec que són els gegants més guapos que conec, van ser construïts entre 1978 i 1982 i a mi em porten molt bons records d'algun Carnaval passat a Solsona. Us en deixo 3 imatges.

ELS MOIXIS A LA MÉS CASTELLERA

2011-10-31T07:41:00.001+01:00

Ahir matí me'n vaig anar cap a Vilafranca a veure els Moixiganguers d'Igualada que actuaven a la Plaça de la Vila, a la Diada dels Xicots de Vilafranca. També actuaven els Castellers de Barcelona.
Crec que era quasi obligat anar-hi, ja que és com quan l'equip de casa juga al Camp Nou. De fet els vilafranquins, de la seva plaça en diuen "La més Castellera".

Com diu un Moixi, aquí va la meva espècie de "hilariant crònica".
Després d'un tallat gentilesa del de "El primer cafè" (moltes gràcies...), tocava anar a plaça on els Castellers de Barcelona obrien Diada amb un segur 3de8.
Viure a plaça té els seus avantatges. Diumenge matí però, el so de les gralles pot treure't del llitet...
Els de Barcelona portaven un nombrós grup de grallers.
Els Xicots, van intentar un 4de8 que van haver de desmuntar. Tot plegat s'explicava en directe per Ràdio Vilafranca.
El solet feia acte de presència.
Arribava l'hora de la veritat. Els Moixiganguers començaven amb el seu plat fort, el 4de8. El castell va pujar molt bé...
...i es va carregar prou ràpid. Els problemes van començar tot just va començar a baixar la canalla. La defensa va ser èpica, moooooolt èpica i quasi es veia impossible descarregar-lo, però al final es va descarregar. Els Moixis ens van tornar a oferir un moment "gallina de piel".
I què carai, que era un 4de8 i a Vilafranca. L'alegria, un altre vegada justificada...
Els vilafranquins tancaven ronda amb una Torre de 7.
Abans d'iniciar segona ronda, em vaig fixar amb tot l'arsenal dels barcelonins...
Per cert, es feia estrany veure una Diada on dues colles vesteixen el mateix color. És com si en comptes de tres colles, només n'actuessin dues.

Estàvem a punt de veure el millor castell del matí...
...una Torre de 8 amb folre dels Castellers de Barcelona.
Tot plegat anava prou ràpid i tot feia indicar que no se'ns covaria l'arròs.
Ara mateix, les Diades castelleres no es poden entendre sense l'ús del Twitter. Impressionant...
Torn dels igualadins, 5de7.
Tenia ganes de fer una foto així, un bonic castell igualadí a la més castellera.
Els Xicots tancaven segona ronda amb un 4de8...
...el mateix castell amb que els barcelonins obrien tercera ronda.
Gentilesa del Jordi, aquí teniu el mapa de la pinya del 4de8 igualadí. Autèntica enginyeria castellera...
Si per Sant Fèlix els de la Vella em van sorprendre amb un Castell diferent, el 9de9, aquesta vegada els Xicots ho van fer amb un 7de7.
La segona aleta.
Últim castell dels Moixis, el 3de7 aixecat per sota, un castell que tenen molt segur tot i que ahir descarregar-lo no va ser fàcil com en altres ocasions.

En el torn de pilars, els de Barcelona van carregar-ne un de 6.
Els Xicots i els Moixis van fer pilar de 5.
En fi, que a una plaça que imposa com la de Vilafranca, els Moixiganguers d'Igualada van tornar a repetir la seva millor actuació (ja en van tres d'iguals) amb 4de8, 5de7 i 3de7xs i tot executat a la primera. Una altra vegada,moltes felicitats!!!

Jo, per celebrar-ho, no em vaig poder estar d'un bon cava penedesenc i d'aquestes boníssimes catànies de la Pastisseria Bertran.

PANELLETS

2011-10-29T08:15:00.000+02:00

Com cada any per aquestes dates, us poso la recepta dels panellets que fem els del Ghetto.
Que vagi de gust!!!

Ingredients per uns 60 panellets:

1 kg d’ametlla

¾ de kg de sucre

4 ous (gema)

300 gr de patata bullida amb pell

un pél d’anís

raspadura de llimona

un pèl de sucre de vainilla

Per decorar els panellets: codony, pinyons, fruites, coco, cireres,...

Amassar-ho tot durant un quart d’hora o més vosaltres mateixos. Penseu en pelar les patates. Nosaltres efectuem aquest procediment el dia abans.
Podeu separar un pèl de massa i posar-hi un pèl de xocolata amb pols o café.
Després ja nomès falta donar-hi forma i jugar a decorar amb bon gust amb elements com el codony, pinyons, fruites, coco, cireres,... Els hi fem una pinzellada de rovell d'ou, i amb 3 o 4 minutets de forn 250º (vosaltres mateixos...) ja en tindrem prou.

QUE NO ES PERDI AQUEST SO...

2011-10-28T07:38:00.001+02:00

El Dilluns a la nit, en un concert al Palau de la Música, la Dharma va penjar els instruments en el que ells han anomenat una aturada indefinida. Jo no podia deixar acabar la setmana sense fer-ne menció, i és que la seva música, el seu so, ha estat moltes vegades simfonia i sintonia de la meva vida. Quantes vegades hauré anat a un concert de la Dharma, quantes vegades hauré escoltat la Presó del Rei de França, quantes...? Recordo que el meu primer concert va ser una Dharma a la Plaça d'Igualada. Crec que no es pot entendre la música que es fa actualment al País sense ells, dons ells van ser els que van obrir camí amb el seu so, l'autèntic so Dharma. De fet, crec que si mai aquest País és, ells en tindran la seva part de mèrit.
Aquesta setmana han deixat els escenaris i potser no és mala idea. En el seu moment, el Lluís Llach ja va fer una retirada similar. Potser millor deixar-ho quan encara tenen força i energia, bé, de fet al Joan sempre n'hi sobrarà...
Us deixo "Catalluna", una de les cançons que més m'agraden i faig el meu modest prec: DHARMA, QUE NO ES PERDI AQUEST SO...

MÉS BTT PER L'ALTA ANOIA

2011-10-26T07:41:00.000+02:00

Aprofitant que el Ricard se'ns està aficionant a la bici, dissabte vaig anar-lo veure i vam ciclar uns 30 km molt divertits per Copons, Veciana i Sant Martí de Sesgueioles.
Us deixo dues fotos que espero us agradin. La primera és de l'església de Veciana...
...i la segona del final de la llum de dia per Sant Martí.

UN XUTADOR AMB MOLTA PUNTERIA...

2011-10-25T07:39:00.001+02:00

Diumenge al matí vam gaudir de la Final del Mundial de Rugby que es van endur els All Blacks davant de França. Em va agradar veure com a Igualada hi ha uns quants malalts de Rugby.

Us podria posar qualsevol imatge de la Final però al genial blog de La Lleganya he vist aquest vídiu. Qui sap, potser si França hagués tingut un xutador amb aquesta fina punteria, el Mundial hauria viatjat a terres europees...

PERSISTINT, TOT ARRIBA...

2011-10-24T07:42:00.005+02:00

Ja fa dies que la colla castellera de la meva ciutat, els Moixiganguers d'Igualada, preparaven amb molta il·lusió la seva Diada. Ahir dons, jo vaig ser a plaça, la història prometia i no em volia perdre cap detall. Els Moixis, van obrir Diada amb un intent de 4de8 que només havien descarregat una vegada per la Festa Major de l'any passat.
Tot i que l'intent era prou bo, la canalla no ho va veure clar i va tirar avall. Una llàstima perquè la plaça era molt plena, la sort és que tot i no fer-se, el castell no va caure.
Hi havia dues colles més que acompanyaven els locals. Els Castellers de Lleida van començar amb un altre 4de8.
El castell va ser carregat però no descarregat. Per sort, l'única caiguda de la jornada.
Torn pels Sagals d'Osona...
...que van executar un 5de7.
Els Moixis van tornar a muntar pinya del 4de8 que van haver de desmuntar.
Al tornar a muntar la pinya, la sorpresa va ser que l'intent era de 5de7 ,suposo que buscant un castell que tenen molt segur. Els Moixis però, no tenien el dia i la canalla va tornar a decidir no coronar.
I això que el dia era perfecte per fer castells, amb una temperatura ideal. Les ulleres de sol, podien perfectament haver-se quedat a casa.
Per iniciar la segona ronda, els Castellers de Lleida ens van obsequiar amb una magnífica torre de 7.

Els igualadins es revifaven una mica tornant a provar el 5de7 que aquest cop sí sortia perfectament.

Jo em dedicava a fotografiar al mestre, que estava fotografiant el castell.
Els d'Osona tancaven ronda amb una torre de 7 i els del Segrià obrien la tercera amb un 5de7.

Bé, de fet quedava el castell de segona ronda d'uns Moixis, que tenien una Diada prou torçada sinó perduda. Em vaig acostar a la pinya per preguntar quin castell volien fer i la sorpresa era que tornaven a intentar el 4de8.

L'intent va anar prou bé, es va coronar i després de defensar-lo es va descarregar. Al·lucinant!!!

L'emoció es va apoderar de la plaça i és que la colla s'ho mereixia. Havien treballat molt aquest any fent molta colla i molt grup, i la veritat és que no havien acabat d'obtenir els resultats que tots esperàvem. En fi, ara ja podem dir que aquest diumenge SÍ!!!
Els Sagals, van tancar actuació a la plaça Pius XII amb un 3de7.
L'últim castell dels Moixis, va ser el 3de7 aixecat per sota...
...un castell que aquest any tenen molt segur. El setè que descarreguen. L'Oriol, dirigia amb serenitat.
Amb aquest castell, els Moixis igualaven la millor actuació de la seva història a la Festa Major de l'any passat i l'alegria estava més que justificada.
Ostres, veure les cares de la gent de la colla emociona, i molt...

Gent que fa uns 15 anys que fa castells, gent jove que empeny molt, gent més feta que s'han anat incorporant i que ja són puntals i el Toni, que deuria intoxicar mitja família a l'hora de dinar amb el puro que tenia guardat per l'ocasió.
La Diada acabava amb els pilars de les colles...
...i amb un discurs bastant guardiolà del cap de colla previ a un cava molt merescut.

I és que PERSISTINT, TOT ARRIBA. Moltes Felicitats, Moixiganguers!

DEL PREGUIÓ AL POSTFINAL

2011-10-21T07:43:00.000+02:00

Quan es parla d'Euskadi, l'opinió de l'Antoni Batista és sempre obligatòria. En un dia com el d'avui, crec que ja es fa del tot imprescindible. Us deixo dons, amb el seu article al "Diari Ara" (21/10/2011).

El comunicat d'ETA que posa fi a l'activitat armada és una molt bona notícia, però cal reblar l'evidència perquè d'altres s'afanyaran a negar-la.

El text respon al preguió de la Conferència de Pau de Sant Sebastià, de dilluns passat, i la immediatesa corrobora que l'encaix entre la petició i la resposta era previ a les dues litúrgies, la dels líders internacionals i la de l'habitual comunicat al diari Gara i a la cadena BBC.

Però el preguió ja és història, ara caldrà encarar el postfinal d'ETA des dels diferents actors amb paper. L'organització ETA caminarà cap a l'autodissolució i el lliurament de les armes, i ho farà en funció del diàleg tècnic, bàsicament sobre els presos. L'esquerra abertzale consolidarà el seu pes institucional amb una bona representació al Congrés el 20-N i es prepararà per a la seva gran fita: les autonòmiques del 2013 i, si Arnaldo Otegi és lliure perquè el Tribunal Suprem interpreta la llei segons els nous temps, tindrà la possibilitat fins i tot d'assolir la Lehendakaritza.

El PSOE es podrà apuntar la justa part que li pertoca d'aquest final, els esforços d'Egiguren i la política de detencions i no detencions intel·ligents de Rubalcaba, i segur que la pròxima enquesta no els va tan malament com l'anterior. El PP seguirà el guió de deixar que la seva extrema dreta recapti els vots de la suposada claudicació socialista, però nodrirà un aparell institucional que a l'ombra ja ha començat a pensar que el final definitiu d'ETA el gestionaran ells, i que la batalla a l'independentisme l'hauran de lluitar als parlaments i no als tribunals.

I tothom, tots els actors esmentats, hauran de tenir en compte les víctimes, el gran patiment d'una sagnia de mig segle. Les víctimes, elles mateixes, també tenen un paper, i serà millor per a elles si l'encaminen en la direcció més contrària possible a l'odi i la revenja.

GALERIA FLICKR

2011-10-19T07:46:00.001+02:00

Si no en tenia prou amb el Blog, el Facebook, el Twitter i el Canal Youtube, ara he creat una galeria d'imatges al FLICK.

Si algú la vol visitar us deixo l'enllaç, de moment, són 94 fotos que han anat passant pel blog durant aquest temps. El mes que ve n'hi afegiré unes quantes més.

