Si al matí vam gaudir de l'Indurain, dissabte al vespre vam anar a veure el "NON SOLUM" amb un altre Krack, el Sergi López. Feia dies que no anava a teatre a BCN i crec que ja tocava...
El Poliorama estava ple, fins i tot amb algun company de professió important del Sergi.
De cop, es tanquen els llums.
Just quan acaba de sonar l'anunci que indica que la gent pari el mòbil acaba de sonar l'últim.
L'escenari del Poliorama tot negre. Ell tot sol perquè tot plegat és un llarg monòleg, però ell és molt, és molts personatges en moltes situacions. I t'ho creus, perquè ho veus, perquè entres en els diàlegs que tenen els personatges i perquè em sembla que en el fons, el teatre no deixa de ser això...
I rius, rius molt. Rius d'un humor divers que passa per ser original, crític, irònic i amb algun moment d'humor menys trascendent. En un segon però, el Sergi et fa un canvi i passes a un moment de pena, de malenconia i això és un merit inmens.
Una hora i mitja que passa molt ràpida i si en algun moment es pot fer llarg, llavors no saps com l'obra fa un canvi sorprenent, cada cop més sorprenent.
En fi, un espectacle pel record, caviar pur...
De fet, jo encara recordo aquell "Brams o la kumedia dels herrors" del duet López-Albà que fa anys vaig veure a l'Ateneu d'Igualada.
Gràcies a qui em vau proposar d'anar-hi perquè jo sol no hi hauria anat i què carai, la vostra és molt bona companyia.
Per cert, teniu temps de veure "NON SOLUM" fins el 20 de juny.
El Sergi durant l'obra canta diferents boleros i també aquesta cançó del Pau Riba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada