MUGARITZ, EUSKADI II.

El plat fort de l'excursió de Juliol a Euskadi ja ens va arribar al segon dia. Dinar amb la bona companyia de la Txell i el Joel al Mugaritz, un dels considerats millors restaurants del món.
El bon temps va permetre començar amb uns originals aperitius al jardí que ens van servir amb molta rapidesa, potser massa i tot. Quan vas a un lloc com aquest m'agrada gaudir de cada detall i un ritme molt ràpid crec que no et deixa.

Penso que al Mugaritz el producte està per damunt de la presentació-elaboració, sempre hi ha un producte excel·lent amb una presentació formal però sense espectacularitats. Si hi ha peix per 4 taules es serveix això i prou, així ens trobem amb un menú degustació d'uns 20 plats que és diferent per a cada taula. A mi em va fer molta gràcia el fet que el peix era subministrat per un pescador del port d'Ondarroa, un dels pobles del "meu" País Basc...
Com podeu veure, el producte ja el comencen a cuidar al mateix restaurant. Mireu quines herbetes per cuinar.

El tracte és molt personal, només arribar ja ens parlaven en català i a més qualsevol cambrer/a que parlava català ja venia a la taula parlant-nos en el nostre idioma sense que nosaltres li haguéssim de dir. Tant fàcil com tenir una fitxa per la taula on s'indiqui l'idioma de la mateixa, jo ho vaig agrair. Cal tenir en compte que una part important de l'equip és catalana, molts ens van dir que havien començat a l'escola Joviat de Manresa, cosa que al mig manresà de la taula li va fer gràcia.
Dues coses més a destacar. Primer, no són els típics classicons "cutres" que serveixen primer a les dones i després als homes i segon, la típica visita a la cuina ens la van fer a mig àpat, original...
Com sempre ens aquests restaurants, les cuines estan netíssimes.

Com altres vegades en aquests casos, no us posaré fotos de tots els plats. Crec que una experiència com aquesta, si es pot, s'ha de viure en directe i no en vull destapar moltes sorpreses. Com faig habitualment, vaig demanar permís per publicar fotos i em van dir que "no problem", així que us deixo el plat que em va fer fruir més, "Potaje de cáscaras de limón y chipirones a la parrilla". Impressionant!!!

Durant el dinar hi ha divertits trencaments de ritme. En un dels plats, "Sopa de mortero de frutos secos", fins i tot ens vam proposar ser de cuiners del Mugaritz per un moment... 

Tot i que com us he dit abans, totes les taules fan un menú diferent, aquest plat es serveix a totes les taules al mateix moment, produint-se una espècie de trencament de gel a tota la sala, ells a la carta en diuen "Creando vínculos". 

Per cert, el gran cuiner del Mugaritz que veieu a la imatge, sóc jo...

Igual que en algun altre restaurant d'aquest tipus on hem anat, el menú del Mugaritz acaba sent un recorregut molt equilibrat. Pensem que potser va faltar un últim plat contundent de carn per tancar-lo. És la nostra opinió...
Em va agradar el detall dels cambrers quan van veure que a un de nosaltres no li agrada un plat difícil com les mollejas i n'hi van portar un altre.
Capítol a part es mereixen les postres, jo les vaig trobar brutals i molt originals. Aquests "Dados ligeros de manzana y semillas de higo con pergamino de cacao" és una postre per recordar, em sembla que la millor que m'he cruspit mai.

També vull destacar el paper del Sommelier que ens va servir. Va triar uns vins boníssims amb un preu correctíssim. També destaco el preu dels vins de la carta, pots anar a dinar al Mugaritz i veure uns vins econòmics. També em va fer gràcia veure a la carta el vi "Electio" de Parés Baltà. Tornem però al Sommelier, va triar-nos uns vins sorprenents que vull compartir amb vosaltres.
- Blanc: "Les Elements 2009 (Alsace). Bott Geyl.
- Negre: "L'avi Arrufí", vi de Guarda. Un increïble vi de la Terra Alta de Celler Piñol. Si mai en teniu ocasió, tasteu-lo, a nosaltres ens va encantar.
- Vi dolç: Harmonie de Rene Rieux (Gaillac)
Vam acabar el dinar/experiència tal com el vam començar a la terrasseta-jardí. Calia degustar el Mugaritz una estoneta més i els cafetons i petits fours van ser un moment fantàstic. Dir-vos que el Maitre ens va haver de "fer fora" doncs s'havia de preparar el sopar del vespre.
En fi, un molt bon dinar al Mugaritz que no es pot tancar sense agrair el molt bon tracte que en tot moment et dispensa el seu personal.
http://www.mugaritz.com/

Vam tancar un gran dia a Zarautz...

...i la seva extensa i bonica platja, que en dies sense sol guanya amb bellesa.