L’hora en punt
La mort es presentà
quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora.
—És que l’hora la dono
jo —va respondre-li la mort.
—No sempre, no
sempre... —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve
d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i
quedarem per una data.
—És irregular, no puc
fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora.
—Apa, bah! —es defensà
ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—. Amb la feinada que teniu no em
direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos
inajornables.
I la mort se’n va anar
amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat
mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada