EL DIUMENGE TRÀGIC QUE VA PLOURE CENDRA

Avui només us volia dir que aquesta setmana, després d'un Juliol molt actiu, no tenia ganes de fer blog i que a més, estic acumulant molt material pels propers dies.
Però també us vull transmetre aquesta estranya sensació de quan s'està lluny de casa feliç després d'uns dies molt bonics, tot preparat per tornar. Abans d'anar a dormir s'obre el facebook i el twitter per veure que fan amics i coneguts i de passada fer una miradeta a les noticies i et trobes amb tot el tema de l'incendi a l'Empordà. 
Ara mateix estic sol en un Cafè d'Edinburgh, en una estoneta torno cap a Catalunya i veient les imatges estic quasi plorant... 
Res, que tampoc tinc ganes d'escriure. 
Us deixo amb l'article del Carles Capdevila al Diari ARA que crec, val molt la pena. Ànims, bombers, voluntaris i a tota la bona gent de l'Empordà!!! 

La potència de la tramuntana. La nostra impotència. El coratge imbatible dels bombers. L'angoixa que provoca la paraula foc . El pànic que generen les flames. La tristesa de veure ploure cendra a quilòmetres de distància. La ràbia de saber que una burilla, sí, una burilla farà morts. El terror de ser perseguit per les flames. La fugida desesperada dels vehicles. El desconsol d'imaginar què van sentir el pare i la filla que atrapats pel foc es van llançar al mar a quaranta metres d'alçada. El dolor de comptar morts. La solidaritat que desperten les emergències. La utilitat de Twitter i el món 2.0 per canalitzar informació urgent i de servei. L'impacte i agilitat de les fotos que ho retraten des de tots els angles. La vigència de la ràdio com a mitjà que no falla. La importància de tenir canals públics sempre oberts com Catalunya Informació i el 3/24. El gran gest professional de Basté i el seu equip a RAC1 d'interrompre les vacances. La moral que dóna fer periodisme de servei, saber que avui ets un altaveu necessari. La força d'un país ple de voluntaris adequant pavellons, sortint a llaurar amb tractors, oferint casa seva. La tremolor de cames fins que et confirmen que els teus fills de campament són lluny del perill. La duresa d'una nit de por, llarga i incòmoda per als que estan atrapats a les carreteres, incerta per a tots, salvatge per als que s'hi juguen la vida.