El guió era el perfecte. Segons m'havien dit gent de dins la Colla, el Castell estava molt assajat, i quin podia ser el millor dia per estrenar-lo que la Diada de la Colla? Així que després d'un inamovible 5 de 7 que et dóna la confiança necessària i et treu una mica de pressió de sobre, s'afrontava la segona ronda amb el Castell esperat. Silenci a Plaça, i, terços amunt. Però de sobte, es trencava la història. Des de l'inici, ja es veia que tot plegat no anava bé, i amb l'acotxador col·locat el Castell se'n anava en orris. Potser els nervis passaven massa factura...Les cares de decepció es van començar a veure per la Plaça Pius XII, sobretot pels més joves de la Colla. I és que com us he dit últimament, els Moixiganguers s'estant fent grans i ho estant fent amb una entrada de gent jove amb moltes ganes de brega que s'ha sumat al coixí de la bona gent de sempre.
Un més que correcte 4 de 7 amb agulla com a repetició de segona ronda semblava confirmar la decepció, però com que diuen que el millor es fa esperar, la tercera ronda donava la raó als qui confiant en la Colla encara érem a plaça. L'alegria tornava a les cares dels morats quan se'ls informava que tornaven a intentar-ho.
El Castell va pujar millor, però em sembla que els nervis volien tornar a passar factura i la cosa es complicava amb l'entrada de la canalla. Un altre cop, l'estructura tornava a cedir, però ara amb una petita però gran diferència... La gent sortia de la pinya preguntant si els peus estaven posats, i que carai, els peus estaven posats i l'aleta feta, potser un pèl “in extremis”, però no hi havia cap dubte...
Castell carregat i alegria a Plaça. Felicitats Moixiganguers!!!
Ei, i tranquils, que la propera que intenteu, segur que ja la descarregueu.Les fotos són del Jordi Vidal i del Santi Carbonell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada