Quelcom amb toc de Màgia.

Conec un patge que quan pot es deixa caure per Igualada. Cada dia 5 de gener intenta ser a la que ell pensa és la millor Festa que es viu a la ciutat.
Per motius varis, potser perquè estava un xic lesionat de la cama, va estar uns 5 o 6 anys sense venir, però ja l'any passat va tornar a la cita, i aquest any tampoc s'ho podia perdre de cap manera.
Diu que és el Patge Aran i abans de començar la tornada a l'Orient, em va explicar breument la seva experiència.
Estava molt content perquè va veure molts patges, i molt joves, que asseguren continuïtat a la Festa. També va veure aquells patges experts amb les mateixes o més ganes de sempre. També li va agradar molt el fet de veure moltes patgesses, de fet cada any en tenim més.
Els patges tenien molta por a la pluja, però no sabem ben bé perquè, just abans de començar, la pluja va parar i ens va permetre gaudir com cada any de la Cavalcada. Haurem de donar gràcies a Sant Molina?
Els patges ens vigilen tot l'any, el patge amic sap molt bé que Igualada és una ciutat treballadora que a vegades li costa sortir al carrer. És per tot això que troba al·lucinant la transformació de la ciutat durant la Cavalcada. Ell, des de dins, va tenir el privilegi de veure les cares de la gent, i sobretot va respirar aquell ambient que creu que és molt difícil d'explicar amb paraules.
De fet el patge pensa que la Festa és per als més xics, però ell està convençut que en gaudeix tothom, xics i grans, fins i tot els de “l'edat del pavo”.
El patge estava molt content de veure la immensa alegria del Pol i el Gerard obrint els regals, la serenitat de la Júlia, la lucidesa de la Carlota, les explicacions als patges del Marc, dient què feia malament i afirmant que l'any vinent ho faria tot molt millor. Li vàrem impressionar els dibuixos que van fer per als patges la Norah, la Bet, el Marc i l'Oriol, eren realment bonics, i ull, al patge li agrada molt això del dibuix.
El patge destacava el discurs del Patge Joan i la Patgessa Montse i el bon humor del Patge Roger.
Com ja és costum, el patge va poder visitar alguna de les que ja són clàssiques cases on des del nét més petit a la besàvia tothom respira Festa. Sí, aquelles cases on s'ha de fer la tradicional foto familiar, o les que t'ofereixen aquella llimonada que fan expressament per aquell dia. Estava molt feliç, fins i tot emocionat de veure com casa meva, Cal Corcelles, podia ser Festa una altra vegada després d'un any de parada forçada.
També, com cada any, va veure aquella gent que no viu a la ciutat però que el 5 de gener no fallen i són a Igualada.
Per tot plegat, el Patge Aran em va dir que el què es viu a Igualada el dia 5 és increïble, al·lucinant, quelcom amb toc de Màgia...

One dream, One soul, One prize, One goal, One golden glance of what should be.
ITS A KIND OF MAGIC...