9/11/09

Porque te vas...

De tant en tant coneixes gent, gent amb qui no saps perquè comences a xerrar i al cap d'uns dies ja sembla que et coneguis de tota la vida. A vegades només cal un simple "el meu ídol sempre ha estat el Hristo..." I tu penses, ho ha dit seriosament??? El Hristo??? Però si és meu preferit de tota la vida. Una mica de ji, ji, ja,ja, i au, ja tenim rotllo per dies. Després això deriva amb unes copes, algun sopar i molt bon rotllo o com es diu ara, molt bon feeling... M'agradaria dir amistat però això ja no només depèn de mi...

Ara bé, no us ha passat mai que algú amb qui tens un molt bon feeling, et vé un dia i et diu "ei, estaré fora durant mig any o un any o..." pot ser per estudis, per feina, per projectes o pel què sigui. Ostres, això a mi em produeix una sensació molt estranya. Per una banda estàs molt content ja que saps que qui emigra durant un temps ho fa per complir un petit somni, una nova etapa, un progrés... Però per altra banda jo no puc deixar de tenir una certa dosi egoista de les coses i penso, quina putada!!! Després sempre acabes primant la part positiva (faltaria més) sobre el teu egoisme tot i que a vegades costa.
És una situació que ja m'ha passat més d'un cop i que ara, aquests dies, m'ha tornat a passar.
Un, que mai s'ha atrevit a fer una aventura com aquestes, admira a tota aquesta gent que tard o d'hora fot el camp de casa per aprendre, treballar, cooperar... Sort!!!

Aquí us deixo amb aquest divertimento del Manu Chau, una versió del clàssic "Porque te vas" de la Jeanette.

2 comentaris:

xocolatera ha dit...

ei, però a vegades ens en sortim...! :)
http://www.goear.com/listen/3bcc414/Ens-en-sortim-manel

pau corcelles ha dit...

I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim...