Encara us podeu acostar a Igualada a veure el Festival ZOOM. (http://www.zoomigualada.org/index.php?lang=1)
Ahir vaigveure la sessió de curtmetratges.
Us deixo amb els dos que em van agradar més i el què és millor dues històries ben diferents...
"Implicación" de Julián Quintanilla i "El ataque de los robots de nebulosa-5"
INVICTUS
Àixo pinta molt bé...
“Invictus” és el nou film del Clint Eastwood.
Està a punt d’estrenar-se als cinemes americans i encara no se sap amb quin títol ens arribarà aquí.
Basada en el llibre de John Carlin, “El factor humà”, “Invictus” ens explica la història de com Nelson Mandela (Morgan Freeman) uneix forces amb el capità de l’equip nacional de Rugby Surafricà, François Pienaar (Matt Damon), per ajudar a la unitat del País.
Una convinació de bon cinema i Rugby no pot fallar, restem a l’espera. De moment el Youtube ja ens mostra el Trailer...
“Invictus” és el nou film del Clint Eastwood.
Està a punt d’estrenar-se als cinemes americans i encara no se sap amb quin títol ens arribarà aquí.
Basada en el llibre de John Carlin, “El factor humà”, “Invictus” ens explica la història de com Nelson Mandela (Morgan Freeman) uneix forces amb el capità de l’equip nacional de Rugby Surafricà, François Pienaar (Matt Damon), per ajudar a la unitat del País.
Una convinació de bon cinema i Rugby no pot fallar, restem a l’espera. De moment el Youtube ja ens mostra el Trailer...
Una proposta per la cultura
M'ha agradat molt aquest article de l’Antoni Dalmau al “diari AVUI”, pàgina 26. Dimecres, 28 d'octubre del 2009. I dic que m'ha agradat molt perquè al final de l'article l'Antoni diu textualment "M'agradaria, esclar, que trobés l'acceptació dels lectors d'aquest diari". Dons ja ho saps Antoni, com a mínim, la meva petita i modesta acceptació ja la tens...
Una proposta per la cultura
Tots els lectors són igual de bons, esclar, i tots són igualment preciosos per a l'autor d'un article. Però avui voldria ser llegit especialment per tres persones que, en l'àmbit territorial de Catalunya, tenen poder de decisió en el món de la cultura: el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. I és que tinc una proposta concreta per fer-los i que potser els pot interessar, referida a la presència de la cultura en els informatius de la ràdio i la televisió de titularitat pública.
1. SOVINT ENS QUEIXEM QUE LA CULTURA no ocupa en el nostre món audiovisual tot el lloc que li pertoca i que es mereix. La lluita aferrissada per l'audiència, l'espai necessari destinat al simple entreteniment, la preponderància de l'esport i altres condicionants d'aquest estil acaben limitant el temps que caldria dedicar a la cultura i a les diverses arts. Tenim la impressió que ni als noticiaris, ni als debats ni als programes de ràdio i televisió se'ls presta l'atenció necessària. La queixa tradicional sobre la dificultat d'implementar un bon programa de llibres en aquests mitjans seria, probablement, la mostra més sovintejada de la insatisfacció dels nostres sectors vinculats a la cultura.
2. EN UN SENTIT CONTRARI, l'esport i la meteorologia constitueixen sens dubte l'altra cara de la moneda. Totes dues temàtiques gaudeixen d'una gran popularitat i, alhora, d'una gran atenció, de manera que disposen d'espais propis dins els noticiaris de televisió i de ràdio, així com d'equips humans especialitzats en ambdues matèries. El seguiment del trànsit a les carreteres se'ls acosta cada vegada més, però encara no ha assolit els mateixos índexs de presència. Finalment, TV3 ha obert una bretxa prou original en oferir-nos uns espais específics dedicats a unes quantes notícies molt breus de caràcter econòmic. Així i tot, l'atenció de què disposen els esports i el temps han adquirit tal carta de naturalesa que, ni que l'actualitat esportiva no tingui res de destacable o que un poderós anticicló s'hagi instal·lat damunt el nostre territori, ells mai no manquen a la seva cita regular en tots els noticiaris. No me'n sorprenc, esclar, simplement ho constato.
