Tenim la sort que el nostre amic Ramon fa temps que està per allà i després d'un any i mig ja tocava, no???
Dons això, que amb la Idoia i el Francesc li vam fer una petita visita...
Vam arribar dissabte al vespre. A l'aeroport vam agafar un bus anomenat "Airlink". Per 6 lliures compres bitllet d'anada i tornada. Si baixes a l'última parada (Waverley Bridge), en mitja hora et plantes al mig de la ciutat.
La ciutat ens rebia amb un sol de capvespre espectacular. El primer que s'ha de fer és posar el rellotge a l'hora de les Canarias.A la foto “North Brigde”.
La ciutat està molt al nord i això fa que a aquestes alçades de Maig cap a les onze del vespre encara hi ha llum natural. És el primer dissabte amb dia de sol des de fa temps això fa que molta gent passi el dia a qualsevol dels grans jardins que hi ha. És molt divertida una barbacoa que venen d'un sol us.Jo que mai havia estat per aquestes terres, al·lucino amb el fet que els cotxes circulin per l'esquerra. De fet, aquesta gent és molt capçota!!! estan dins Europa però encara funcionen amb Lliures i amb Milles.
Després de passar per un Pub on hi ha un ambient genuí, anem a dormir ja que el Ramon i el Francesc diumenge al matí volen fer la Marató de Edinburgh.Abans de començar, podem gaudir d'unes gaites escoceses.
Sortida de la Marató. Un pollastre es destaca...
Recull de freakies que voltaven per la marató. Penseu que no són els únics, hi havia algun super-heroi més, militars...
Amb la Idoia, seguim els amics. Això ens permet veure una mica de costa escocesa. És un dia prou calorós, cosa que acusen molt corredors/es. Els nostres amics corren en 4 hores i mitja.Per la tarda i l'endemà també, anem veient els corredors/es passejant per la ciutat. Molts no es treuen de sobre la samarreta obsequi color blau intens, això sí, tots van coixos... I és que això de fer una Marató és inhumà!!!
Els escocesos aprofiten qualsevol ocasió per colar els colors de la seva bandera. Aquí podeu veure el sostre de “St. Giles' Cathedral”. 
Una mitja pinta va molt bé per agafar forces, quan visites ciutats com Edinburgh es camina molt.
Una cosa que sobta és el que ells anomenen ciutat subterrània. A la "Old Town" (casc antic) hi ha dos nivells de carrers, vaja, que uns carrers són ponts dels altres. 
Passejant per la ciutat es poden veure les típiques faldilles escoceses amb facilitat. Uns les porten per motius turístics, altres les porten de manera convençuda. 
"High Street" és el que seria el carrer major dins la "Royal Mile". Edinburgh és una ciutat que respira historia, és neta i elegant. 
Edinburgh és una ciutat amb constants homenatges a gent important que hi ha nascut/viscut. Aquest és el que té l'escriptor Walter Scott, el monument més alt que un escriptor té a tot el món. Cal dir que el sr. Scott posat a sota d'una torre tant fosca com aquesta iniesteja bastant... 
"Princes Street" separa la "Old Town" de la "New Town". Quasi totes les línies de bus van a parar a aquest carrer. Els busos són quasi tots de dos pisos però sense l'encant dels bells busos londinencs. Cada tiket val 1,20 lliures i un tiket per tot el dia val 3. Ull!!! No tornen canvi i quan circulen van a tota castanya. Sorprèn molt la manera civilitzada amb que els escocesos fan cua per agafar el bus, n'hauríem d'aprendre...El que sí dóna encant són els taxis que són tots de la mateixa marca i model. El Ramon em va comentar que estan començant a construir el tramvia, cosa que genera polèmica a la ciutat.
Edinburgh és una ciutat no massa gran amb uns 400.000 habitants. Conforme t'allunyes del centre veus carrers amb blocs alineats de 2 o 3 pisos que donen una simetria elegant al paisatge urbà. Si t'allunyes més cap a les afores, hi ha moltíssima casa unifamiliar.
A la Plaça de l'Ajuntament hi ha les mans (en plan Hollywood) de l'escriptora JK Rowling que es va inspirar en un internat de la ciutat per escriure Harry Potter.
Diu una tradició que qui té un examen i passa la mà pel dit gros del peu del filòsof Edward Humeaprovarà segur.
Els carrers d'Edinburgh estan bastant nets, potser mesures com aquesta que vaig veure a la Plaça dels Escriptors hi ajuden...
Els cementiris de la ciutat respiren una tranquil.la solemnitat que fa que molta gent hi passi estones de relaxament. Aquest és l'elegant cementiri de "Greyfriars".
A les 11 del matí de cada matí surt des de "High Street" un Tour "Free" per la ciutat de 3 horetes en Anglès o en Español. Quan acaba cadascú dóna la voluntat a la guia.
Diuen que l'estàtua més fotografiada de la ciutat és la del gos Bobby. Aquest gos no es va separar de la tomba del seu amo (un vigilant del cementiri de Greyfriars) quan aquest va morir fins a morir al cap de 14 anys. D'això se'n diu fidelitat...
Vam visitar el Nou Parlament escocès de l'Enric Miralles. Aquest arquitecte està enterrat a la nostra ciutat, Igualada. A la paret que dóna al carrer hi ha tot de rajoles amb frases diferents i de diferents autors. A mi em va agradar aquest proverbi: digues poc i digueu bé... Mamma mia, que difícil!!!
Quina millor samarreta per entrar a un Parlament que la de Minoria Absoluta... Com els enyoro!!!
El Parlament és tant preciós com polèmic, ens van dir que havia costat 10 vegades més de l'import pressupostat inicialment.
Les muntanyes que envolten Edinburgh són de roca volcanica i ara tenen un color verd primavera amb una ginesta davant amb la seva hermosa flor groga, espectacular!!!
Vam pujar a "Carton Hill" des d'on hi ha unes vistes molt xules de la "Old Town" i la "New Tonw" (foto). La "New" va ser fundada en una l'època on els intel.lectuals no podien treballar a gust amb el soroll que hi havia a la ciutat, així que van haver de marxar i crear una ciutat nova. Hi ha per tota la "New" molt, molt edifici imitant els temples Grecs.
Aquest és un "English Breakfast" per qui vol començar bé el dia. Ens el vam cruspir al Pub "Arthur Connan Doyle".
Us he de dir que em va agradar molt visitar pubs autèntics com aquest. Si es vol, es pot dinar i sopar, en aquests pubs fan bones ofertes de plats combinats per 2 persones i una cosa que a molts us agradarà, l'aigua és gratis... Per cert, el personatge més conegut del Connan Doyle és "Sherlock Holmes" en qui diuen que es van inspirar per crear el gran House.
Vista del famós Castell des dels jardins "West Princes Street Gardens".
Per visitar el castell, el Ramon ens va fer tirar pel dret però el camí valia la pena.
Quan ets al Castell te'n adones que el millor són les vistes a la ciutat i al mar, això sí, sempre hi ha algun turista preparat per sortir a la foto. Ah!!! l'entrada són 13 Lliures.
Pels amics fanàtics de Rugby, aquest és l'estadi de "Murrayfield" vist des del Castell. Llàstima, la propera setmana hi ha un Escòcia-Sudàfrica!!!
Al Castell hi ha un Museu de Guerra que em va avorrir una mica, tot i així, em van cridar l'atenció aquestes caricatures aquarel.lades de l'any 1805 que eren brutals. Representa una espècie d'operació triunfo per l'exèrcit escocès.
Al Castell es poden visitar moltes més coses, ens va agradar la presó i els efectes de llum i so que intentaven recrear com havia estat la presó en realitat.
A les 13 h. (hora escocesa) de cada dia, un militar llença una canonada. Com sempre que hi ha una xorrada, hi ha molta gent a veure-ho, i com sempre jo també estic al mig...
Aquest pobre no tenia turistes a qui portar...
L'església més alta de la "Old Town" és ara el "HUB Cafe", un punt d'informació-cafè. Vam entrar però us he de dir que la remodelació em va decepcionar una mica.
Els Pubs també fan unes sopes del dia molt bones. Heu de tenir en compte que sempre s'ha d'anar a demanar a la barra i pagar per anticipat. Ai, m'ho deixava. El Ramon ens va fer un menjar típic escocès: "Huggies", una espècie d'embotit fet amb freixures, cervells de be i amb civada. Potser sona malament però us he de dir que era molt bo...
A "St. Giles' Cathedral" ens van dir que hi havia una talla única al món. Un àngel tocant la gaita. Després de buscar entre 30 o 40 àngels el Francesc el va trobar.
No podien faltar les famoses cabines telefòniques. Al fons es veu l'estatua d'Adam Smith que no jugava a cap equip escocès sinó que va ser un dels primers economistes més coneguts.
Abans de marxar vaig poder comprobar que bé s'ho passa la gent d'Edinburgh a casa seva...
Una cosa a la que no vaig poder-me acostumar en 3 o 4 dies és a la circulació. Cada cop que intentava creuar un carrer mirava cap al cantó que no tocava. Abans de creuar, unes indicacions a terra et diuen cap a on has de mirar. Per cert, impressionat la durada que ténen els semàfors de vianants a Edinburgh. Per passar-los has de ser Usain Bolt!!!
Res, que amb aquesta vista de carrer escocès on la ratlla del carrer no és tal, acabo el recorregut per Edinburgh. Moltes gràcies Ramon per acollir-nos i comença a pensar a tornar algun dia, home, que aquí se't troba a faltar!!! I si penses estar un temps més per terres escoceses, pos mira, sempre es pot tornar a venir... Per cert, que bo és el pa amb tomaquet amb pernil que et menges tot just quan arribes a casa...
Podria enrotllar-me amb tot el que passa als aeroports, que no pots portar una simple ampolla de xampú a casa, o com els de Ryanair intenten cobrar per tot però millor deixar-ho aquí, "SAY BUT LITTLE AND SAY IT WELL". Al Pub "Arthur Connan Doyle" va sonar aquesta canço dels Snow Patrol anomenada "Chasing cars"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada