12/4/11

Un dia màgic a la Muntanya Màgica.

Fa uns quants anys que em vaig enamorar d'un esport, d'una filosofia de vida que s'anomena Rugby. Avui puc dir que sóc un privilegiat que ha gaudit en una mateixa temporada d'un partit dels SIS NACIONS i d'uns Quarts de Final de Copa d'Europa.
Bé, aquí us deixo la meva petita crònica d'un dia màgic a la Muntanya Màgica, d'un "més que partit", USAP Perpinyà - TOLÓ.
Tot va començar a l'entrar al metro. Les samarretes i les senyeres indicaven que ens esperava un dia molt intens.
Arribats a l'esplanada de l'Estadi Lluís Companys, ens vam trobar una Festa on van conviure les dues aficions i sol, molt sol.
Hi havia varies activitats organitzades on tothom s'ho podia passar bé a la seva manera i on a més es podia dinar per entrar en condicions al partit.
Entre tota la gent vaig tenir el privilegi de trobar-me al Rei Jaume I.
No vaig entendre que per entrar al recinte hi haguessin tant poques portes obertes, penso que l'organització és molt irresponsable perquè hi va haver aglomeracions un pèl perilloses si a més tenim en compte que hi havia canalla entre el públic. Per sort, la gent va entrar de forma molt pacient...
Ja dins d'un Estadi ple de senyeres, els Castellers hi van voler posar la seva.
Potser era culpa del meu esperit culé negatiu de sempre o de l'esperit prudent guardiolà que també arrossego però la veritat és que no confiava gaire en que l'USAP aconseguís superar un equip com Toló ple de figures com Contepomi, Sackey, Fernández Lobbe i sobretot el gran i mític Jonny Wilkinson. A l'escalfament del partit vaig poder captar la perfecció, l'estil i la plasticitat única del seu xut. Acollonant...
A les grades l'ambient va ser molt bonic. Tot eren senyeres i samarretes de l'USAP.Tot i que la pista d'atletisme et deixa molt lluny, estic molt content de la meva màquina de fotos ja que va captar prou bé la història.
Abans de començar el partit va sonar "L'estaca" i el Llach i el seu "gorrito" van fer la sacada d'honor.
Aquesta és la visió que teníem de l'Estadi.
Vull dir que tot un Estadi Olímpic només té un marcador (que jo tenia al darrera), al ser lluminós i tocar-li el sol de cara feia que des de la nostra zona no podíem saber ni el resultat ni el temps del partit. Tot plegat, lamentable!
Ja al partit, aquí teniu la jugada de les jugades, la melee.
El partit va començar amb una USAP nerviosa, insegura i erràtica. Un gran xutador com Jérôme Porical va fallar un cop de càstig com aquest.
Amb la seva seguretat al peu (a destacar un inmens primer cop de càstig transformat), Wilko i els seus imposaven el ritme que volien.
Les grades s'anaven animant just quan Porical es va començava a afinar.
No em van agradar gens els xiulets de les aficions contraries cada cop que Wilko o Porical intentaven una transformació. Això a les Illes Britàniques no passa.
Aquí teniu el Wilkinson passant l'ovalada entre pals.
Mitja part. La mascota catalana intenta distreure el personal. A destacar que aquí no s'estan de xorrades com el futbol, 5 o 10 minutets i tornem-hi.La sacada de banda (Touch) és molt fotogènica.
Amb el solet que feia, algun es pensava que estava a cal sogre...
Tot i que com us he dit abans jo no les tenia totes, en una extraordinària segona part, les ganes i la perseverància dels jugadors catalans van fer que l'USAP s'emportés el partit d'una manera prou solvent. Un assaig en l'últim instant de Toló maquillava el resultat.
USAP 29 - Toló 25.
Al final del partit els dos equips saludaven conjuntament a les aficions, esperit Rugby 100%.
Els 55.000 que vam tenir el privilegi d'estar a l'Estadi Lluís Companys, vam gaudir d'un gran dia i ja ho veieu, tenim l'USAP a semis de Heineken Cup, la Copa d'Europa. Vaja, que ja som un dels quatre millors equips del vell continent!
Si voleu saber més d'un dia tant màgic, us convido a llegir dues cròniques més del partit:
- La primera és de l'Adam Majó, un gran rugbieru de Manresa:
- La segona és evident que havia de venir del millor bloc de Rugby, La Lleganya:
En fi, un dia d'un mix de rugby-catalanitat impressionant.
A veure si l'any vinent tenim la sort de poder tornar a gaudir d'aquest espectacle.
Ah! i molta sort USAP a semis, va nois, que podeu!!!

2 comentaris:

Kiwi ha dit...

Gran partit i gran victòria! Força USAP! (i gran enveja per no ser al camp :-))

pau corcelles ha dit...

KIWI!!!
L'any vinent hem de fer un 6 Nacions. Ja et pots anar preparant...