Apa, l'enllaç:

http://www.flickr.com/photos/paucorcelles/

IGUALADA-MONTSERRAT BTT + ACTUACIÓ MOIXIS

2011-10-18T07:46:00.001+02:00

Després d'haver ciclat tota la tarda de dissabte, diumenge al matí el kiwi i jo, vam sacrificar la semi dels All Blacks i vam anar fins a Montserrat en bici. Va costar agafar el ritme, però vam anar fent.

Canalla, com que no va venir el Roger, no us puc mostrar la ruta.
Per mi, arribar ciclant a ca la Moreneta sempre és un moment especial. La bellesa de la muntanya em pren i em fa viure una extranya barreja d'íntimes sensacions, emocions i records. Vaja, un moment de pell de gallina.
Després de l'esforç fet, una coca de Montserrat va ser un recuperador perfecte. A més, la tornada la fèiem en cotxe...
La visita a Montserrat tenia però un altre objectiu, veure els Moixiganguers d'Igualada i animar-los en el seu intent de descarregar la Torre de 7 (2de7) que últimament estan perseguint. Actuaven amb les colles d'Esparraguera i les dues de Vilafranca.
L'ambient a la pinya era molt bo i tot semblava que aquest, seria l'intent perfecte. De fet, quan parles amb la gent de la colla, tothom t'explica que el castell a assajos està de conya...

Les gralles dons, estaven ja a punt de sonar.
No sóc pas un expert en castells, així que potser no m'heu de fer gaire cas però vaja, crec que la torre pujava prou ferma. Amb l'acotxador col·locat, jo ja tenia la foto preparada però una forta estrebada llençava per terra totes les il·lusions. Em quedo amb el crit de ràbia de l'enxaneta, impressionant!
Els Moixis van intentar refer-se amb un intent de 5de7...
...que aquest cop va sortir perfecte.
Res, que aquest diumenge 23/10/2011, els Moixiganguers celebren a Igualada la seva Diada i ho tornen a intentar. I jo com no, us animo a acompanyar-los. S'ho mereixen perquè lluny de rendir-se, segueixen persistint i segur que ho aconseguiran. Us ho perdreu?

EXCURSIÓ BTTERA PER L'ALTA ANOIA

2011-10-17T07:39:00.001+02:00

Dissabte vam fer una ruta que en principi havia de ser d'uns 20km per l'Alta Anoia però que després vam anar complicant... Vam sortir de Copons trepitjant Sant Martí de Sesgueioles i els Prats de Rei. Total, uns 38km.
La ruta, com sempre l'ha penjada el Roger al seu Blog:

http://rogermarimonmuntanyes.blogspot.com/2011/10/copons-prats-rei-serra-morena.html
Us deixo fotos del mateix Roger, i alguna de meva. Comencem per aquest primer pla de Prats de Rei amb Calaf a darrera.

Durant el camí vam anar trobant curioses i boniques masies.

El Ricard em va fer veure que el tronc d'aquest arbre s'ha anat menjant un petit senyal que li havien penjat. Si us hi fixeu ho veureu, deu ser allò que en diuen la força de la naturalesa...
Vam anar agafant camins i camins que no sempre sabíem on portaven. Ens vam complicar la vida però mireu quin premi vam obtenir en forma de posta de sol...
Vam arribar a Copons quasi de nit, va ser sens dubte una de les millors excursionetes que hem fet.
Acabo amb la foto de grup a la bonica Torre de la Manresana, als Prats de Rei.

BTTERUS/ERES, VIGILEU!!!

2011-10-14T07:43:00.001+02:00

Mireu que li passa a el ciclista Evan van der Spuy del Team Jeep South Africa a la cursa Time Freight Express MTB. Canalla, haurem de vigilar quan anem en bici..

He trobat el vídiu a la web del "Diari Ara".

IGUALADA-LA LLACUNA BTT

2011-10-13T07:39:00.001+02:00

Ahir, amb el Jaume i el Ricard vam repetir la ruta que vam fer l'any passat fins La Llacuna:

http://paucorcelles.blogspot.com/2010/09/amb-el-jaume-i-el-roger-vam-fer-aquesta.html

El Roger la va penjar al seu Blog l'any passat:

http://rogermarimonmuntanyes.blogspot.com/2010/09/igualada-la-llacuna.html

Em total, uns 35km que fins a La Llacuna tendeixen a pujar fins a arribar a aquesta bonica creu.
No vaig fer gaire fotos, només us en deixo quatre. Aquesta segona és una vista de La Llacuna amb Montserrat al fons.
Mireu quins xai més bonics vam trobar, el pare...
...i el fill.

