Josep Lluís Núñez, expresident del Barça i constructor condemnat per frau fiscal, em dóna la benvinguda a l'Open Banc Sabadell, Trofeu Comte de Godó. És la primera personalitat que em trobo en aquest esdeveniment històric de l'esport català. Núñez saluda a tort i a dret. És una estrella, una més entre empresaris, banquers, líders de la comunicació i representants de la flor i nata de l'Upper Diagonal. El Tennis Barcelona és el lloc on s'ha de ser si ets important en aquesta ciutat.
El Trofeu Godó és el màxim exponent de la bombolla social que és Pedralbes. Cotxes de luxe envaeixen els carrers de l'entorn del Tennis Barcelona. Cap estelada ni senyera llueix als balcons. Cap senyal del patiment que assota el país. El contrast d'aquest patiment amb l'alegria de les elits reunides al vi-llage , l'àrea d'interacció social del torneig, em recorda l'orquestra del Titanic , que seguia tocant mentre el vaixell s'enfonsava. Els exemplars de premsa amb titulars sobre les xifres de l'atur circulant entre rotllanes de gent encantada de conèixer-se i taules amb càtering selecte és una imatge difícil de pair.
El català és llengua minoritària al Godó, també a l'Oyster Bar, saló per degustar ostres on em trobo Javier Bordas, directiu del Barça i rei de la nit de Barcelona, i l'entrenador de l'Espanyol, Javier Aguirre. L'Oyster Bar és el punt més elevat del village . A les escales de l'Oyster Bar em presenten Juan Maria Tintoré, expresident del Tennis Barcelona, i la seva filla Cuca. Els Tintoré estan atrafegats perquè els visita el mite del tennis Stan Smith, que protagonitza uns actes institucionals.
En un extrem del village hi ha el restaurant on fan un mos els patricis de Barcelona. No hi entro perquè cal fer una cua considerable, això sí, envoltat de senyores vestides de Prada i senyors que tenen aspecte d'haver marxat abans d'hora de la seva empresa per fer veure que els interessa el tennis. Al Trofeu Godó hi ha dues realitats: la dels aficionats del tennis i la dels visitants que vénen a deixar-se veure. Un familiar de Beto Agustí, president del club, que insisteix que no publiqui el seu nom, calcula que un 40% del públic "ve sobretot a fer networking ". Acompanyo un amic i soci del Club de Polo, veritable seguidor de l'esport, a seguir el matx entre Nicolás Almagro i Juan Mónaco. Potser perquè sóc periodista, l'amic em mostra la seva preocupació per la situació econòmica. Destaca que té la sensació que fins i tot al Godó hi ha menys espectadors. Seria una veritable llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada