Amb l'excusa, he anat a fer unes quantes fotos de la plaça de les tortugues (Igualada)
Bé, aquí el teniu, tothom té la seva plaça de les tortugues...
Ha desaparegut la plaça de les tortugues. Ahir les excavadores van fer la seva feina i de la plaça, com la coneixíem fins ara, només en queden alguns arbres, uns xiprers i una olivera que, per cert, no m'havia fixat que hi eren fins ara que són les úniques restes que queden dempeus.
Sembla que la refaran. A veure com la deixen. Uns anys enrere, quan van eliminar-ne aquelles tortugues tan boniques i van endur-se aquell tronc estirat immens, ja va deixar de ser la plaça de les tortugues, però encara s'hi mantenien aquells blocs grans i grisos connectats per l'estructura metàl·lica. Molts de nosaltres agafàvem embranzida per aconseguir arribar al capdamunt tot d'una, fent esforços i equilibris i agafant-nos com podíem al perfil de les llambordes amb que estaven revestides aquelles petites muntanyes. I quantes vegades ens hem endinsat pel tub, llavors immens, on ressonaven les veus, emparrant-nos i enfilant amunt pels ferros verds per sortir al bell mig de la muntanya. Travessar caminant la passarel·la que unia les muntanyes va ser un repte per a molts i motiu d'espants i crits per a pares i mares. Anys després hem passat sovint pel mig de la plaça, alçant la mà i arribant sense esforç a fregar aquells ferros verds que anys abans semblaven allunyadíssims del terra.
Segurament en la plaça nova no hi haurà la terra que hi havia fins ara. Sovint, fins ara, en passar-hi arrossegava els peus, i el soroll i la pols que aixecava em connectaven amb aquells temps. Les places noves d'ara gairebé sempre són dures. Tan de bò en la nova n'hi hagi, de terra. I, si volen, que mantinguin aquell espai realment dur on s'hi patinava i on pilotes i bicis hi eren (sense èxit) prohibides .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada