ARRIBAT EL MOMENT

Boníssim l'article del Quim Monzó avui a "La Vanguardia". Impressionant!!!
Per cert, el meu avui era fill de Quintanarraya, un petit poble de Burgos i la meva iaia és filla de Madrid i aquí han estat molt feliços tota la vida. I n'estic orgullós!!! I per suposat, quan arribi el dia, jo em quedaré aquí!!!

Per si encara hi ha algú que no n'estigui al cas, recordem que l'expresident d'Extremadura i actual secretari general del PSOE extremeny, Guillermo Fernández Vara, va escriure al seu blog "El cuaderno de Guillermo" que si Catalunya s'independitza haurà de retornar els 150.000 extremenys que han vingut aquí durant l'últim mig segle. La peça du per títol "Que tornin el que es van endur" i, entre moltes altres coses, s'hi llegeix, referint-se al president Mas: "No sé pas què passarà, crec que ni ell no ho sap, i és ben greu sotmetre en plena crisi Catalunya i la resta d'Espanya a unes eleccions amb un programa electoral basat en la independència i no en l'ocupació, les empreses, l'educació o la sanitat. Però, si algun dia aconseguís el seu objectiu, el president hauria de tornar abans el que es van emportar fa ara trenta o quaranta anys. No em refereixo a riqueses materials sinó a éssers humans. 150.000 persones que ens van ser sostretes, més els seus fills i els seus néts. No dic res més. Van néixer a Espanya, en una part anomenada Extremadura, que no els podia donar menjar perquè algú així ho va decidir. I se'n van anar a una altra part d'Espanya, Catalunya, perquè el mateix algú així ho va decidir. Arribat el moment, sisplau, que abans ens els tornin".
Com que seria ben injust que Catalunya només retornés els immigrants extremenys i no tots, sense distinció d'origen, calculo que -"arribat el moment", com diu ell- el procediment s'aplicarà també a la resta d'immigrants, tant als provinents d'Espanya com de la resta del món, començant pels andalusos, que van ser tan nombrosos que durant dècades Televisió Espanyola definia Catalunya com "la novena província d'Andalusia". La meva mare -andalusa de Huéscar- sempre m'havia explicat que no se l'havia endut ningú, sinó que va ser ella qui va decidir marxar d'aquell poble de l'altiplà de Granada, fugint del que considerava un món infestat de cacics, irrespirable, però ja se sap que de vegades la gent -inclosos els pares- tenen una percepció equivocada de les coses. En qualsevol cas, estic disposat a recuperar les cendres del seu cadàver, destriar-les amb cura de la terra amb la que sense cap mena de dubte després d'anys deuen haver-se barrejat i enviar-l'hi a qui calgui. ¿Al president de la Junta d'Andalusia, potser? I, com que veig que Fernández Vara diu que als fills dels que van emigrar també ens han de retornar, ¿jo, què faig? De pare català i mare andalusa, ¿em tallo en dos i envio mig cos a Granada i deixo aquí l'altre mig? ¿Tallo en horitzontal o en vertical? Si en horitzontal, ¿prefereixen el tros de cintura cap avall o el de cintura cap amunt? I, si tallo en vertical, ¿els envio la part dreta o l'esquerra? En el meu cas els recomanaria triar la part esquerra, perquè a la dreta hi tinc el fetge i no crec que a aquestes altures estigui en gaire bon estat.