EL TOMEU PENYA A MANRESA

Com el mal alumne que estudia la nit abans de l'examen, aprofito la mitja horeta fins a Manresa per reescoltar els grans èxits del Tomeu. Potser fa uns 10 anys que no el veig en directe i no estic segur d'estar a l'alçada. No tinc gaire estona, amb la nova carretera arribes en un moment.

Sopar al Vermell, ni que sigui de manera massa ràpida, sempre és una garantia, a més, la companyia és bona. Aprofito per seguir ambientant-me en el tema, si vas a veure el Tomeu, què millor que una coca de sobrassada amb mel? Per un moment, recordo alguna agradable visita al Fredi i la M.Àntonia a Vilafranca de Bonany, el poble del mestre.

Arribem uns deu minuts abans de l'hora al Sielu i ens trobem una sala plena de gom a gom. Temps per mal seure en una cantonada. Passats uns quants anys, el Tomeu encara trionfa! Cal dir que la gent del públic no érem pas quinzeanyerus, però érem, cosa prou important i a més érem públic entregat, molt entregat.
I apa, com si el temps no hagués passat, surt l'home del capell i la barba amb el seu capell i la seva barba ara molt més blanca.
Abans de seguir, un petit retret, el Tomeu ja no comença el concert amb "Arrels". Quina gran cançó!!!
Durant més de dues hores, el Tomeu, la seva guitarra i amb l'ajuda als cors de Simó Copoví, ens fa un repàs a les millors de les seves 227 cançons editades. M'ha agradat posar això de les 227 perquè són moltes, aviat està dit...
De seguida em sorprèn comprovar com la seva característica veu, segueix conservant-se molt bé.
Ara ja no pot fer un abús d'aquell te escocès que se diu Ballantines i que potser era la seva poció màgica, però encara en fa un gotet...
Les parides, són les de sempre i a mi em segueixen fent molta gràcia. Amb el pas del temps potser les parides ja han passat a ser batalletes però jo li ho permeto... En fi, que el Tomeu a l'escenari és un personatge encantador.
Confesso que anava a Manresa amb moltes reserves, després de tant temps tenia dubtes de que tot plegat encara m'enganxés com abans. Els dubtes es van esvair quan els Plou, Havanera, Feixets, Maria, Cors, Illes,.... van començar a sonar. Passada una estoneta de timidesa, no ho vaig poder evitar i em vaig posar a cantar... Ah! i dir-vos que ens va obsequiar amb un petit regal, la versió del "Coses de l'idioma" de la Trinca. Genial!!! Força Tomeu!!!
I és que el Tomeu, potser ja n'ha fet 60, però així segueix cantant. Potser no fa tanta planta però això m'és ben igual, perquè s'altre dia a Manresa vaig anar a un recital. I al mateix vespre somniava que era, un Rock and Roll STAR...
Des del meu raconet, vaig prendre unes quantes imatges que aquí us deixo...

Com que no la va cantar, em faig un petit auto-regal. "Arrels".