L'altre dia em va trucar, fa dies que no ens vèiem, cosa normal si tenim en compte que el meu amic ja no viu a Igualada, també cal dir que el “nanu” té família i que sempre ha estat un cul de mal seient... Així que vam quedar per fer, ahir dilluns, un menú a l'Ateneu.
El “paiu” no para, en poca estona m'explica projectes i més projectes, molta innovació i molta inventiva. Jo em dedico a escoltar cosa que, els qui em coneixeu, ja sabeu que a vegades em costa... Això et provoca, et treu una mica de la rutina, de l'encasellament del dia a dia i et dóna ganes de noves iniciatives potser més modestes, però iniciatives al cap i a la fi.
Si una cosa pots veure en el meu amic, és que sempre hi ha temps, i que només és qüestió de buscar-lo, de fet, és un malalt de tot el que fa i un apassionat de tot el que toca...
També parlem del País, del Millet, dels efectes secundaris que aquest cas està deixant en els partits polítics i de política en general. Som gent inconformista i com que n'és un autèntic especialista, li pregunto si la història 2.0 pot canviar les coses. De seguida em dóna prou arguments per pensar que sí, que les coses poden canviar, que ens cal un canvi de sistema...
Ara bé, això no pot canviar perquè sí, sinó que hem de ser nosaltres els qui hem de fem girar la truita, cadascú ha d'aportar el seu granet d'arena, però cada granet és important, i molt important.
Del dinar amb el Ricard em quedo amb la satisfacció del que ja són 30 anys d'amistat continuada, aviat està dit... i com no, amb una sensació d'alliberament, d'haver fet un petit “reset”, una provocació...
I és que ostres, un simple dinar pot donar per molt...
Per cert, que bones les galtes de porc que em va fer el Cinto...
Havia pensat en la cançó del Dylan “Els temps estant canviant”, però veient un bloc amic, em permeto el luxe de robar-li la idea (espero que no s'enfadi) de compartir amb vosaltres aquesta bonica cançó de la pel·lícula “This is England”, i és que “Són bons temps per a un Canvi”...
Good times for a change
See, the luck I've had
Can make a good man
Turn bad
So please please please
Let me, let me, let me
Let me get what I want
This time
Haven't had a dream in a long time
See, the life I've had
Can make a good man bad
So for once in my life
Let me get what I want
Lord knows, it would be the first time
Lord knows, it would be the first time
2 comentaris:
Quasi, que no se que dir. Però des de una taula de l'Ateneu, després d'esmorzar, et dic que em satisfà tenir els amics que tinc. I com comentàvem l'altre dia amb un altre amic, cal destinar temps allò que ens agrada... canviar el món porta el seu temps...
Una abraçada,
Ricard
els dinars amb amics sempre dónen per molt! i que durin!
m'agrada la cançó d'aquest bloc amic :)
Publica un comentari a l'entrada