TICKETS DE L'ALBERT ADRIÀ

Dimarts vam sopar al Tickets de l'Albert Adrià, una espècie de bar-restaurant on pots degustar unes delicioses tapes. Vam regar el tema amb una canyeta (com si no!) i amb el negre Camins del Priorat. Apa, aquí venen les fotos...

- xips de pescaíto frito amb pols d'algues gallegues
- musclos de llauna
- esferificació d'oliva
- pernil de toro (làmines de ventresca de tonyina pintada amb greix de pernil ibèric)

- miniairbags farcits de formatge manxego i cansalada ibèrica

- ous de guatlla amb migas d'almogrote

- air baguette de pernil ibèric "Joselito"

- avocat amb bou de mar

- Salmó marinat amb mel trufada i iogurt

- bonítol brassejat tickets

- "Atadito" de calamar
- navalles amb oli de gingebre, pebre de Caiena i aire de llimona
- tapa de ceps
- mollete de papada

- patates confitades en oli d'oliva amb suc de costella de porc ibèric cuit

- pinxo de pollastre i shitake
- bunyols de xocolata fred-calents
- tarta de formatge
- pastís tebi d'ametlles

Vinga, conclusions...

A destacar la boníssima relació qualitat preu, les tapes són molt bones tot i que jo esperava un pèl més d'atreviment. Hi ha perles com l'avocat, els calamars i els musclos de llauna (a vegades penses què ens venen a segons quin lloc). Per mi hi ha dues coses sublims: les esferificacions d'oliva i el bonítol. Al contrari del que passa en altres llocs, el nivell de les postres és prou elevat amb el pastís tebi (rotllo coulant) com a grandíssim final de festa.

Tot plegat és com si anessis al Paradís de la Tapa on com ells et diuen "Les Tapes són llibertat". El local és molt curiós amb un bon servei, cambrers molt amables tot i que en la meva opinió corren molt quan t'anuncien els llargs noms del què menges.

Nosaltres vam seure en una taula a costat d'una porta que donava al carrer on constantment entrava i sortia personal intern i extern. Penso que en un local d'aquestes característiques és una cosa que no hauria de passar perquè al final la història molestava.

Com que el Tickets vol ser una història de qualitat però alhora desenfrenada, a unes quantes taules com la nostra seus en tamborets. Jo hagués preferit seure en cadires ja que t'hi passes unes 3 hores, acaba sent incòmode i a més, al tamboret et cau la jaqueta a terra més d'un cop.

Com en altres restaurants, la música està massa alta (aquesta ja és una batalla perduda pels qui com jo eliminaríem la música ambient). Això sí, sonava molta música en català cosa que a vegades al nostre País és prou difícil que passi.

Potser m'estic tornant piju, però no cada dia vaig a fer un tec com aquest i m'agrada gaudir-lo al màxim. Ara bé, explicat tot plegat, jo us aconsello una visita al Tickets, és un concepte interessant amb qualitat, bon preu i crec que val molt la pena.

Arribats a aquest punt, agrair la companyia dels companys/es de taula i us deixo l'enllaç a la web del Tickets, el mapa per qui s'animi a anar-hi (av. Paral·lel 164 de Barcelona) i una cançó de l'Helena Miquel tema de debat al viatge d'anada i bona música en català.

- web: http://www.ticketsbar.es/ca

Ver mapa más grande