13/9/12

EL POBLE VA PARLAR I VA PARLAR CLAR!!! 11s2012

El dia 11 de Setembre de 2012 serà recordat com un dia històric. Jo, puc dir que vaig tenir la sort de ser-hi i en aquesta entrada us ho intentaré explicar. Vagi per endavant que és del tot impossible explicar una historia tant grossa com aquesta des del punt de vista d’una personeta que quasi no es podia ni moure del punt on es trobava però en fi, aquesta és la meva Mani i espero que us sàpiga explicar el que hi vaig viure. 
Comencem pel final. Una de les preguntes que em vaig fer era com coi es poden atrevir a donar una xifra de persones que ha acudit a una manifestació com la de Barcelona. S’ha acabat dient que érem 1.500.000 de persones. Però si a la Mani de fa dos anys ens van dir que érem entre 1,1 i 1,5 milions, no creieu que la xifra final d'aquest 11s2012 hauria de ser més propera als 2 milions? Ara bé, que us penseu que els 1,5 que érem a Barcelona som els únics? i els pares amb canalla que es van haver de quedar a casa? i els que per malaltia? i les noies prenyades? i els avis i gent amb mobilitat reduïda? i els bombers, metges i etc que treballaven? i els que viuen fora? i els que estan de viatge? i els que mai van a una Mani? i els que???... molts d'aquests van poder assistir a BCN però està clar que molts no ho van poder fer, per això entendreu que som molts més de 1,5 o 2 milions de persones, aquí i la la Xina Popular. 
Ahhhh, destacar que per si a algú encara no li havia quedat prou clar, el crit unànim era In-Inde-Independència!!!
Vull destacar també que la Mani més que contra algú era a favor de, cosa que a mi em va agradar molt. Vaja, que d'insults i incidents pocs o cap... Això demostra que de forma cívica, el poble va parlar i va parlar molt clar!!!
No he endreçat les fotos, venen per ordre de caiguda i a més no les he triades. Era un dia on vam viure moltes emocions i crec que és millor deixar molta imatge on veure el tot i l'anècdota potser perdent una mica qualitat, si és que n'hi ha... Com sempre, espero que tot plegat us agradi. 
Nosaltres vam marxar d'Igualada a les 12 en punt del matí. El fet que el Francesc arribés a l'hora en punt ja indicava que el dia havia de ser històric... Ala gasolinera del Bruc, una mega-concentració motard em va deixar al·lucinat. Vaig intentar captar la imatge com vaig poder.
Ja a Barcelona, després de dinar vam començar a notar l'autèntic ambient a la zona de Rambla Catalunya. L'estelada era la protagonista. Si fa falta, es fa servir de pal una branca, un bastó per caminar o una canya de pescar...
No vaig poder més i em vaig atansar a Passeig de Gràcia. Les quatre de la tarda, dues hores abans. Molt ambient tot i que jo, que sóc el típic català pessimista, vaig pensar que no seríem la suficient gent. Com moltes vegades, estava errat...
Vaig veure nous catalans afegint-se a la Manifestació.
Ens vam dirigir cap a Pau Claris. Aquesta parella deien: "vull que la Berta visqui a Catalunya Independent" i "i jo vull que el meu avi ho vegi".
Més missatges, aquest adreçat a l'ínclit president d'Extremadura, sr. Monago.
Vinga, ja ens teniu a la cantonada Via Laietana - Pau Claris a una mitja hora abans de les sis, hora d'inici.
Com us deia abans, l'ambient era molt sa, quasi m'atreviria a dir que festiu.
A l'hora d'inici la gent era multitud. No és que no ens poguéssim moure, és que estàvem falcats!!!
Es podien veure pancartes en tot tipus d'idioma.
L'única manera de sortir en cotxet...
Pancartes rotllo APM...
Durant una bona estona vam tenir el Màrius Serra a costat, qui millor que ell mateix per portar la samarreta del "Català a l'atac"? Per qui no hagi vist el seu genial discurs de l'any passat, us en deixo l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=ZgXfAbqOaTY
Efecte mirall...
Una "pastoret" es va enfilar a aquest fanal per captar un ambient que ell va engrescar per un instant...
Si a nosaltres ja ens sorprenia la situació...
El Miquel i l'Aina van fer una espècie de pilar de dos que ens va permetre tenir una imatge semi aèria del carrer Pau Claris.
La gent, que seguia aguantant embotida, s'animava cada vegada que l'helicòpter sobrevolava els nostres caps.
La cosa anava d'estrelles...
Aquest home, anava molt ben acompanyat...
Cap a allò de les set i escaig, vam dirigir-nos cap a Passeig de Gràcia.
Em va agradar molt aquest missatge, de fet, estàvem vivint un somni i tenim ganes que el somni sigui realitat...
Després de molta estona per BCN arribes a Passeig de Gràcia i gràcies a un cop de sort, et pots emparrar. De cop i volta veus la munió i munió de gent i al·lucines cridant un ualaaaaaaaa per tenir la sort de poder viure un moment històric. 
L'emoció va ser molt gran, moment pell de gallina, per suposat!!!!!!!!!!!!!!
A Passeig de Gràcia van poder caminar una mica, les Estelades eren les nostres companyes.
 Estelades grans...
...i petites...
No podíem deixar Barcelona sense veure un castell!
A les vuit i escaig del vespre arribàvem a plaça Catalunya on vam agafar el tren que ens portava a Castellbisbal on ens esperava el cotxe tot ben aparcat per arribar de manera molt ràpida a Igualada (bons consells, Ricard!!!).
Acabo, vaig ser a Barcelona, vam ser a Barcelona en un dia històric i emocionant. Vam parlar i vam parlar molts, vam parlar grans i petits, i el missatge era clar. A tots els que els agrada tant xerrar, analitzar i sobretot garlar, els recomano aquesta pancarta que hi havia per Passeig de Gràcia. No enganyin a l'audiència. Ahhhhh!!! i volem respostes...

5 comentaris:

subterrani ha dit...

molt bé!

Torrecollons ha dit...

Doncs jo sí que vaig sentir una persona cridant: Pacte Fiscal!!! I diuen les males llengües que era un igualadí de tot la vida...

pau corcelles ha dit...

Mooooltes gràcies, gent del "Subterrani"!!!
"Torrecollons"!!! Unes males llengües que jo he consultat em diuen que a l'igualadí l'ajudava un de Copons, però que no van tenir gaire èxit en el seu reclam jajajajajaaaaaaa

Anònim ha dit...

Molt be pau!! Ma agradat! Les fotos son molt xules!!

pau corcelles ha dit...

Mooooltes gràcies!!! ja em diràs qui ets!!! jajajjaaaaa