21/10/11

DEL PREGUIÓ AL POSTFINAL

Quan es parla d'Euskadi, l'opinió de l'Antoni Batista és sempre obligatòria. En un dia com el d'avui, crec que ja es fa del tot imprescindible. Us deixo dons, amb el seu article al "Diari Ara" (21/10/2011).

El comunicat d'ETA que posa fi a l'activitat armada és una molt bona notícia, però cal reblar l'evidència perquè d'altres s'afanyaran a negar-la.

El text respon al preguió de la Conferència de Pau de Sant Sebastià, de dilluns passat, i la immediatesa corrobora que l'encaix entre la petició i la resposta era previ a les dues litúrgies, la dels líders internacionals i la de l'habitual comunicat al diari Gara i a la cadena BBC.

Però el preguió ja és història, ara caldrà encarar el postfinal d'ETA des dels diferents actors amb paper. L'organització ETA caminarà cap a l'autodissolució i el lliurament de les armes, i ho farà en funció del diàleg tècnic, bàsicament sobre els presos. L'esquerra abertzale consolidarà el seu pes institucional amb una bona representació al Congrés el 20-N i es prepararà per a la seva gran fita: les autonòmiques del 2013 i, si Arnaldo Otegi és lliure perquè el Tribunal Suprem interpreta la llei segons els nous temps, tindrà la possibilitat fins i tot d'assolir la Lehendakaritza.

El PSOE es podrà apuntar la justa part que li pertoca d'aquest final, els esforços d'Egiguren i la política de detencions i no detencions intel·ligents de Rubalcaba, i segur que la pròxima enquesta no els va tan malament com l'anterior. El PP seguirà el guió de deixar que la seva extrema dreta recapti els vots de la suposada claudicació socialista, però nodrirà un aparell institucional que a l'ombra ja ha començat a pensar que el final definitiu d'ETA el gestionaran ells, i que la batalla a l'independentisme l'hauran de lluitar als parlaments i no als tribunals.

I tothom, tots els actors esmentats, hauran de tenir en compte les víctimes, el gran patiment d'una sagnia de mig segle. Les víctimes, elles mateixes, també tenen un paper, i serà millor per a elles si l'encaminen en la direcció més contrària possible a l'odi i la revenja.