3. MÉS ENCARA: EN EL CAS DE L'ESPORT, els papers estan tan sòlidament repartits que, per exemple, és considerat gairebé sagrat referir-se sempre en tots els informatius a la notícia del dia dels dos principals clubs de futbol del nostre país. Si aquell dia no hi ha partit, ni entrenament, ni anècdotes de les estrelles esportives, és una norma intocable buscar qualsevol menudesa, per insulsa que sigui, per cobrir un espai i un temps considerats irrenunciables. No cal que parlem, esclar, dels programes monogràfics dedicats també a l'esport, però aquest no és el tema del present article.
4. PER CONTRAST, LA CULTURA ÉS NOMÉS un simple complement que sovint permet de cloure amb bon regust un noticiari. Un cop enllestits els esports de la jornada, els presentadors ens obren pas a un breu fragment del concert musical o de l'estrena teatral de la vigília, a la notícia d'una exposició o a alguna novetat editorial, i així, amb aquest timbre de prestigi, poden posar terme als informatius abans no vingui l'apartat de la meteorologia. Com sap tothom, aquesta és la pràctica habitual.
5. I ARA ARRIBA LA PROPOSTA CONCRETA per als mitjans audiovisuals de titularitat pública. ¿Per què, a semblança de l'espai dels esports, no es crea dins els informatius de ràdio i dins els telenotícies un apartat específic dedicat a les notícies del món de la cultura? Parlo, esclar, d'un espai amb presentador propi, amb caràtula diferenciada, amb redactors especialitzats en la matèria que, com els seus companys de la secció d'esports, es trenquin les banyes cada dia per omplir de continguts la seva feina.
6. JA M'IMAGINO L'OBJECCIÓ que s'hi pot plantejar de seguida: al mercat, no hi ha demanda d'una oferta com aquesta. Ho crec perfectament, de la mateixa manera que ja fa temps que sé que la gent no es manifesta pels carrers per demanar una biblioteca o bé un arxiu. Però ja sabeu la rèplica a aquesta objecció, i no cal allargar-s'hi gaire: hi ha moltes coses que cal fer, que cal que facin concretament els mitjans de titularitat pública, encara que no hi hagi cap clamor popular per demanar-les.
7. IGNORO, EN CANVI, quins poden ser els efectes econòmics de desplegar una mesura com aquesta. No ho sé del cert, i m'agradaria que algú fos capaç de fer-me'n una aproximació, però em fa l'efecte que no haurien de ser gaire extraordinaris. O, en tot cas, no crec que hagin de ser prou importants per invalidar la iniciativa.
8. PER CONTRA, SÍ QUE SÉ, em sembla, el primer efecte d'una mesura com la que proposo en aquest article: una acceptació natural i espontània per part dels oients i televidents, que segur que no canviarien pas d'emissora o de canal. Els fets culturals estan plenament integrats en la nostra vida quotidiana, molt més que les notícies de caràcter econòmic que tanmateix no deixen de donar-nos. I no dubto de la capacitat dels nostres professionals per fer bé la seva feina i per vendre'ns de manera brillant aquest producte.
9. M'ESTALVIO FER LA RELACIÓ DELS BENEFICIS que trauríem tots plegats d'una mesura com aquesta. El primer de tots, sense cap mena de dubte, seria l'increment de presència: als nostres informatius es parlaria molt més de música, de teatre, de pintura, de llibres... La cultura, i la cultura catalana en particular, en sortirien reforçades. I, de passada, arrencaríem els noticiaris dels nostres mitjans de l'abusiva preponderància de la política, dels escàndols, dels successos, de l'esport, que sembla que s'ho emporten tot en la nostra vida quotidiana.
AQUESTA ÉS LA PROPOSTA. M'agradaria, esclar, que trobés l'acceptació dels lectors d'aquest diari, que segurament comparteixen aquest tipus de preocupacions i d'interessos. I m'agradaria més encara que alguna de les tres persones esmentades al començament es decidís a fer-ne una bandera pròpia.
Comentaris meus a l'article de l'Antoni Dalmau:
Si parlem d'efectes econòmics, crec que no costaria gaire trobar un bon patrocini per a la secció cultural d'un Telenotícies, els efectes per a una empresa de patrocinar una secció com aquesta han de ser totalment positius, la imatge que transmeteria l'empresa al "populatxu" seria boníssima.
Tenir una secció de cultura als Telenotícies seria un primer pas cara a aconseguir dues coses que jo fa uns dies que defenso.
Primer, moltes vegades es dóna per suposat que la cultura és deficitària, o que sense subvenció, no es pot fer cultura. Segurament en moltes situacions això és del tot cert, però en moltes altres jo crec que no, que no és cert, que el més fàcil és no trencar-se el cap i apa, anar agafant subvenció. Crec que amb petits canvis, moltes situacions poden millorar, i molt. Una secció als Telenotícies, donaria molta més importància al fet cultural, i el més important, molt més públic, i això normalment és més pasta.
Segon, per sortir de la situació en la qual ens trobem, són necessàries mesures al molt curt plaç. Però també són necessàries mesures al mitjà/llarg plaç, i una molt important és la formació/cultura de la gent del País. Tots necessitem tenir més coneixement, més cultura. Dons vinga, una secció cultural als Telenotícies és una manera fàcil de començar, no???
Una proposta per la cultura
Tots els lectors són igual de bons, esclar, i tots són igualment preciosos per a l'autor d'un article. Però avui voldria ser llegit especialment per tres persones que, en l'àmbit territorial de Catalunya, tenen poder de decisió en el món de la cultura: el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. I és que tinc una proposta concreta per fer-los i que potser els pot interessar, referida a la presència de la cultura en els informatius de la ràdio i la televisió de titularitat pública.
1. SOVINT ENS QUEIXEM QUE LA CULTURA no ocupa en el nostre món audiovisual tot el lloc que li pertoca i que es mereix. La lluita aferrissada per l'audiència, l'espai necessari destinat al simple entreteniment, la preponderància de l'esport i altres condicionants d'aquest estil acaben limitant el temps que caldria dedicar a la cultura i a les diverses arts. Tenim la impressió que ni als noticiaris, ni als debats ni als programes de ràdio i televisió se'ls presta l'atenció necessària. La queixa tradicional sobre la dificultat d'implementar un bon programa de llibres en aquests mitjans seria, probablement, la mostra més sovintejada de la insatisfacció dels nostres sectors vinculats a la cultura.
2. EN UN SENTIT CONTRARI, l'esport i la meteorologia constitueixen sens dubte l'altra cara de la moneda. Totes dues temàtiques gaudeixen d'una gran popularitat i, alhora, d'una gran atenció, de manera que disposen d'espais propis dins els noticiaris de televisió i de ràdio, així com d'equips humans especialitzats en ambdues matèries. El seguiment del trànsit a les carreteres se'ls acosta cada vegada més, però encara no ha assolit els mateixos índexs de presència. Finalment, TV3 ha obert una bretxa prou original en oferir-nos uns espais específics dedicats a unes quantes notícies molt breus de caràcter econòmic. Així i tot, l'atenció de què disposen els esports i el temps han adquirit tal carta de naturalesa que, ni que l'actualitat esportiva no tingui res de destacable o que un poderós anticicló s'hagi instal·lat damunt el nostre territori, ells mai no manquen a la seva cita regular en tots els noticiaris. No me'n sorprenc, esclar, simplement ho constato.
3. MÉS ENCARA: EN EL CAS DE L'ESPORT, els papers estan tan sòlidament repartits que, per exemple, és considerat gairebé sagrat referir-se sempre en tots els informatius a la notícia del dia dels dos principals clubs de futbol del nostre país. Si aquell dia no hi ha partit, ni entrenament, ni anècdotes de les estrelles esportives, és una norma intocable buscar qualsevol menudesa, per insulsa que sigui, per cobrir un espai i un temps considerats irrenunciables. No cal que parlem, esclar, dels programes monogràfics dedicats també a l'esport, però aquest no és el tema del present article.
4. PER CONTRAST, LA CULTURA ÉS NOMÉS un simple complement que sovint permet de cloure amb bon regust un noticiari. Un cop enllestits els esports de la jornada, els presentadors ens obren pas a un breu fragment del concert musical o de l'estrena teatral de la vigília, a la notícia d'una exposició o a alguna novetat editorial, i així, amb aquest timbre de prestigi, poden posar terme als informatius abans no vingui l'apartat de la meteorologia. Com sap tothom, aquesta és la pràctica habitual.
5. I ARA ARRIBA LA PROPOSTA CONCRETA per als mitjans audiovisuals de titularitat pública. ¿Per què, a semblança de l'espai dels esports, no es crea dins els informatius de ràdio i dins els telenotícies un apartat específic dedicat a les notícies del món de la cultura? Parlo, esclar, d'un espai amb presentador propi, amb caràtula diferenciada, amb redactors especialitzats en la matèria que, com els seus companys de la secció d'esports, es trenquin les banyes cada dia per omplir de continguts la seva feina.
6. JA M'IMAGINO L'OBJECCIÓ que s'hi pot plantejar de seguida: al mercat, no hi ha demanda d'una oferta com aquesta. Ho crec perfectament, de la mateixa manera que ja fa temps que sé que la gent no es manifesta pels carrers per demanar una biblioteca o bé un arxiu. Però ja sabeu la rèplica a aquesta objecció, i no cal allargar-s'hi gaire: hi ha moltes coses que cal fer, que cal que facin concretament els mitjans de titularitat pública, encara que no hi hagi cap clamor popular per demanar-les.
7. IGNORO, EN CANVI, quins poden ser els efectes econòmics de desplegar una mesura com aquesta. No ho sé del cert, i m'agradaria que algú fos capaç de fer-me'n una aproximació, però em fa l'efecte que no haurien de ser gaire extraordinaris. O, en tot cas, no crec que hagin de ser prou importants per invalidar la iniciativa.
8. PER CONTRA, SÍ QUE SÉ, em sembla, el primer efecte d'una mesura com la que proposo en aquest article: una acceptació natural i espontània per part dels oients i televidents, que segur que no canviarien pas d'emissora o de canal. Els fets culturals estan plenament integrats en la nostra vida quotidiana, molt més que les notícies de caràcter econòmic que tanmateix no deixen de donar-nos. I no dubto de la capacitat dels nostres professionals per fer bé la seva feina i per vendre'ns de manera brillant aquest producte.
9. M'ESTALVIO FER LA RELACIÓ DELS BENEFICIS que trauríem tots plegats d'una mesura com aquesta. El primer de tots, sense cap mena de dubte, seria l'increment de presència: als nostres informatius es parlaria molt més de música, de teatre, de pintura, de llibres... La cultura, i la cultura catalana en particular, en sortirien reforçades. I, de passada, arrencaríem els noticiaris dels nostres mitjans de l'abusiva preponderància de la política, dels escàndols, dels successos, de l'esport, que sembla que s'ho emporten tot en la nostra vida quotidiana.
AQUESTA ÉS LA PROPOSTA. M'agradaria, esclar, que trobés l'acceptació dels lectors d'aquest diari, que segurament comparteixen aquest tipus de preocupacions i d'interessos. I m'agradaria més encara que alguna de les tres persones esmentades al començament es decidís a fer-ne una bandera pròpia.
Comentaris meus a l'article de l'Antoni Dalmau:
Si parlem d'efectes econòmics, crec que no costaria gaire trobar un bon patrocini per a la secció cultural d'un Telenotícies, els efectes per a una empresa de patrocinar una secció com aquesta han de ser totalment positius, la imatge que transmeteria l'empresa al "populatxu" seria boníssima.
Tenir una secció de cultura als Telenotícies seria un primer pas cara a aconseguir dues coses que jo fa uns dies que defenso.
Primer, moltes vegades es dóna per suposat que la cultura és deficitària, o que sense subvenció, no es pot fer cultura. Segurament en moltes situacions això és del tot cert, però en moltes altres jo crec que no, que no és cert, que el més fàcil és no trencar-se el cap i apa, anar agafant subvenció. Crec que amb petits canvis, moltes situacions poden millorar, i molt. Una secció als Telenotícies, donaria molta més importància al fet cultural, i el més important, molt més públic, i això normalment és més pasta.
Segon, per sortir de la situació en la qual ens trobem, són necessàries mesures al molt curt plaç. Però també són necessàries mesures al mitjà/llarg plaç, i una molt important és la formació/cultura de la gent del País. Tots necessitem tenir més coneixement, més cultura. Dons vinga, una secció cultural als Telenotícies és una manera fàcil de començar, no???
Potser massa Vodka???
Ho han comentat avui a "El Món a RAC1".
Han dit que al treballador no li ha passat res, bé, potser ara no treballa a l'empresa...
Han dit que al treballador no li ha passat res, bé, potser ara no treballa a l'empresa...
I dissabte vam tornar a pujar als molins!!!
Dons això, uns 35 km meitat pujadeta molt xula i els de baixada millor.
Igualada té això, quan surts sempre puges i al tornar et trobes amb baixada, facis el que facis...
La llàstima, és la boira que no ens va deixar veure la vista tant guapa que hi ha des dels molins.
La ruta al blog del Roger: http://rogermarimonmuntanyes.blogspot.com/2009/11/igd-molins-cal-brunet.html
Igualada té això, quan surts sempre puges i al tornar et trobes amb baixada, facis el que facis...
La llàstima, és la boira que no ens va deixar veure la vista tant guapa que hi ha des dels molins.
La ruta al blog del Roger: http://rogermarimonmuntanyes.blogspot.com/2009/11/igd-molins-cal-brunet.html
Poques notícies positives?
Article de Quim Monzó a "La Vanguardia" (02/11/2009).
¿Cómo, pocas noticias positivas?
El domingo, la Defensora del Lector recogía opiniones a propósito de la noticia de la doctora que, en un autobús, observó a una mujer, dedujo que podía tener un tumor y la avisó. El destacado resumía el alud de cartas: "Los lectores preguntan por qué no se publican más noticias positivas como la del ángel de la guarda del autobús".
Yo creo que se publican bastantes. Hay muchas negativas, sí, y otras que no son ni negativas ni positivas, simple información. Pero las hay positivas, y no son pocas. Por ejemplo, el día antes de la columna de la Defensora, la penúltima página de La Vanguardia explicaba que dos hermanos leridanos –Carlos y Juan Rivadulla– han invertido ciento ochenta mil euros en lanzar al mercado Ecofrego, una fregona evolucionada: "Se trata de un cubo para fregar, cuya innovación consiste en que tiene dos escurridores y dos compartimentos de agua, para separar el agua limpia del agua sucia". Cuando lo leí pensé: qué lógico. Nos pasamos el día fregando con cubos en los que al principio el agua es limpia, pero deja de serlo en cuanto pasas el mocho por el suelo y lo escurres. La idea se le ocurrió a uno de los dos hermanos, que se pasó la mili fregando y vio que el cubo tradicional, con un único depósito y un único escurridor, no soluciona ese problema. ¿Cómo no se le había ocurrido antes a nadie?
Es una gran noticia positiva. ¿Otra? Que finalmente los autobuses de Barcelona dejen de ser básicamente radiales y que, en general, las líneas sigan el esquema mar-montaña o Llobregat-Besòs. Hace años que se habla de crear esa cuadrícula, y es bueno que finalmente lo hagan, porque las líneas actuales –muchas de ellas calcos de las antiguas líneas de tranvías, incluso con sus mismos números– siguen recorridos no tan sensatos como hace un siglo. Si la distancia más corta entre dos puntos es la línea recta, con líneas de autobuses formando una malla no será necesario memorizar las ondulaciones de los recorridos.
Muchos dirán que las noticias de la fregona y de las líneas de autobuses no les despiertan la emotividad que les despierta la del ángel de la guarda del autobús. De entrada, recordemos que los lectores no hablaban de noticias emotivas, sino positivas. Y, además, qué caray: un servidor –poco aficionado al sentimentalismo– encuentra las tres noticias emotivas por un igual. Me emociona ver que en el mundo hay gente con cerebro, como estos Rivadulla que llegan a la conclusión de que los cubos de fregar tienen que tener dos depósitos y dos escurridores. Me emociona que finalmente alguien consiga que las líneas de autobuses barceloneses formen una cuadrícula. Esas noticias me conmueven tanto como la de que una doctora inteligente detecte, por la forma de las manos de una pasajera que va con ella en el autobús, que tiene tal enfermedad, que se lo diga, que acierte y que gracias a ello le salve la vida.
¿Cómo, pocas noticias positivas?
El domingo, la Defensora del Lector recogía opiniones a propósito de la noticia de la doctora que, en un autobús, observó a una mujer, dedujo que podía tener un tumor y la avisó. El destacado resumía el alud de cartas: "Los lectores preguntan por qué no se publican más noticias positivas como la del ángel de la guarda del autobús".
Yo creo que se publican bastantes. Hay muchas negativas, sí, y otras que no son ni negativas ni positivas, simple información. Pero las hay positivas, y no son pocas. Por ejemplo, el día antes de la columna de la Defensora, la penúltima página de La Vanguardia explicaba que dos hermanos leridanos –Carlos y Juan Rivadulla– han invertido ciento ochenta mil euros en lanzar al mercado Ecofrego, una fregona evolucionada: "Se trata de un cubo para fregar, cuya innovación consiste en que tiene dos escurridores y dos compartimentos de agua, para separar el agua limpia del agua sucia". Cuando lo leí pensé: qué lógico. Nos pasamos el día fregando con cubos en los que al principio el agua es limpia, pero deja de serlo en cuanto pasas el mocho por el suelo y lo escurres. La idea se le ocurrió a uno de los dos hermanos, que se pasó la mili fregando y vio que el cubo tradicional, con un único depósito y un único escurridor, no soluciona ese problema. ¿Cómo no se le había ocurrido antes a nadie?
Es una gran noticia positiva. ¿Otra? Que finalmente los autobuses de Barcelona dejen de ser básicamente radiales y que, en general, las líneas sigan el esquema mar-montaña o Llobregat-Besòs. Hace años que se habla de crear esa cuadrícula, y es bueno que finalmente lo hagan, porque las líneas actuales –muchas de ellas calcos de las antiguas líneas de tranvías, incluso con sus mismos números– siguen recorridos no tan sensatos como hace un siglo. Si la distancia más corta entre dos puntos es la línea recta, con líneas de autobuses formando una malla no será necesario memorizar las ondulaciones de los recorridos.
Muchos dirán que las noticias de la fregona y de las líneas de autobuses no les despiertan la emotividad que les despierta la del ángel de la guarda del autobús. De entrada, recordemos que los lectores no hablaban de noticias emotivas, sino positivas. Y, además, qué caray: un servidor –poco aficionado al sentimentalismo– encuentra las tres noticias emotivas por un igual. Me emociona ver que en el mundo hay gente con cerebro, como estos Rivadulla que llegan a la conclusión de que los cubos de fregar tienen que tener dos depósitos y dos escurridores. Me emociona que finalmente alguien consiga que las líneas de autobuses barceloneses formen una cuadrícula. Esas noticias me conmueven tanto como la de que una doctora inteligente detecte, por la forma de las manos de una pasajera que va con ella en el autobús, que tiene tal enfermedad, que se lo diga, que acierte y que gracias a ello le salve la vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