LA FOTO D'AVUI, 12 D'OCTUBRE

2011-10-12T09:40:00.003+02:00

Avui, us deixo aquesta foto que va fer l'altre dia el meu amic Roger al cim de Puig Aguilera, Anoia.

CAVATAST 2011

2011-10-11T07:43:00.002+02:00

Dissabte vam estar per Sant Sadurní, que fuerte, que fuerte, al migdia no puc dir amb qui (tela que la censura vingui des de Manresa...) i a la tarda ja es va incorporar el Toni.
Vam tastar molt cava bo, des de clàssics com Llopart a descobriments com Rimarts, Bertha, El Xamfrà, Rosell Raventós, Mont Marçal.
Si espereu una crítica de tot plegat, aquest no és el lloc adequat, dons tot i que m'agrada molt el cava no en sóc pas un savi de la matéria, ni molt menys...

Sí que us diré que em quedo amb dos clàssics, el rosat del Llopart i el "Brut de Brut 2003" de caves Recadero, un cava de 88 mesos de criança.
Al migdia, ja voltava molta gent per Sant Sadurní. Aquest any, s'ha reduït un pèl l'espai firal i a la tarda vespre es va notar, hi havia molta gent i tot plegat es feia massa agoviant.
Vaig dinar plats del Restaurant Cal Blai. La fideuà i...
...aquesta escalopa de foie amb poma, raïm caramelitzat i "torrija" de cava i sucre que estaven boníssims. A més, vaig poder saludar al gran Santi Carda, un dels meus ídols.
A Sant Sadurní, les ampolles de cava també funcionen com a llums de paret.
En fi, que el cava ens va fer oblidar per una bona estona que la crisi encara no s'a-cava tot i que per Sant Sadurní també s'hi ha deixat caure...

DUES FOTOS BTTERES

2011-10-10T07:43:00.000+02:00

Aquest cap de setmana només he fet una horeta de bici. Temps de fer dues a fotos a Montserrat i Puig Aguilera que sempre vigilen les nostres rutes.

GERMANS I ENEMICS.

2011-10-08T07:46:00.001+02:00

L'altre dia voltant per can Youtube em vaig quedar enganxat a aquest reportatge.
Veint les vides dels GRANS Drazen i Vlado i vivint les sensacions dels Kukoc, Radja i cia - com jugaven déu meu - s'hi pot veure de tot, alegria, tristesa, tragèdia personal, tragèdia col·lectiva, amistat, odi, història i història del basket.
Us el deixo per si algú s'anima a veure'l, dura aproximadament 1 hora i està partit en 6 parts.

EL 15%

2011-10-06T07:43:00.000+02:00

Últimament està de moda que alguns polítics es rebaixin el sou. Jo, tot plegat ho veig com una mesura decorativa que no porta enlloc. Els polítics han de cobrar pel què fan, i si el que fan comporta certa responsabilitat, han de cobrar bé. Deixem-nos de xorrades, ens trobem en moments complicats que requereixen de gent bona per liderar-los. D'una vegada per totes, necessitem gent molt i molt brillant que si fa bé les coses ha de cobrar-les com déu mana.
Això sí, s'han d'acabar les escandaloses dietes que molts dels dirigents han engolit durant molts anys. Bé, de fet ja no haurien d'haver començat mai però... En fi, que s'ha de cobrar per responsabilitat assumida i les dietes a prendre pel sac.
Ara bé, si el que puja no serveix, cap a casa. Ja sé que pensant en les grans estructures en les que s'han convertit els partits polítics, tot plegat sona molt a utopia però canalla, el temps perdut és imperdonable i ara cal recuperar ja i mirar endavant.
Que no es vol prestigiar la política? Dons deixem-nos de tonteries i que s'ho facin com vulguin però que busquin gent bona i que aquesta cobri pel que fa, sinó com voleu que aquesta gent tingui ganes de mullar-se el cul i posar-se on mai s'ha pensat posar...
Vivim moments molt difícils i em sembla que encara ho poden ser més. Necessitem decisions valentes i arriscades, trencar estructures engreixades, carregar-nos polítics tontos i txupons i, sense carregar-nos la ideologia de cadascú, necessitem aparcar vells discursos com el massa típic "dreta-esquerra". Crec que ara més que mai és obligatori buscar l'acord per remar en la mateixa direcció i sobretot necessitem bona sàvia nova.
No necessitem decisions de maquillatge, necessitem atreviment, sinó no ens en sortirem.