9/1/12

ELS REIS REALS, ELS D'IGUALADA

Els igualadins presumim de la nostra nit, la nit de Reis. El dia 5 de Gener, la ciutat es transforma en un món de màgia i il·lusió. Crec que tot plegat és molt difícil d'explicar si no es viu, però jo ho intentaré en aquest post. Espero poder transmetre com a mínim una petita part de l'emoció que produeix aquesta Festa, aquest sentiment. I és que a Igualada, els Reis són REALS, són de VERITAT...
Aquest any, un petit refredat m'ha fet viure la Festa des de fora, com un igualadí més. Una mica abans de les 6 de la tarda em vaig dirigir cap a l'antic Hospital (no el nou, com es pensaven unes amigues molt modernes, jejeje) per veure el començament de la Cavalcada. La Rambla romania tranquil·la com un dia qualsevol.
Tot just arribat al començament de la Cavalcada, vaig parlar amb patges i patgeses que fa anys venen aquest dia des de l'Orient. Em va sorprendre molt un patge que repartia monedes i fins i tot bitllets de xocolata. Els bitllets no eren d'Eurus sinó de Lliures Esterlines, com aquest de 10 Lliures amb que em va obsequiar (llàstima que a la foto no es veu bé). Qui sap, potser en aquests temps de crisi el patge ens donava algun consell econòmic amagat...
Per can Twitter es parlava que aquest any han arribat uns 700 patges/esses a Igualada. La barreja de les plomes dels seus luxosos barrets era espectacular.
I vinga, carroses en marxa. Com sempre, Melcior obre pas. Tot i que els 3 Reis són molt màgics, el preferit d'un bon culé està clar que mai pot ser Melcior.
El rei Gaspar (que no Gaspart, per sort...) segueix. Com podeu veure, compleix perfectament la seva feina a la Cavalcada, tirar molts caramels...
...i honorar a tots els assistents amb caloroses salutacions.
Tanca marxa Baltasar que com els seus companys reparteix i reparteix caramels.
La Cavalcada anava seguint el seu habitual recorregut i jo vaig tombar cap a casa una altra vegada. La Rambla m'esperava per  mostrar-me el moment on la Festa es torna majestuosa. Passeig amunt, vaig veure com la brigada tancava la marxa deixant els carrers molt nets, de fet hi ha gent que diu que fins i tot anaven massa enganxats als patges.
Ja al balcó de casa, els clàxons de tots els camions ens van deixar un pèl sords. Pels no igualadins, una caravana de camions obre marxa a l'estil caravana publicitària del Tour de França. Cada camió porta les joguines d'una zona o barri de la ciutat. Acabada la Cavalcada, cada patge se'n va al camió que li pertoca i comença el repartiment de joguines casa per casa, pis per pis. Espectacular!!!
Fa temps, hi havia aquell anunci que cantava el famós "vuelve a casa por Navidad". A Igualada tots els parents propers i llunyans no sé si tornen a casa per Nadal però sí que us puc assegurar que tornen a casa per Reis, i molts per participar activament a la Festa. En fi, que s'acostava el moment de la veritat. Nosaltres, com si estiguéssim a cal Toni a Plaça, esperàvem la comitiva amb el seu bon cava..
I som-hi!!! Els primers tot terrenys van aparèixer. Aquest any n'hi havia molts.
Des del balcó vaig al·lucinar amb la gentada que omplia la Rambla. Increïble!!!
I vinga tot terrenys...
Amb tanta gent, alguns se les pensen totes per no perdre's detall...
L'estrella indica que els tres Reis ja estan a punt d'arribar. És el dia que es permet als nens seguir l'Estrella...
Repartides entre carrosses, dues bandes de música interpretaven l'Himne del famós Patge Faruk. A l'imatge la Banda de Música d'Igualada.
Potser la feina més desagraïda de la Cavalcada?
Passa Melcior i ja només l'enganxo d'esquena, un altre any serà...
...amb Gaspar ja hi ha més sort...
...fins i tot més que amb Baltasar.
Una petita crítica, per mi hi havia massa espai entre Rei Baltasar i els patges/esses que quedaven massa enrere i no lluïen prou. És la meva modesta opinió...
Un cop han passat els tres Reis, els patges comencen a repartir les joguines. A les cases de la Rambla pugen per unes escales molt vistoses.
No és pas fàcil pujar per aquestes escales amb les joguines a les mans, a més les famílies els esperen al balcó, però els patges són màgics i ho saben fer tot...
Un dels últims patges que va passar, portava un pot ple de sorra del desert de l'Orient pels nens i nenes d'Igualada. Un pare va haver de trucar a una casa de la Rambla perquè la seva filla s'havia deixat la sorra. Qui em diu que no és el dia de la màgia i la il·lusió?
La Festa de Reis transforma una ciutat molt tranquil·la. Petits i també grans esperem a Reis i patges. No sé si és per tradició i antiguitat, per la preparació els dies anteriors a la Cavalcada, pel Patge Faruk i el seu Himne, per la quantitat de patges, per la seva bonica ornamentació, pel repartiment de regals a totes les cases de la ciutat, per...  només sé que a Igualada, per uns moments, per una nit, creiem en els autèntics Reis, els de l'Orient. 
I és que a Igualada, els Reis són REALS, són de VERITAT.

2 comentaris:

Xavier Cañamares ha dit...

Bona crònica Pau!! L'adjunto al grup de la Banda de Música perquè tothom pugui llegir-la i veure les fotos.

pau corcelles ha dit...

Ostres!!! Mooooltes gràcies!!!