Això només ha fet que començar, de fet molts encara al.lucinem amb els resultats que fa poc es van produïr a Barcelona. A Igualada, si avui hi tornéssim potser els resultats encara serien millors.
Potser cal un nou pas que ara mateix no sé com s'ha de fer, l'únic que tinc clar és que perquè funcioni, el pas haurà de tornar a sortir des del poble.
Després de viure la jornada del 25-A a Igualada, tenia ganes de dir-hi la meva.
Es poden analitzar les dades com es vulgui sempre des de la parcialitat, perquè són dades tan fàcils de manipular que cadascú hi pot dir la seva però sempre estarà influit pel que pensa.
El que no es pot negar és que el poble s'ha organitzat i ha parlat. Com més s'ignori o es vulgui ignorar, més més força prendrà aquesta realitat.
A més, penso que els resultats a Igualada han estat prou sorprenents...
Els que intenten comparar la Consulta de diumenge amb unes eleccions normals penso que van errats, molt errats. El fet de com molts mitjans de comunicació han ignorat la consulta, de no gaudir de cap publicitat institucional fa impossible la comparació.
Però aquí apareixen els voluntaris.
La gent que ha organitzat la Consulta porta set mesos treballant en el tema. Quina passada!!! Però ells sols no haurien pogut fer res sense l'ajuda de molta més gent aquestes últimes setmanes i més gent que va dedicar tot el Diumenge a la Consulta. Tots ho han fet convençuts, contents i orgullosos, que ningú en dubti.
Només d'aquesta manera es pot entendre el gran percentatge de vot anticipat a Igualada. Qui sap, si per Sant Jordi a la tarda no hagués plogut, potser estaríem parlant de millors percentatges.
Fins i tot hi ha hagut voluntaris que buscaven el vot porta a porta...
Jo, que diumenge vaig estar tot el dia per l'Ateneu Igualadí, centre neuràlgic de la Consulta, al·lucinava veient com tots els voluntaris pagaven les consumicions i les llesques de buti que es servien a la barra, m'havien venut la idea que els catalans són molt garrepes...
Diu que aquestes consultes s'han organitzat sense gaires mitjans econòmics, però us imagineu quin cost tindrien aquestes hores de voluntariat? Cal dir també que la plana web de la Consulta indicava que s'havien recaptat 7.201,17 € en donacions.
Cal també tenir en compte que una setantena d'entitats igualadines s'han adherit a la Consulta.
Vaja, que gent de tota mena, de totes les edats s'han posat mans i mànigues a pencar. Potser això no agradarà a tothom, però crec que fa temps s'identificava Independència a radicalitat i ara Independència ja és normalitat.
Aquesta Consulta ha servit per veure molta gent sortint de l'armari. De tant en tant es podia veure algun votant fent-se fotos en el moment d'introduir el sobre a l'urna.
Potser hauria estat molt curiós saber si la gent que votava que “Sí” ho feia per convicció, per creença, o senzillament perquè ja n'està fins els pebrots...
Tot plegat va fer que tot el diumenge es visqués una festa cívica a l'Ateneu. Música, castells, contes, cercaviles. Cal agrair el paper que ha jugat l'entitat apostant fort per la Consulta i agafant un protagonisme que a la llarga l'ha de fer més gran.
El perquè d'aquest 23 i escaig de percentatge a Igualada no es pot explicar sense tot això que us he dit i segur que encara em deixo moltes coses. Crec que els organitzadors poden estar molt contents, han treballat fort i han aconseguit involucrar...
Potser per analitzar els resultats d'altres ciutats hauríem de saber com s'ha organitzat tot plegat a cada indret.
Finalment destacar també el paper seriós de la Junta Electoral. El solemne moment en que es van llegir els resultats al Vestíbul de l'Ateneu crec que perdurarà a les ments dels que vam tenir la sort de ser-hi.
Per cert, Igualada no era una ciutat adormida?
Potser cal un nou pas que ara mateix no sé com s'ha de fer, l'únic que tinc clar és que perquè funcioni, el pas haurà de tornar a sortir des del poble.
Després de viure la jornada del 25-A a Igualada, tenia ganes de dir-hi la meva.Es poden analitzar les dades com es vulgui sempre des de la parcialitat, perquè són dades tan fàcils de manipular que cadascú hi pot dir la seva però sempre estarà influit pel que pensa.
El que no es pot negar és que el poble s'ha organitzat i ha parlat. Com més s'ignori o es vulgui ignorar, més més força prendrà aquesta realitat.
A més, penso que els resultats a Igualada han estat prou sorprenents...
Els que intenten comparar la Consulta de diumenge amb unes eleccions normals penso que van errats, molt errats. El fet de com molts mitjans de comunicació han ignorat la consulta, de no gaudir de cap publicitat institucional fa impossible la comparació.
Però aquí apareixen els voluntaris.
La gent que ha organitzat la Consulta porta set mesos treballant en el tema. Quina passada!!! Però ells sols no haurien pogut fer res sense l'ajuda de molta més gent aquestes últimes setmanes i més gent que va dedicar tot el Diumenge a la Consulta. Tots ho han fet convençuts, contents i orgullosos, que ningú en dubti.
Només d'aquesta manera es pot entendre el gran percentatge de vot anticipat a Igualada. Qui sap, si per Sant Jordi a la tarda no hagués plogut, potser estaríem parlant de millors percentatges.
Fins i tot hi ha hagut voluntaris que buscaven el vot porta a porta...
Jo, que diumenge vaig estar tot el dia per l'Ateneu Igualadí, centre neuràlgic de la Consulta, al·lucinava veient com tots els voluntaris pagaven les consumicions i les llesques de buti que es servien a la barra, m'havien venut la idea que els catalans són molt garrepes...
Diu que aquestes consultes s'han organitzat sense gaires mitjans econòmics, però us imagineu quin cost tindrien aquestes hores de voluntariat? Cal dir també que la plana web de la Consulta indicava que s'havien recaptat 7.201,17 € en donacions.
Cal també tenir en compte que una setantena d'entitats igualadines s'han adherit a la Consulta.
Vaja, que gent de tota mena, de totes les edats s'han posat mans i mànigues a pencar. Potser això no agradarà a tothom, però crec que fa temps s'identificava Independència a radicalitat i ara Independència ja és normalitat.
Aquesta Consulta ha servit per veure molta gent sortint de l'armari. De tant en tant es podia veure algun votant fent-se fotos en el moment d'introduir el sobre a l'urna.
Potser hauria estat molt curiós saber si la gent que votava que “Sí” ho feia per convicció, per creença, o senzillament perquè ja n'està fins els pebrots...
Tot plegat va fer que tot el diumenge es visqués una festa cívica a l'Ateneu. Música, castells, contes, cercaviles. Cal agrair el paper que ha jugat l'entitat apostant fort per la Consulta i agafant un protagonisme que a la llarga l'ha de fer més gran.
El perquè d'aquest 23 i escaig de percentatge a Igualada no es pot explicar sense tot això que us he dit i segur que encara em deixo moltes coses. Crec que els organitzadors poden estar molt contents, han treballat fort i han aconseguit involucrar...
Potser per analitzar els resultats d'altres ciutats hauríem de saber com s'ha organitzat tot plegat a cada indret.
Finalment destacar també el paper seriós de la Junta Electoral. El solemne moment en que es van llegir els resultats al Vestíbul de l'Ateneu crec que perdurarà a les ments dels que vam tenir la sort de ser-hi.
Per cert, Igualada no era una ciutat adormida?
2 comentaris:
Sí senyor! A Igualada veig molts simptomes d'un despertar molt bonic. Visqui Igualada, i Visqui Catalunya!
i Visqui el Xavi!!!
Publica un comentari a l'entrada