A més, als vols del matí el vent no és tant protagonista i això fa que els globus acostumen a enlairar-se prou puntuals i bastant junts, cosa que agraeixen els ulls encara bastant tancadets pel fet d'haver guanyat la batalla al despertador de dissabte...
Després de molts anys de voltar per l'European, penses que que sempre acabes tirant les mateixes fotos, però bé, s'intenta millorar...
Sempre motiva trobar alguna posició que abans no has plasmat. Aquí en teniu algun intent...
Alguns globus protagonitzen delicioses escenes d'amor.
El que no havia vist mai fins ara, era un saxofonista tocant el toc de matines mentre s'enlairava el seu globus...
Vam seguir els globus fins a Òdena on vam pujar fins al castell i caram, allà ens esperaven. A part de fotos meves, també n'hi ha alguna del Roger, moooltes gràcies!
El castell era un bon mirador, quan vam arribar, alguns ja plegaven.
A Òdena hi havia situada una de les dues dianes de la prova. Els vents no van ajudar gaire als participants i cap s'hi va acostar fins que va arribar el gran Carles Lladó, que com de costum no va fallar i va deixar el testimoni - si us fixeu a la gran foto del Roger el veureu com cau - just al mig de la diana.
Després, el globus del Carles bé es mereixia una foto xula com aquesta.
Hi havia gent que em va dir que no faria la típica foto de les floretes, encara no em coneixen prou...
Per un dia, les masies anoienques van conviure amb els globus.
I bé, a les nou del matí d'un dissabte no ens va quedar un altre remei que anar a veure el Tomàs a la plaça i fer un bon esmorzar...
Després de molts anys de voltar per l'European, penses que que sempre acabes tirant les mateixes fotos, però bé, s'intenta millorar...
Sempre motiva trobar alguna posició que abans no has plasmat. Aquí en teniu algun intent...
Alguns globus protagonitzen delicioses escenes d'amor.
El que no havia vist mai fins ara, era un saxofonista tocant el toc de matines mentre s'enlairava el seu globus...
Vam seguir els globus fins a Òdena on vam pujar fins al castell i caram, allà ens esperaven. A part de fotos meves, també n'hi ha alguna del Roger, moooltes gràcies!
El castell era un bon mirador, quan vam arribar, alguns ja plegaven.
A Òdena hi havia situada una de les dues dianes de la prova. Els vents no van ajudar gaire als participants i cap s'hi va acostar fins que va arribar el gran Carles Lladó, que com de costum no va fallar i va deixar el testimoni - si us fixeu a la gran foto del Roger el veureu com cau - just al mig de la diana.
Després, el globus del Carles bé es mereixia una foto xula com aquesta.
Hi havia gent que em va dir que no faria la típica foto de les floretes, encara no em coneixen prou...
Per un dia, les masies anoienques van conviure amb els globus.
I bé, a les nou del matí d'un dissabte no ens va quedar un altre remei que anar a veure el Tomàs a la plaça i fer un bon esmorzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada