12/10/08

CAP DE SETMANA PEL RIPOLLÈS.

Divendres, després d’un bon i obligat cafè amb llet al Ges, vaig agafar el cotxe i cap a Camprodon. El CD de Porca Misèria que em va deixar l’Oriol i el Programa del Clapés em van ajudar a suportar les dues llargues hores de viatge. A Camprodon la llum ja era de nit. Després de visitar el seu famós pont romànic vaig anar a comprar els embotits que ens han servit per tot el cap de setmana a “Cal Xec”, una botiga a costat del pont, d’aquelles que veus que no està gaire enfocada al turisme...Cal dir però que tant el llom embotxat, com la llonganissa o el bull blanc estan per sucar-hi pa, mai més ben dit...
Només em calia esperar els autèntics instigadors del petit viatge, el Vere i la Judit. Així que una cerveseta a un Bar com “El Caliu”no podia fallar a l’hora de fer bona l’espera.
A la taula de costat, quatre turistes no em deixaven seguir la conversa de la gent del poble. Parlaven en veu alta d’un tal Sòcrates. Jo em vaig emocionar recordant aquell històric Brasil dels Zico, Sòcrates, Falcao, Junior i companyia del Mundial 82. Després van parlar dels Sofistes cosa que em va fer veure que del què parlaven era de filosofia, potser és la primera vegada que sento parlar de filosofia en un bar sense que l’alcohol influeixi en la conversa...
Al sortir del Bar vaig veure que al “Bar Núria” encara hi havia dos homes prenent uns vinets a l’aire lliure en màniga curta. Jo anava en anorac...
Van arribar els de BCN i ja vam poder anar al càmping “Conca de Ter” a Vilallonga de Ter on el Vere ens va obsequiar amb uns espaghetis a la carbonara, que acompanyats d’un Can Feixes Negre 2004 entren d’allò més bé. Hem estat en un Bungalow, que és com un piset de 20 metres quadrats on no falta de res. Com va dir la Ministra es pot viure bé en 20 metres quadrats. Vaja, un Bungalow és el més semblant a la “Casa de la Barriguitas”...
Dissabte al matí els de ciutat van anar a pujar muntanyes i jo vaig agafar la bici. El poble de Tregurà de Dalt està emparrat a uns 1500 m d’alçada. Jo vaig agafar una pista forestal (camí de la Fontlletera) direcció a la Coma de Vaca.
Total uns 10 km anar, i clar uns altres 10 tornar) que em van fer emparrar fins a més de 2000 m d’alçada.
El camí estava marcat com a camí de la transhumància així que de tant en tant anaves trobant bonics companys de viatge.



Ja tard ens vem tornar a reunir tota la mini-expedició per fer un menú al Restaurant “Musiques” a la plaça de l’església de Setcases. Diguem que aquesta gent domina tota la placeta. Tenen bar, 2 restaurants, habitacions i fins i tot una botiga de productes típics. Impressionant...
En destacaria i molt, el plat de fesols de Santa Pau.
Per la tarda vem visitar els poblets de “La Roca” (molt recomanable) i “Abella”, que pertanyen a Camprodon que és on vem acabar.


És molt bonic voltar aquests dies pel Ripollès ja que es pot veure com la tardor tenyeix el bosc de tots els colors inimaginables.
A Camprodon vaig poder veure el pont amb llum de dia, i tot passejant, una exposició d’armes i estris abandonats per les tropes republicanes durant la Guerra Civil.
El diumenge va començar a Vilallonga al “Mercat del Bolet i la Trumfa” (una espècie de patata de la zona). Com va dir el Vere, s’han gastat més calés en fer el cartell que en la fira...
2 quilòmetres després hi ha el poble de Llanars amb una església romànica molt bonica. Començàvem el dia romà-romànic...
Al cotxe, la tranquila música del Benito Lertxundi es fonia amb el paisatge verd que tant em recordava Euskadi.
Passat Camprodon hi ha el poble de Sant Pau de Seguries on la Peke ens havia preparat una visita a la “Via Romana de Capsacosta”.
Aquí es pot veure dos autèntics “burrus catalans”...
Crec que la visita val molt la pena, la Via està molt ben conservada i es pot veure com els romans, a part d’estar folls savien fer les coses molt ben fetes. Uns petits cartells t’expliquen com feien els desaigües, les voreres,...
Tot pujant, arribes al “Collet Capsacosta” de 984 metres d’alçada que separa les comarques del Ripollès i la Garrotxa.
Desprès van tocar uns 20 quilòmetres de corbes fins a Beget que va ser on vem acabar el cap de setmana. Vem parar a Rocabruna, on com no, hi ha una església romànica del segle XII. Em va agradar molt veure l’antiga teulada i com uns ganxos aguanten les pedres de pissarra que fan de teules.
El majestuós campanar de l’església romànica de Beget (segle XII) ens esperava per posar el millor final possible al viatget.
Tot i no ser ni molt menys un “Capda” Gastronòmic vem trobar el restaurant “El Forn” on vem xalar d’un molt bon dinar...
Us en destaco els canelons de verdures i ceps gratinats amb formatge de cabra, les baquetes (rossinyols) amb all i julivert, i l’ànec amb peres.
Res, que val la pena de tant en tant un bon “Capda” per desconnectar una miqueta...

1 comentari:

El primer cafè ha dit...

Hola Pau! Blog linkat i recomanat pel primer cafè de Ràdio Igualada!

Una abraçada!