Encara estic estic al.lucinat ara doncs va ser un partit que va tenir de tot, bon joc, nervis, polèmica, ambient,... i que carai, van guanyar els nostres!
Us deixo alguna foto.
Comencem, entrar al Camp Nou sempre et dona un punt d'emoció, és inmens...
Moments previs, escalfament culé.
Entrada dels dos equips i Himne de la Champions, gallina de piel.
Els de l'Arsenal es van queixar molt, jo només us diré que el xiulet previ a l'expulsió del Van Persie es va sentir perfectament. A més, el joc el vam posar nosaltres, i quin joc Déu meu...
Com va dir el Pep no van fer ni tres passades seguides, fins i tot el gol ens el vam fotre nosaltres mateixos. Ara bé, reconec que en la jugada del Mascherano se'm van posar per corbata...
En fi, els anglesos que vagin dient missa que nosaltres seguirem dient MESSI!!!Tot plegat més que un partit, més que un joc, més que un club...
El Mago Fèlix la va tornar a encertar de ple, i em va encantar la selecció musical del Camp Nou: "The Best" de la Tina, "Magnifient" i "Beaufiful Day" dels U2, "Human" de the Killers, "Shawarma" dels Amics i la versió de "Common People" dels Pulp de Manel "Gent Normal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada