VERDURES A LA PAPILLOTE

Ahir vaig fer un soparet molt senzill, molt econòmic i molt net.
Es tracta de tallar les verdures que puguis tenir a la nevera i distribuir-les per sobre un paper d'alumini.
Llavors hi afegim alguna herba (jo vaig utilitzar romaní i julivert), un bon raig d'oli i ho salem. Jo no hi poso pebre, però vaja, n'hi hauria d'anar.

Fem un paquet que quedi ben tancat amb el paper d'alumini i cap al forn uns 15-20 minuts a 180º. El "truquillu" (tal com em va dir el meu amic Cinto, el de l'Ateneu) és treure'l quan veiem que el paquet queda ben inflat.

Crec que queda molt bé presentar-ho amb el mateix paper d'alumini i així aprofitem el suquet que forma la verdureta amb l'oli i les herbes.
Si es vol, es poden afegir uns taquets de formatge per sobre.
Per un altre dia queda fer un Salmó a Papillote...

Sempre us deixo una cançoneta a cada plat, però ja vaig dir que volia fer cas a l'article del Terricabres i avui us deixo una poesia de la Mireia Calafell i Obiol (Barcelona, 1980) de “Poètiques del cos"

Diuen que, al llarg d’una nit d’estiu,

la barbàrie va retre’s homenatge

i nosaltres, per por de tenir por,

no vàrem proclamar

la revolta del llenguatge,

i ara ens toca creure

que és massa tard per a tot

mentre hi ha qui es dissol en lletanies

d’una espera que espera

allò que no vindrà,

i que si ve no sabrem veure,

distrets en el parlar

sense dir res de les imatges,

repassant l’agenda, fent memòria,

desfent-nos en la pantalla, defensant-nos,

fent règim, règim de tot,

ignorant que hi ha secrets,

acceptant les condicions d’unes vacances pagades,

preparant el biberó, que el nen no plori,

firmant contractes –tres mesos més de prova-,

complint discursos, fent cua,

esnifant la pols de la rutina, comprant de tot,

investigant qui parla quan parlem,

tapant-nos la boca, llegint les sobres,

i resignant-nos a saber

qui ens crema la mirada.