Per sort, avui s'acaba aquesta mala obra de teatre anomenada eleccions. Us deixo amb l'article del Carles Maria Balsells a l'"Anoia Diari", 26/11/2010.
La funció s'ha acabat i el país està malalt
Bé, senyores i senyors, la funció s’ha acabat. Retirin els cartells i retirin també les mentides, les falses promeses. Amaguin les falques vergonyants, els vídeos violents i també els artificiosament eròtics. El país no necessita Supermans, ni reis Mides, ni Robins Hood.
Que s’encenguin els llums i es deixi de fer comèdia. La funció s’ha acabat. Com a actors no heu estat gran cosa. Més aviat poc naturals i sobretot poc creïbles. Ja ho sabíem abans de començar la representació d’aquests quinze dies. Alguns perdíeu els papers i l’argument era sovint confús, improvisat semblava moltes vegades, massa a remolc del que deien els altres. Quina pena!. Tants esforços i tants diners per tan poca cosa. Cadascú, enrocat, amb el vostre eslògan, repetit, repetit, repetit…
Ai, l’eslògan! Es tracta de dir-ho tot i no dir rés a la vegada. Tot? Mirem-los per última vegada abans d’endreçar-los a l’armari de les farses. 'Garantia de progrés' diu el Sr. Montilla. A Catalunya, 257.000 parats el novembre del 2006, 566.500 l’octubre del 2010. Garantia de progrés. 'Una Catalunya millor' assegura el somriure del Sr. Mas. Què és el millor? Que cadascú pensi el que vulgui? L’ambigüetat calculada, dir i no dir, voler i no voler. 'Gent valenta' crida el Sr. Puigcercós. Gent valenta, n’hi ha prou o és necessària alguna virtut més? 'Soluciones a la crisis' afirma la Sra. Sánchez Camacho, després de presentar recursos contra qualsevol llei que tracti de protegir el català, després d’impulsar i aplaudir tota la retallada de l’Estatut. S’ha quedat sense solucions. Només té 'soluciones' perquè ella és bilingüe i per això els seus cartells a Igualada són només en una sola llengua. El Sr. Herrera, quin eslògan té el Sr. Herrera? Ha quedat tan difós! Mal moment pel verd esperança sobre un gris tan gris.
El repartiment del pastís de presència mediàtica ha fet quasi impossible veure amb la mateixa claredat els eslògans del Sr. Carretero, del Sr. Laporta, el de la Sra. Nebreda i també els d’altres propostes, que mereixien, pel sol fet de presentar-se, una mínima atenció si realment estem en democràcia.
Una estadística publicada diu que a la ratlla del 70% dels que es presenten a les llistes no han treballat en cap empresa. No han creat gran cosa. És a dir, no han arriscat mai. Una gran majoria són aborígens d’aquesta terra de promissió que ara s’anomena Administració Pública.
El teatre ha de tancar les portes. S’han acabat els dies de campanya. Deixin de fer comèdia i mirin com està el país. Mirin-ho d’una vegada. Surtin el carrer i no es tornin a amagar altra vegada en els inaccessibles despatxos. Perquè el país està malalt. Molt malalt. Ho saben?
Que s’encenguin els llums i es deixi de fer comèdia. La funció s’ha acabat. Com a actors no heu estat gran cosa. Més aviat poc naturals i sobretot poc creïbles. Ja ho sabíem abans de començar la representació d’aquests quinze dies. Alguns perdíeu els papers i l’argument era sovint confús, improvisat semblava moltes vegades, massa a remolc del que deien els altres. Quina pena!. Tants esforços i tants diners per tan poca cosa. Cadascú, enrocat, amb el vostre eslògan, repetit, repetit, repetit…
Ai, l’eslògan! Es tracta de dir-ho tot i no dir rés a la vegada. Tot? Mirem-los per última vegada abans d’endreçar-los a l’armari de les farses. 'Garantia de progrés' diu el Sr. Montilla. A Catalunya, 257.000 parats el novembre del 2006, 566.500 l’octubre del 2010. Garantia de progrés. 'Una Catalunya millor' assegura el somriure del Sr. Mas. Què és el millor? Que cadascú pensi el que vulgui? L’ambigüetat calculada, dir i no dir, voler i no voler. 'Gent valenta' crida el Sr. Puigcercós. Gent valenta, n’hi ha prou o és necessària alguna virtut més? 'Soluciones a la crisis' afirma la Sra. Sánchez Camacho, després de presentar recursos contra qualsevol llei que tracti de protegir el català, després d’impulsar i aplaudir tota la retallada de l’Estatut. S’ha quedat sense solucions. Només té 'soluciones' perquè ella és bilingüe i per això els seus cartells a Igualada són només en una sola llengua. El Sr. Herrera, quin eslògan té el Sr. Herrera? Ha quedat tan difós! Mal moment pel verd esperança sobre un gris tan gris.
El repartiment del pastís de presència mediàtica ha fet quasi impossible veure amb la mateixa claredat els eslògans del Sr. Carretero, del Sr. Laporta, el de la Sra. Nebreda i també els d’altres propostes, que mereixien, pel sol fet de presentar-se, una mínima atenció si realment estem en democràcia.
Una estadística publicada diu que a la ratlla del 70% dels que es presenten a les llistes no han treballat en cap empresa. No han creat gran cosa. És a dir, no han arriscat mai. Una gran majoria són aborígens d’aquesta terra de promissió que ara s’anomena Administració Pública.
El teatre ha de tancar les portes. S’han acabat els dies de campanya. Deixin de fer comèdia i mirin com està el país. Mirin-ho d’una vegada. Surtin el carrer i no es tornin a amagar altra vegada en els inaccessibles despatxos. Perquè el país està malalt. Molt malalt. Ho saben?
----------------------------------------------------------------
Recupero a més, aquesta foto que vaig fer fa uns mesos a l'exposició del Quim Monzó on l'escriptor ens ensenya com fer un discurs polític. La història consisteix a lligar de manera aleatòria una frase de cada columna fins a exhaurir totes les possibilitats. Si voleu, podeu clicar damunt la imatge i així ho podeu veure millor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada