Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares,els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada