LES PROPINES DE 2013.

Tots tenim un moment, un dia, un cap de setmana, que et treu de la monotonia habitual i et fa millor l'existència. Jo, en dic les propines de l'any. Potser 2013 no ha estat el millor any en propines però n'ha tingut varies i bones... 

Com faig en aquestes ocasions, deixo l'enllaç amb l'entrada original per si algú vol veure més fotos del dia en qüestió.

Un capvespre a Barcelona. Amb l'excusa de fer una visita a l'expo del Ferran Adrià, vaig viure un capvespre a Barcelona tot passejant pel carrer Petritxol i entrant a les seves galeries. L'últim sol al Passeig de Gràcia va ser genial. 

http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/01/un-capvespre-bcn.html

Solsona Pre-Carnestoltes. Un dinar el primer diumenge de febrer va servir per tornar a viure per una estona el genuí carnestoltes de Solsona. A més, una passejada per Solsona, sempre val molt la pena.  
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/02/solsona-pre-carnestoltes.html

Vilafranca. Una escapada a Vilafranca del Penedès sempre és bona. Castells, ViJazz, Cigró d'Or, Xerigots o caminar pel nucli antic et treuen molta cabòria del cap.

Ruta dels Castells de Sió. Vam encetar Setmana Santa ciclant un matí per terres de la Segarra. La ruta dels Castells de Sió és molt xula a la primavera i a més no es necessita ser un Induáin en potència per fer-la.
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/04/ruta-pels-castells-de-sio.html

Baix Empordà. Vam seguir Setmana Santa fent dos dies per les terres de la Tramuntana. Crec que de forma injusta, Palau-Sator no és tan conegut com Peralada o Pals. Aquesta vista després de quatre gotes és una de les imatges de l'any.
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/04/baix-emporda-i.html 
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/04/baix-emporda-ii.html

Trofeu Godó. De les poques coses bones que em va donar l'antiga feina aquest 2013 va ser un dia "gratis" al Trofeu Godó. Com sempre, portava la màquina a sobre...        

Vistes a Barcelona. Apuntar-te a una Colla castellera et dóna moltes propines durant l'any. La llàstima és que duren poc, ja que el bus arriba just a temps per l'actuació i marxa tot just acabar. Però bé, hi ha dies com el de l'actuació al Poble Sec on pots gaudir de Barcelona una estona. 
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/05/vistes-barcelona.html

Estelada Humana. Uns "sonats" van muntar una Estelada humana un dissabte de maig a la plaça de l'Ajuntament igualadina. Jo estava en un balcó amic tot gaudint del pilar dels Moixiganguers just al mig de l'estrella. 
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/05/lestelada-humana.html 

Corraló dels llibres oblidats. L'activitat cultural a la nostra ciutat està molt activa darrerament gràcies a diversa gent que organitza històries i historietes genials com el Corraló dels llibres oblidats.
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/05/corralo-dels-llibres-oblidats-2013.html

El Gorg del Nafre. Molt a prop de casa, a Copons, hi ha aquest petit indret on l'aigua salta. Aprofitant que la primavera no tenia ganes de marxar, vaig anar-hi a mig Juny.
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/06/gorg-de-nafre.html

Euskadi. Com quasi cada any vam passar cinc dies per Euskadi on sempre es viuen moments màgics com aquest capvespre a Zarautz.

Baiona. Aquest cop, vam aprofitar per fer un dia al País Basc francès tot voltant per Biarritz i Baiona on manen les dues puntes de la seva majestuosa Catedral.

La Giralda. Només van ser unes hores, però el tastet que vam fer de Sevilla va ser molt ben parit.
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/10/un-tastet-de-sevilla.html  

Un cafè al Vinnart. Moltes vegades exigim molt a tot plegat i no ens n'adonem que un cafè de diumenge al matí en un lloc tan bonic com el Vinnart de la plaça de l'Ajuntament a Igualada és un moment genial. De fet, ara mateix estic escrivint aquestes ratlles tot fent un cafè al Vinnart...

Vallsanta. Vinga, anem acabant. Fa uns dies vam anar a buscar oli per les terres de l'Urgell. Faltava molt poc per entrar a Guimerà, quasi no es veia res i calia estar concentrat tot conduint. De sobte i molt tímides elles, van aparèixer com del no res una espècie de runes. Vam parar com vam poder ja que calia prendre alguna imatge. Arribats al poble vam preguntar què coi eren aquestes runes i ens van dir que corresponen al Monestir de Santa Maria de Vallsanta i la veritat, és un paratge molt xulo. 

El Rec. A vegades, quan estic una mica agoviat, una visita al barri del Rec amb les seves quatre fotos incorporades em salva de tot plegat. És la darrera de les propines d'aquest 2013 que...

...espero us hagin agradat molt.
Per si voleu fer-hi visita, us deixo els enllaços amb les propines dels altres anys:
2012: http://paucorcelles.blogspot.com.es/2012/12/les-propines-de-2012.html
2011: http://paucorcelles.blogspot.com.es/2011/12/les-propines-de-2011.html
2010: http://paucorcelles.blogspot.com.es/2010/12/les-propines-del-2010.html