23/9/14

UNA ESCAPADA A ALQUÉZAR (ARAGÓ)

Ara fa uns dies, pujant cap a Euskadi, vam fer parada a Alquézar (Aragó). El poble, situat molt a prop de Barbastro i del Pirineu Aragonès, té un nucli medieval molt ben conservat. Passejar una estona pels seus carrers i, si a més tens la sort de fer-ho ben acompanyat, és tot un luxe. A més Alquézar és lloc d'escalada, barranquisme i excursionisme (ja us parlaré d'aquí a uns dies d'una petita excursió que vam fer a la tarda...)
Vinga, 14 fotos del dia, que comencen per dues típiques fotos de vistes al poble, una de més llunyana i... 
...l'altra més propera...
Fetes les típiques, moment per començar a jugar. Barreja  de bicis i parets antigues amb unes divertides ombres de banderetes. I és que vam anar a Alquézar en plena Festa Major!
De seguida ens vam enfilar fins a la Colegiata de Santa María la Mayor, des d'on es pot veure el poble a vista d'ocell.
Bé, sempre que els turistes et deixin una mica d'espai per poder mirar...
Quan tornes a tenir finestra lliure pots gaudir d'aquesta divertida suma de teulades...
A mig agost cal prendre mesures contra la deshidratació. Alquézar et dóna l'oportunitat de fer turisme mentre fas la copa.
Acabada la missa de Festa Major, baixada de la banda de música cap al poble. Encara a la terrassa, podíem sentir el so i intuir els músics...
...i fins i tot al Sant!!!
Ja un altre cop al carrer, ens va agradar veure com a la comitiva també els acompanyava un petit grup de joteros que obsequiava a les "mozas" de cada casa del poble amb una jota personalitzada. La casa en qüestió, obsequiava a la gent amb una petita tapa i un porronet o got de vi. Tot plegat era fantàstic...
Vinga, i a seguir caminant pels carrers del poble. A vegades, pots arribar a pensar que et trobes dins d'autèntics escenaris teatrals...
Després de l'excursió de la tarda, de la que ja us he dit que us parlaré un dia d'aquests, tornem al poble. És vespre i els joterus i la banda encara estan en acció. Brutal!!! Porten des del migdia de casa en casa cantant una jota, la banda tocant pel carrer en plan txaranga de casa a casa i tothom anar menjant les petites tapes. No hi ha dubte...
...ens hi hem d'afegir una estona...
Sopar lleuger i final d'una bona escapada a un poble molt bonic que potser fins i tot guanya de nit...

2 comentaris:

MariA ha dit...

Comperteixo amb la teva opinó d'aquest poble tan bonic.

pau corcelles ha dit...

Maria, moltes gràcies pel comentari i moltes gràcies per seguir el Blog.