Com us dic sempre que faig un escrit, si arribeu al final ja em dono per satisfet. Si us ho voleu llegir penseu que això només és l'opinió d'un mal estudiant de la carrera d'Administració d'Empreses (antiga Econòmiques)...
Com fa temps que se'ns explica, estem en mig d'una crisi econòmica mundial. Però, com se'ns vol fer veure, la recuperació en el país on ens ha tocat viure, arribarà al mateix temps que a la resta del món? Ja hi ha veus que ens comencen a dir que la recuperació arribarà un any més tard que la resta.
Aquesta crisi mundial comença amb les hipoteques Subprime, amb enfonsaments de bancs i les corresponents ajudes estatals perquè això no produís un enfonsament del sistema. Tot i que en un principi no es sabia quin abast podia tenir aquesta gran crisi, sembla que el resultat final ja es comença a conèixer.
El país on ens toca viure, crisi Subprime n'ha viscut? Els bancs havien invertit gaire en aquestes hipoteques externes, o havien rebut injeccions externes per deixar ells els calés? Durant molts anys aquest país ha basat el creixement i l'acció en el món del totxo.
Quan ens trobem amb aquest totxo enfonsat, realment sabem on és el final d'aquesta crisi???
Quin sector productiu pot agafar aquests excedents de gent sense feina???
Quines decisions s'estan prenent per solucionar-ho???
Serviran d'alguna cosa???
Si de cada crisi se'n ha d'aprendre una mica, s'aprendrà alguna cosa d'aquesta per no tornar a repetir errors en un futur???
El Govern Central, és molt amic de les ajudes. Ajudes al lloguer, ajudes per comprar cotxes, els 400 € de el I.R.P.F.,...
Haurà servit d'alguna cosa l'ajuda al lloguer que no hagi estat l'augment de preu dels mateixos? Si els propietaris saben que la demanda rep ajuda, ja poden augmentar un xic el preu, no?
També hi ha ajudes a alumnes per compra de portàtils. Us recomano aquest article de l'Empar Moliner, “D'una dona amoïnada a un president” del dia 20/05/2009, podeu clicar: http://paper.avui.cat/article/ultima/164544/duna/dona/amoinada/president.html
Recordeu els famosos 400 € per el I.R.P.F.? L'any passat, quan es va crear aquesta història, ja es va fer de manera ràpida, sense planificar, i si algú se'n recorda van haver de modificar-ho a corre-cuita. Resulta que volien donar els 400 € íntegrament al mes de Juliol i clar, aquests 400 € s'haurien gastat tots per anar de viatge, molts a l'estranger, així que van haver de repartir els 400 € en diferents mesos... Després, van veure que potser molts dels assalariats són mileuristes, però també n'hi ha molts que tenen un bon nivell salarial. Siguem clars, un assalariat que se'n va als mínim 2000 € al mes, el Sector Public l'hi ha donar 400 € a l'any??? Ah, i a més em sembla que els pobres autònoms no rebien cap ajuda... Total, que l'any que ve, amb això dels 400 € ja s'estan plantejant què fer, vaja que ja no ho aplicaran...
Ara fa poc, s'han inventat una altra d'aquestes mesures tretes com d'un dia per altre. Aquesta gran idea de l'ajuda per la compra de cotxes. De fet, dels 2000 € una part els han de posar les Comunitats Autònomes que no van ser avisades abans de l'anunci de la mesura. Senzillament al·lucinant...
Analitzem la gran idea. Dels 2000 €, 1000 € els ha de posar el mateix concessionari. En una època de crisi com aquesta, que és que ja no rebaixaven el preu, els concessionaris?
Per altra banda, l'ajuda arriba fins a compres de cotxes de 24.000 €. Vosaltres creieu que en una època de crisi com aquesta s'ha d'ajudar a qui es compra un cotxe per aquest preu?
Posats a ajudar sectors, per què s'ajuda a la compra del cotxe i no s'ajuda a altres compres? Jo proposo ajudes als qui van a fer un bon dinar, els que compren llibres, els qui compren una bicicleta, els qui van al teatre, o al cinema, l'Estat podria regalar 1 € per entrada,...
Algú em pot negar que aquestes activitats no fan rodar, i molt l'economia...
Us recomano l'article “Concessionaris” del Sebastià Alzamora al “Diari Avui” 20/05/09, podeu clicar: http://paper.avui.cat/article/opinio/164426/concessionaris.html
Ah, per cert, i si s'han d'aplicar mesures com aquesta dels cotxes, no seria més fàcil reduir l'impost indirecte i així evitar paperassa i tràmits diversos?
Ja no hi pensava, la gran mesura, el Plan-E... Durant un any, l'Estat ha donat sumes de calés als Ajuntaments perquè aquests els gastin única i exclusivament en Obres d'Infraestructures grans o petites. Ens trobem una altra vegada amb una mesura presa de manera ràpida. On és la planificació que han de tenir aquestes obres? Qui les està executant? Que sospitós, no? Què passarà amb els treballadors d'aquestes empreses constructores quan acabi el Plan-E? Si us hi heu fixat, cada obra d'aquestes, per petita que sigui, porta incorporada una pancarta anunciadora. Quantes pancartes inútils s'hauran posat a tot Espanya? Si, posem de mitjana, que cada pancarta costi uns 1000 €, ja m'agradaria a mi, ser el fabricant d'aquestes pancartes, de fet, ja m'agradaria saber de qui deu ser amic aquest fabricant...
La última ajuda que s'ha tret de la mànega el govern és la dels 420 € per la gent que ja se'ls ha acabat la prestació de l'atur. Un altre cop han tret la història sense explicar-la i de manera ràpida, d'això no n'aprenen... Ara han hagut de modificar la mesura, això vol dir més despesa... Ja sé que moralment potser el que diré molta gent no ho trobarà correcte però m'explico. Ens hauríem de plantejar aquesta ajuda a fons perdut, si ja has perdut la prestació per l'atur jo no dic que l'estat no t'hagi d'ajudar, però caram que no sigui a fons perdut, que la persona ajudada hagi de tornar aquesta ajuda d'aquí un temps. L'estat, no hauria de fer veure a la gent que ha de fer el possible per trobar feina??? Ei, que tots podem anar en qualsevol moment a la llista del INEM...
Ala moda de les ajudes sembla que ara també s'hi vol apuntar el Govern català, ells que van tant sobrats de calés... Ara el Conseller d'Educació vol donar 1.200 € a nens que tinguin més d'un 8 de nota mitja al ESO i siguin de famílies amb pocs ingressos perquè segueixin estudiant. S'obre el concurs de pressions a mestres perquè aquests nens tingui bones notes...
En general, jo no sóc gaire amic de les ajudes, les veig com un impost indirecte. No sé si em sabré explicar, diguem que molta de la gent que rep l'ajuda pot ser que la necessiti, però molta gent que la rep no la necessita per res. Ja ho sabem, som un país llatí on les trampes es fan servir i molt... Això fa que aquests siguin uns diners llençats, cosa molt greu i més en la situació que estem vivint.
També crec que en nom de la Solidaritat i les raons socials el més fàcil és agafar sumes de calés i anar-les donant on sigui i fer-ho de manera molt ràpida, d'aquesta manera sembla que facis grans ajudes perquè el país no s'ensorri i a més a més ajudes els pobres. Com diria el House, MENTIDA!!!
En general, moltes d'aquestes ajudes són per aguantar sectors o situacions que quan acabi l'ajuda estaran igual que ara. Llavors, caldrà tornar a renovar l'ajuda en qüestió??? I si això no es fa així, de què haurà servit l'ajuda actual???
Déu meu, quanta despesa pública i quanta despesa, diguem-ho finament, sospitosa de ser útil???
Quantes generacions poden estar pagant tota aquesta despesa???
De moment, el govern ja ha anunciat augment d'Impostos. Les classes mitjanes ja estan tremolant ja que tal com està muntat tot, es dubta molt que en aquest país qui més tingui sigui qui més pagui.
Arribats a aquest punt em direu que és molt fàcil criticar i no proposar res...
Dons va, jo proposo alguna coseta, que no sigui dit, ja ho sé no són grans mesures, però que consti, que jo vaig ser un mal estudiant d'ADE...
Si el Sector Públic té tantes ganes de “Gastu”, que no gasti tant i que pagui al dia. Ni més ni menys... Oi que sembla senzill??? Dons sí, és així de senzill... que paguin el que deuen i que ho facin ja... Ara mateix ens podem trobar amb Ajuntaments, Consells Comarcals o Comunitats Autònomes que deuen factures des de fa 4, 5, 6 o més mesos. Us podeu imaginar què li pot suposar això a qualsevol empresa, i més en un moment on els problemes de liquiditat són prou evidents i a més costa trobar finançament??? Aquesta és la mesura a més curt termini que ara se'm pot acudir.
Tantes ajudes que s'estan donant que no sabem ben bé si arriben a la població indicada, es podria optar per una baixada de preu d'un 10 o 20 % en els transports públics. Ja ho sé, no és una gran solució però no es pot negar que els transports públics són utilitzats per gent de classe mitjana/baixa i a més una baixada de preus sempre és una promoció del transport públic ara que ens mirem tant això del medi ambient. Us recordo que, com sempre, a principi d'any els nostre polítics van fer la pujada de preus corresponents...
A vegades crec que utilitzant la lògica n'hi ha prou. Una altra mesura que no pot solucionar el món però que també ajuda (em ve al cap la gran frase del Capità Enciam “Els petits canvis són poderosos”) té a veure amb els medicaments receptats. Si a un avi l'estat li paga una capsa de 20 pastilles d'un medicament qualsevol però només en necessita 5, no es pot inventar alguna manera per la qual el metge faci la recepta per el nombre de pastilles adient??? Segur que la gran indústria farmacèutica estaria d'allò més contenta...
Moltes vegades lògica vol dir contenció ja ho sé. Però no és millor una contenció de despesa lògica, ben feta, que la que està practicant actualment el sector públic??? Per un cantó es gasta amb grans ajudes, ajudes crec de dubtosa utilitat, vaja que l'estat dóna grans sumes de calés als ajuntaments perquè malgastin en el Plan-E i per altra banda els ajuntaments executen grans restriccions en temes de Joventut, Festes Majors i d'altres o s'està reduint despesa de forma alarmant en temes com educació... Vaja, s'està ajudant a que un sector que està ensorrat, tardi un any a ensorrar-se, i s'està ajudant a que, sectors que ara encara no estan ensorrats pugin ensorrar-se...
Ja ho sé, totes les mesures que penso són de contenció, i potser ara el que es necessita són mesures que puguin fer que la gent consumeixi, dons mireu la següent...
És la mesura més original que he vist fins ara, la del Xavier Sala-i-Martín de suprimir el IVA durant un any. Seria viable??? No ho sé, només sé que és la única mesura original que he sentit fins a la data, que et permet una baixada de preus que faria augmentar el consum i que beneficiaria a les classes mitjanes/baixes ja que pagaríem un impost indirecte menys.
Si cliqueu aquí podreu veure el seu article: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2008/Crisis_Financiera/Crisis%20Financiera_5_.htm
Perquè s'entengui bé, el IVA que és rei dels impostos indirectes. Si tu, perdona el tu teix però sóc així, compres un moble que et val 100 €, pagues 16 € de IVA addicionals. Posem per cas que el sr. Botín, capo del Banc de Santander (us podeu imaginar qualsevol persona amb alt poder adquisitiu), compra el mateix moble, pagarà també els mateixos 16 € que tu. Però, valen igual els teus 16 € que els mateixos 16 € del sr. Botín???
En aquests moments de Crisi, els governants tendeixen a augmentar els impostos indirectes de tabac i gasolina. Com que no ingressen per altres bandes ho tenen molt fàcil per aquest camí, en molts casos són polítics que diuen ser d'esquerres...
El que tinc clar és que potser que es comencin a posar les piles i apostin ja per polítiques de mitjà i llarg termini. Senyors, que el totxo s'ha ensorrat i cal substituir-lo!!! Com??? No ho sé, ni em paguen per saber-ho. Però el que tinc clar és que si no surt alguna cosa, aquest excedent de gent sense feina seguira sent excedent i de moment segueix augmentant...
Aquests dies ja s'està parlant d'una lleu recuperació econòmica a països com França i Alemanya, països que alguna cosa tenen a veure en el Banc Central Europeu. Us imagineu per un moment, què pot passar a moltes economies domèstiques si aquesta gent es recupera una mica, posem per cas d'aquí a un anyet, i decideix apujar els tipus d'interés???
Us recomano l'article “Ni brots ni endergues” del Francesc Cabana al “Diari Avui” el 30/08/2009, podeu clicar: http://paper.avui.cat/article/economia/173190/ni/brots/ni/endergues.html
No sé, senyors, apostin pel producte de casa, promocionin el producte ben fet, les noves tecnologies alguna avantatge han de donar.. No hem d'estar tancats res, però millor que es compri un cava que un champany francés, no??? Apostin per nous sectors, o per sectors antics reestructurats. Què els sembla l'agricultura i la ramaderia de bona qualitat??? Eduquin a la gent, un bon tomàquet de sucar és molt més car que un tomàquet de serie, però collons, un et suca una llesca i l'altre potser te'n suca tres i a més és molt més bo!!! Promocionin els productes de les diferents denominacions d'origen a tots els programes de cuina, serà que no estan de moda, i serà que no hi ha mitjans públics al seu abast...
Apliquin polítiques d'empresa al sector públic. Facin del Sector Públic un sector competitiu, vostès l'han engreixat i ara que el tenim gros al menys intentem-lo aprofitar, potser ara mateix això podria ser una petita o gran solució. Deixin les dietes si us plau, facin menús, que també són prou bons i més saludables, que si fan carta ho paguem entre tots... Dons això, que mesurin cada € que gasten, que ja està bé que el gastin però no el tirin, diguem que l'inverteixin...
I si us plau, si no en saben més, no facin res. És millor deixar les coses com estan que intentar arreglar-ho tot precipitadament i a més sense saber el què es té entre mans, al menys això és la sensació que un pot captar aquests dies al veure les mesures que prenen els nostres polítics i sobretot quan els pots sentir parlar. I que consti, jo segueixo sent un mal estudiant de la carrera d'Administració d'Empreses (antigues Econòmiques)...
Per tot això i arribats a aquest punt jo em pregunto si la recuperació econòmica en aquest país on ens ha tocat viure arribarà al mateix moment que en països com França i Alemanya. Tot i no ser el gran Mago Fèlix , jo ja tinc la meva opinió feta però bé, que cadascú pensi la seva...
Sempre és bo recordar el mestre Johan, “Si tu tens la pilota, l'altre no la té”. Quina frase tant tonta a simple vista però com sempre a la filosofia cruyffiana, tant certa... Si nosaltres tenim la pilota i la fem rodar quasi no ens hem de moure, però és que a més l'altre equip va de cul per recuperar-la i cada cop es cansa més...
No sé, em dóna la sensació que els nostres polítics han perdut la pilota, potser no per culpa seva, potser s'han trobat un camp en molt males condicions. Però el que no em podreu negar és que ara van de cul per recuperar-la i a més em sembla que cada cop estan més cansats i cada cop els està costant més recuperar-la...
Com fa temps que se'ns explica, estem en mig d'una crisi econòmica mundial. Però, com se'ns vol fer veure, la recuperació en el país on ens ha tocat viure, arribarà al mateix temps que a la resta del món? Ja hi ha veus que ens comencen a dir que la recuperació arribarà un any més tard que la resta.
Aquesta crisi mundial comença amb les hipoteques Subprime, amb enfonsaments de bancs i les corresponents ajudes estatals perquè això no produís un enfonsament del sistema. Tot i que en un principi no es sabia quin abast podia tenir aquesta gran crisi, sembla que el resultat final ja es comença a conèixer.
El país on ens toca viure, crisi Subprime n'ha viscut? Els bancs havien invertit gaire en aquestes hipoteques externes, o havien rebut injeccions externes per deixar ells els calés? Durant molts anys aquest país ha basat el creixement i l'acció en el món del totxo.
Quan ens trobem amb aquest totxo enfonsat, realment sabem on és el final d'aquesta crisi???
Quin sector productiu pot agafar aquests excedents de gent sense feina???
Quines decisions s'estan prenent per solucionar-ho???
Serviran d'alguna cosa???
Si de cada crisi se'n ha d'aprendre una mica, s'aprendrà alguna cosa d'aquesta per no tornar a repetir errors en un futur???
El Govern Central, és molt amic de les ajudes. Ajudes al lloguer, ajudes per comprar cotxes, els 400 € de el I.R.P.F.,...
Haurà servit d'alguna cosa l'ajuda al lloguer que no hagi estat l'augment de preu dels mateixos? Si els propietaris saben que la demanda rep ajuda, ja poden augmentar un xic el preu, no?
També hi ha ajudes a alumnes per compra de portàtils. Us recomano aquest article de l'Empar Moliner, “D'una dona amoïnada a un president” del dia 20/05/2009, podeu clicar: http://paper.avui.cat/article/ultima/164544/duna/dona/amoinada/president.html
Recordeu els famosos 400 € per el I.R.P.F.? L'any passat, quan es va crear aquesta història, ja es va fer de manera ràpida, sense planificar, i si algú se'n recorda van haver de modificar-ho a corre-cuita. Resulta que volien donar els 400 € íntegrament al mes de Juliol i clar, aquests 400 € s'haurien gastat tots per anar de viatge, molts a l'estranger, així que van haver de repartir els 400 € en diferents mesos... Després, van veure que potser molts dels assalariats són mileuristes, però també n'hi ha molts que tenen un bon nivell salarial. Siguem clars, un assalariat que se'n va als mínim 2000 € al mes, el Sector Public l'hi ha donar 400 € a l'any??? Ah, i a més em sembla que els pobres autònoms no rebien cap ajuda... Total, que l'any que ve, amb això dels 400 € ja s'estan plantejant què fer, vaja que ja no ho aplicaran...
Ara fa poc, s'han inventat una altra d'aquestes mesures tretes com d'un dia per altre. Aquesta gran idea de l'ajuda per la compra de cotxes. De fet, dels 2000 € una part els han de posar les Comunitats Autònomes que no van ser avisades abans de l'anunci de la mesura. Senzillament al·lucinant...
Analitzem la gran idea. Dels 2000 €, 1000 € els ha de posar el mateix concessionari. En una època de crisi com aquesta, que és que ja no rebaixaven el preu, els concessionaris?
Per altra banda, l'ajuda arriba fins a compres de cotxes de 24.000 €. Vosaltres creieu que en una època de crisi com aquesta s'ha d'ajudar a qui es compra un cotxe per aquest preu?
Posats a ajudar sectors, per què s'ajuda a la compra del cotxe i no s'ajuda a altres compres? Jo proposo ajudes als qui van a fer un bon dinar, els que compren llibres, els qui compren una bicicleta, els qui van al teatre, o al cinema, l'Estat podria regalar 1 € per entrada,...
Algú em pot negar que aquestes activitats no fan rodar, i molt l'economia...
Us recomano l'article “Concessionaris” del Sebastià Alzamora al “Diari Avui” 20/05/09, podeu clicar: http://paper.avui.cat/article/opinio/164426/concessionaris.html
Ah, per cert, i si s'han d'aplicar mesures com aquesta dels cotxes, no seria més fàcil reduir l'impost indirecte i així evitar paperassa i tràmits diversos?
Ja no hi pensava, la gran mesura, el Plan-E... Durant un any, l'Estat ha donat sumes de calés als Ajuntaments perquè aquests els gastin única i exclusivament en Obres d'Infraestructures grans o petites. Ens trobem una altra vegada amb una mesura presa de manera ràpida. On és la planificació que han de tenir aquestes obres? Qui les està executant? Que sospitós, no? Què passarà amb els treballadors d'aquestes empreses constructores quan acabi el Plan-E? Si us hi heu fixat, cada obra d'aquestes, per petita que sigui, porta incorporada una pancarta anunciadora. Quantes pancartes inútils s'hauran posat a tot Espanya? Si, posem de mitjana, que cada pancarta costi uns 1000 €, ja m'agradaria a mi, ser el fabricant d'aquestes pancartes, de fet, ja m'agradaria saber de qui deu ser amic aquest fabricant...
La última ajuda que s'ha tret de la mànega el govern és la dels 420 € per la gent que ja se'ls ha acabat la prestació de l'atur. Un altre cop han tret la història sense explicar-la i de manera ràpida, d'això no n'aprenen... Ara han hagut de modificar la mesura, això vol dir més despesa... Ja sé que moralment potser el que diré molta gent no ho trobarà correcte però m'explico. Ens hauríem de plantejar aquesta ajuda a fons perdut, si ja has perdut la prestació per l'atur jo no dic que l'estat no t'hagi d'ajudar, però caram que no sigui a fons perdut, que la persona ajudada hagi de tornar aquesta ajuda d'aquí un temps. L'estat, no hauria de fer veure a la gent que ha de fer el possible per trobar feina??? Ei, que tots podem anar en qualsevol moment a la llista del INEM...
Ala moda de les ajudes sembla que ara també s'hi vol apuntar el Govern català, ells que van tant sobrats de calés... Ara el Conseller d'Educació vol donar 1.200 € a nens que tinguin més d'un 8 de nota mitja al ESO i siguin de famílies amb pocs ingressos perquè segueixin estudiant. S'obre el concurs de pressions a mestres perquè aquests nens tingui bones notes...
En general, jo no sóc gaire amic de les ajudes, les veig com un impost indirecte. No sé si em sabré explicar, diguem que molta de la gent que rep l'ajuda pot ser que la necessiti, però molta gent que la rep no la necessita per res. Ja ho sabem, som un país llatí on les trampes es fan servir i molt... Això fa que aquests siguin uns diners llençats, cosa molt greu i més en la situació que estem vivint.
També crec que en nom de la Solidaritat i les raons socials el més fàcil és agafar sumes de calés i anar-les donant on sigui i fer-ho de manera molt ràpida, d'aquesta manera sembla que facis grans ajudes perquè el país no s'ensorri i a més a més ajudes els pobres. Com diria el House, MENTIDA!!!
En general, moltes d'aquestes ajudes són per aguantar sectors o situacions que quan acabi l'ajuda estaran igual que ara. Llavors, caldrà tornar a renovar l'ajuda en qüestió??? I si això no es fa així, de què haurà servit l'ajuda actual???
Déu meu, quanta despesa pública i quanta despesa, diguem-ho finament, sospitosa de ser útil???
Quantes generacions poden estar pagant tota aquesta despesa???
De moment, el govern ja ha anunciat augment d'Impostos. Les classes mitjanes ja estan tremolant ja que tal com està muntat tot, es dubta molt que en aquest país qui més tingui sigui qui més pagui.
Arribats a aquest punt em direu que és molt fàcil criticar i no proposar res...
Dons va, jo proposo alguna coseta, que no sigui dit, ja ho sé no són grans mesures, però que consti, que jo vaig ser un mal estudiant d'ADE...
Si el Sector Públic té tantes ganes de “Gastu”, que no gasti tant i que pagui al dia. Ni més ni menys... Oi que sembla senzill??? Dons sí, és així de senzill... que paguin el que deuen i que ho facin ja... Ara mateix ens podem trobar amb Ajuntaments, Consells Comarcals o Comunitats Autònomes que deuen factures des de fa 4, 5, 6 o més mesos. Us podeu imaginar què li pot suposar això a qualsevol empresa, i més en un moment on els problemes de liquiditat són prou evidents i a més costa trobar finançament??? Aquesta és la mesura a més curt termini que ara se'm pot acudir.
Tantes ajudes que s'estan donant que no sabem ben bé si arriben a la població indicada, es podria optar per una baixada de preu d'un 10 o 20 % en els transports públics. Ja ho sé, no és una gran solució però no es pot negar que els transports públics són utilitzats per gent de classe mitjana/baixa i a més una baixada de preus sempre és una promoció del transport públic ara que ens mirem tant això del medi ambient. Us recordo que, com sempre, a principi d'any els nostre polítics van fer la pujada de preus corresponents...
A vegades crec que utilitzant la lògica n'hi ha prou. Una altra mesura que no pot solucionar el món però que també ajuda (em ve al cap la gran frase del Capità Enciam “Els petits canvis són poderosos”) té a veure amb els medicaments receptats. Si a un avi l'estat li paga una capsa de 20 pastilles d'un medicament qualsevol però només en necessita 5, no es pot inventar alguna manera per la qual el metge faci la recepta per el nombre de pastilles adient??? Segur que la gran indústria farmacèutica estaria d'allò més contenta...
Moltes vegades lògica vol dir contenció ja ho sé. Però no és millor una contenció de despesa lògica, ben feta, que la que està practicant actualment el sector públic??? Per un cantó es gasta amb grans ajudes, ajudes crec de dubtosa utilitat, vaja que l'estat dóna grans sumes de calés als ajuntaments perquè malgastin en el Plan-E i per altra banda els ajuntaments executen grans restriccions en temes de Joventut, Festes Majors i d'altres o s'està reduint despesa de forma alarmant en temes com educació... Vaja, s'està ajudant a que un sector que està ensorrat, tardi un any a ensorrar-se, i s'està ajudant a que, sectors que ara encara no estan ensorrats pugin ensorrar-se...
Ja ho sé, totes les mesures que penso són de contenció, i potser ara el que es necessita són mesures que puguin fer que la gent consumeixi, dons mireu la següent...
És la mesura més original que he vist fins ara, la del Xavier Sala-i-Martín de suprimir el IVA durant un any. Seria viable??? No ho sé, només sé que és la única mesura original que he sentit fins a la data, que et permet una baixada de preus que faria augmentar el consum i que beneficiaria a les classes mitjanes/baixes ja que pagaríem un impost indirecte menys.
Si cliqueu aquí podreu veure el seu article: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2008/Crisis_Financiera/Crisis%20Financiera_5_.htm
Perquè s'entengui bé, el IVA que és rei dels impostos indirectes. Si tu, perdona el tu teix però sóc així, compres un moble que et val 100 €, pagues 16 € de IVA addicionals. Posem per cas que el sr. Botín, capo del Banc de Santander (us podeu imaginar qualsevol persona amb alt poder adquisitiu), compra el mateix moble, pagarà també els mateixos 16 € que tu. Però, valen igual els teus 16 € que els mateixos 16 € del sr. Botín???
En aquests moments de Crisi, els governants tendeixen a augmentar els impostos indirectes de tabac i gasolina. Com que no ingressen per altres bandes ho tenen molt fàcil per aquest camí, en molts casos són polítics que diuen ser d'esquerres...
El que tinc clar és que potser que es comencin a posar les piles i apostin ja per polítiques de mitjà i llarg termini. Senyors, que el totxo s'ha ensorrat i cal substituir-lo!!! Com??? No ho sé, ni em paguen per saber-ho. Però el que tinc clar és que si no surt alguna cosa, aquest excedent de gent sense feina seguira sent excedent i de moment segueix augmentant...
Aquests dies ja s'està parlant d'una lleu recuperació econòmica a països com França i Alemanya, països que alguna cosa tenen a veure en el Banc Central Europeu. Us imagineu per un moment, què pot passar a moltes economies domèstiques si aquesta gent es recupera una mica, posem per cas d'aquí a un anyet, i decideix apujar els tipus d'interés???
Us recomano l'article “Ni brots ni endergues” del Francesc Cabana al “Diari Avui” el 30/08/2009, podeu clicar: http://paper.avui.cat/article/economia/173190/ni/brots/ni/endergues.html
No sé, senyors, apostin pel producte de casa, promocionin el producte ben fet, les noves tecnologies alguna avantatge han de donar.. No hem d'estar tancats res, però millor que es compri un cava que un champany francés, no??? Apostin per nous sectors, o per sectors antics reestructurats. Què els sembla l'agricultura i la ramaderia de bona qualitat??? Eduquin a la gent, un bon tomàquet de sucar és molt més car que un tomàquet de serie, però collons, un et suca una llesca i l'altre potser te'n suca tres i a més és molt més bo!!! Promocionin els productes de les diferents denominacions d'origen a tots els programes de cuina, serà que no estan de moda, i serà que no hi ha mitjans públics al seu abast...
Apliquin polítiques d'empresa al sector públic. Facin del Sector Públic un sector competitiu, vostès l'han engreixat i ara que el tenim gros al menys intentem-lo aprofitar, potser ara mateix això podria ser una petita o gran solució. Deixin les dietes si us plau, facin menús, que també són prou bons i més saludables, que si fan carta ho paguem entre tots... Dons això, que mesurin cada € que gasten, que ja està bé que el gastin però no el tirin, diguem que l'inverteixin...
I si us plau, si no en saben més, no facin res. És millor deixar les coses com estan que intentar arreglar-ho tot precipitadament i a més sense saber el què es té entre mans, al menys això és la sensació que un pot captar aquests dies al veure les mesures que prenen els nostres polítics i sobretot quan els pots sentir parlar. I que consti, jo segueixo sent un mal estudiant de la carrera d'Administració d'Empreses (antigues Econòmiques)...
Per tot això i arribats a aquest punt jo em pregunto si la recuperació econòmica en aquest país on ens ha tocat viure arribarà al mateix moment que en països com França i Alemanya. Tot i no ser el gran Mago Fèlix , jo ja tinc la meva opinió feta però bé, que cadascú pensi la seva...
Sempre és bo recordar el mestre Johan, “Si tu tens la pilota, l'altre no la té”. Quina frase tant tonta a simple vista però com sempre a la filosofia cruyffiana, tant certa... Si nosaltres tenim la pilota i la fem rodar quasi no ens hem de moure, però és que a més l'altre equip va de cul per recuperar-la i cada cop es cansa més...
No sé, em dóna la sensació que els nostres polítics han perdut la pilota, potser no per culpa seva, potser s'han trobat un camp en molt males condicions. Però el que no em podreu negar és que ara van de cul per recuperar-la i a més em sembla que cada cop estan més cansats i cada cop els està costant més recuperar-la...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada