La Laia és la traductora al català del poeta basc Kirmen Uribe i Divendres ens va recitar aquesta poesia que és la que finalment he decidit posar. Mentre la recitava, jo em veia al mig del meu País Basc, i és que el Kirmen és d'Ondarroa que és un dels pobles que més trepitjo cada estiu.
Em sembla que la traducció del poema que he trobat per Internet no és la de la Laia, però bé, aquí la teniu...
No puc triar
entre la Mar i la Terra.
Visc feliç a la línia que les uneix.
En aquesta cinta negra que mou el vent.
En aquest llarg cabell d'un gegant desorientat.
Del Mar m'agrada sobretot el seu cor de nin gran.
De vegades rabiós, de vegades capaç de dibuixar
paisatges impossibles.
De la Terra, les mans.
No puc triar
entre la Mar i la Terra.
Sé que el meu lloc és un fil fi,
però al Mar em perdria
i a la Terra m'hi ofego.
No puc triar. Quedaré aquí.
Entre ones verdes i muntanyes blaves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada