Des de fora ténen ganes de treure importància a tot plegat, que si no és oficial, que si poca participació, bé, en el fons i com sempre o quasi sempre, menyspreu. Jo penso que com més menyspreuen (no ens enganyem, el que fan és faltar el respecte) tot el que es fa des de Catalunya, i no només els referèndums menys adeptes tenen a la seva causa, i aquí la gent cada cop n'està més fins els pebrots...
Si parlem de participació, està clar que un 27% no és una gran xifra si no analitzem res més.
Ara bé, si tenim en compte que el 95% del vot va ser SÍ, podem dir que de tots els votants que podien anar diumenge a exercir el vot, un 25% va dir SÍ.
Quanta gent va a votar en qualsevol elecció o referèndum oficial? No m'he mirat xifres però diria que normalment és al voltant del 40-50-55%. Com diria el filòsof, “No hase falta desir nada más”.
Em direu que a les poblacions on es van fer referèndums eren bastant pro-SÍ, d'acord.
També es pot dir que en qualsevol elecció i en ciutats grans, cada persona té el seu col·legi electoral a costat de casa, i diumenge en ciutats com Vic, Vilafranca, Sant Cugat, Vilanova, només es podia anar a votar en un sol lloc.
Es diu que votaven persones de 16 a 18 anys i això segurament va fer augmentar la participació, jo també dic que també podien votar immigrants que no ho fan en eleccions normals i aquesta part de població segur que va fer disminuir la participació.
No es pot comparar la promoció que pot tenir qualsevol elecció, referèndum institucional si es compara amb la promoció que han pogut tenir aquests referèndums de diumenge. Tot s'ha fet des del poble, amb els mitjans que el poble té i amb molt bona intenció. En alguns llocs la promoció haurà estat excel·lent i en d'altres no tant.
En fi, jo crec que ens hem d'estar de punyetes, que el sector que en un hipotètic referèndum oficial votaria NO, no va anar a votar per des-legitimar més els referèndums, una opció respectable, faltaria més.
No es pot analitzar la participació sense tenir en compte tots aquests factors i més, vaja, que no es pot comparar un referèndum com aquest amb un d'oficial. Ara bé, també és per tot plegat que jo segueixo pensant que la participació de diumenge va ser molt alta i el resultat prou bo.
Dilluns al matí, ja de bon matí i per no perdre la costum (aquí mai se n'aprèn...), van discutir-se públicament el senyor Lòpez Tena i el senyor Bertran. El senyor Mora també està fent guerra per la seva banda. Vaja, gent que es vol aprofitar del treball d'un poble, que unit està demostrant a polítics i futurs que té força. Penso que el poble hem de seguir fent la nostra, que d'aprofitats sempre n'hi ha a cada casa. Reflexionin senyors, reflexionin...
A tots ells els deixo aquest fragment del discurs de l'històric i gran Capità de la Santboiana i de la Selecció catalana de Rugby, Albert Malo, dijous passat a l'entrega dels premis Lluís Companys que otorga la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Ell parla de la jugada més guapa del Rugby per referir-se a les Seleccions Catalanes, però es pot aplicar a tot plegat. El discurs l'he tret del Blog del Rugby-pensador(http://rugbipensador.wordpress.com/).
A la melé és molt important Empènyer. Empènyer per avançar, Empènyer per guanyar:
- El més important és que cal empènyer cap a la mateixa direcció. Tenim clar cap a on volem anar.
- Cal que empenyem tots, els més forts i els més dèbils, la suma de forces és el que ens fa anar endavant. Tots, des de la nostra posició.
- Cal empènyer coordinats. El pilar de l’esquerra ha d’empènyer fort i el de la dreta també. I cal fer-ho alhora.
- Cal posar-hi força, però també la tècnica i la intel.ligència.
- Cal posar-hi estratègia, perquè els de davant també empenyen.
Així dons, fins que arribi el reconeixement, ens cal entrenar dur i amb il.lusió, per tal de millorar tots els aspectes de la melé fins que al final, segur, la podrem guanyar.
.......
He sentit a dir que en temps de crisi com els que estem vivint aquests referèndums no serveixen per res més que per perdre el temps. Potser és veritat, i com qualsevol opinió, és del tot respectable. Però a Catalunya, el que no es pot negar és que alguna cosa s'està movent i està prenent força, molta força i cada cop més força.
A on va tot plegat i a on pot arribar no seré jo qui ho digui, si s'han de fer previsions, que les faci el Mago Fèlix. En fi, que tot plegat no depèn de mi, o sí, o depèn de tu, o d'ells...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada