LES VEUSDE PEDRAFITA AMB ROGER MAS

Divendres vam tornar a "Les Veus de Pedrafita" i ens ho vam tornar a passar molt bé. Per qui es vulgui animar, aquest divendres fan l'última sessió.

Comencem, només arribar vam entrar al Mas on les escultures de la Teresa Riba ens donaven la benvinguda.
Vull agrair a la gent de Pedrafita aquestes "Veus", una idea genial
També agrair a l'Oriol que em deixés la tarja de la màquina, un dia m'oblidaré el cap a casa...
Com us vaig dir l'altre dia, el Mas està decorat amb obres d'altres artistes anoiencs com el Ramon Enrich (foto), l'Arian Morera, el Marc Vila,...
Vam sortir a la terrasseta on vaig aprofitar per fer-me un autoretrat, de tant en tant m'agrada sortir al blog.
A fora, la Maria Cabrera feia les proves de so.
Vam aprofitar per entrar a veure la mini-exposició que la Sita Murt tenia al menjador del Mas. Em van agradar els dibuixos/esbossos dels models.
Vam tornar a sortir a fora, el sol es començava a acomiadar. Ah! un petit apunt, alguna noia patia una mica caminant amb certs talons a les sabates...
Ja tocava començar a "treballar" una mica, cata de caves L'Origan.
Uns caves molt bons, vaig catar els tres: rosat, el brut nature i el jove. Em quedo amb aquest últim.
Tocava sopar una mica, com si d'un aperitiu de boda es tractés, tots els "convidats" ens vam distribuir per les taules del jardí. Em quedo amb una crema de meló i m'imagino llima, era boníssima.

La lluna ens començava a saludar quan vam passar a l'era on es fan les actuacions.

Encetava la Maria Cabrera amb els seus bons poemes, la Irene Fondevila l'acompanyava al piano. Els del Mas ens van portar pintxo de fruita i un gelat de xoco amb gustos de llimona i menta impressionant, per sort vaig poder repetir.
En fi, poesia-postres, una simbiosi interessant. Us deixo un poema de la Maria que algú ha deixat a Can Youtube.

I va arribar el moment que jo més esperava, l'actuació del Roger Mas.

Un gran concert, que bo és el Roger ja sigui sol o en conjunt, és molt bo. Ens va fer un repàs de les seves cançons més conegudes incidint amb els temes de l'últim disc. Cullons, el Roger té mooolt repartori. Un petit retret, no va tocar "I la pluja es va assecar", una cançó que m'encanta.
El Roger fa anar la seva veu greu com vol, i això sí, fa els aguts necessaris quan toca. A vegades sembla que farà un gall però ni molt menys, domina la veu i la deixa on vol. Impressionant.

Una de les cançons que més em va agradar va ser "Benvinguts al cul de riu" on com diu fa fred a l'hivern i calor a l'estiu. Està clar que no érem al cul del riu perquè fotia un fred que Déu n'hi do.

Va acompanyar el Roger el Moixic, que va recitar el 5 graons de l'escala de la vida de Francesc Pujols.

Al final, algunes veus van demanar la cançó de la Shakira. Tot plegat em va fer molta gràcia doncs el que demanaven suposo que era la cançó de la Paulina. En fi, que el Roger no la va tocar i des d'aquest modest blog intentarem posar-hi remei gràcies a can Youtube.

Ei, animeu-vos, aquest divendres encara podeu fer l'últim "Veus de Pedrafita", val molt la pena.

Us deixo doncs amb la de la Paulina.