15/2/13

DIARI DE VERSIONS

M'ha agradat aquest article del Xavier Bosch avui 15/2/13 al "Diari ARA". Abans d'entrar al curru sempre escolto aquesta gran secció de "El Món a RAC1". Tot el que diu el Bosch després, tela...

Cada matí, poc abans de les vuit, El món a RAC1 ens atrapa amb una idea típica del Jordi Basté. En diu diari de versions i consisteix a fer-nos sentir una cançó original i veure quantes adaptacions diferents se n'han fet. És agradable escoltar com del Heart of gold de Neil Young, per exemple, se n'ha fet una versió aflamencada, una balada, una de country del Johnny Cash, un soul o una cançó en mallorquí i escoltar com ho feia sonar Boney M. La mateixa lletra, pràcticament la mateixa partitura, però tot sona prou diferent, amb un segell propi. Després, el que explica el Basté a partir del davantal de les vuit torna a ser un diari de versions. O del PP, o de CiU, o del PSC, o del PSOE. La música de la corrupció és la mateixa, només en varia l'estil de cada partit. O finançament irregular, o alcaldes esquitxats, o diners cap amunt i cap avall, o tràfic d'influències, o mentides dites mentre, com un nàufrag, s'intenta treure el cap des del mig del femer. Tenia raó la vicepresidenta Joana Ortega quan advertia, aquest dimecres, que no tothom és igual i que és injust que paguin justos per pecadors. Però la sensació de podrimener generalitzat en els partits que tenen o han tingut poder ja és molt difícil de dissipar. I més si, com sembla, han decidit engegar el ventilador i començar a difondre allò que, durant anys, sabien però desaven al calaix. Cada dia se'n saben de noves i s'empastifa una mica més mentre hi ha molta gent espantada que resa, encara que no en sàpiga, perquè el seu cas, el seu sobre o la seva martingala continuïn passant desapercebuts. " Antes se romperá Cataluña que España ", va dir un dia Aznar, i no li vam fer prou cas. La tàctica sembla que és aquesta. Que surti tot, que peti tot. El gran retret, imperdonable, és que tota la merda sura perquè hi era.