5 DIES PER EUSKADI.

Amb la bona companyia del Joel, he passat 5 dies per Euskadi. Us deixo unes quantes o bastantes fotos del viatget. Pels habituals del bloc, potser les fotos us seran familiars ja que cada juliol faig la visita a Euskadi, però bé, he intentat que n'hi hagi alguna de diferent.
No sé si algú tindrà la moral d'arribar al final de l'entrada...
DIMECRES 21.
Comencem la visita a Mutriku, per variar. De fet, és on dormim les dues primeres nits. El poble té molta casa i palau antic amb els seus escuts corresponents...

Un habitual del bloc m'ha recomanat que posi les explicacions abans de les fotos, així dons, que vegi que li començo a fer cas...
A Guipuzkoa estan que no caguen aquest any amb la Real. Tornen a ser de Primera i els balcons estant engalanats com cal.
La plaça de Mutriku és dominada per una estàtua de Txurruka, un paiu que va batallar per Trafalgar. Ens adonem que té la mà rara, crec que algú li ha tallat el dit índex a l'estàtua, aquests bascos estan folls...
Després de voltar per la plaça, faig una passejada pel port. A vegades, tirar fotos té un cert risc...
Vista del port de Mutriku. Nosaltres vam dormir a l'antiga Kofradi, la casa de la dreta.

Vaig voler imitar a aquesta canalla, però al final m'ho vaig repensar...

Per dinar, vam anar a la Vall de Lastur. Propera al poble, ens va deixar veure tots els verds del País Basc.

Un viatget a Euskadi demana un bon començament, no hase falta desir nada más...

Després d'una merescuda migdiadeta, cafè a la plaça de Zarautz.

A la platja de Zarautz cau el famós txirimiri. Puc veure Getaria i el seu conegut ratón.

Tanquem el dia a Mutriku on fan la tamborrada, acte d'inici de Festes. Quasi tot el poble tocant el tambor. La història acaba amb tot el poble cantant la cançó de Mutriku. A mi, m'agrada molt la tamborrada...

DIJOUS 22.

És el dia D!!!

Impressionant dinar al restaurant AKELARRE. Fem un increïble menú degustació.

Faig fotos de tot els plats però només us en deixo una d'aquest boníssim i preciós colomí amb xocolata, cafè,... Si algú vol veure fotos de tot el menú que m'ho faci saber.

Crec que val la pena un dia fer una animalada com aquesta...

Gràcies al Joan (dels Barons) que coneix al Luca (cuiner de postres), podem veure la cuina. Una passada!!!

Quan estem a punt d'agafar el cotxe, trobem el GRAN Pedro Subijana que no es pot escapar de la foto amb el típic pesat que dina al seu restaurant...

Per rebaixar la tensió del moment i el vinet acumulat, fem una volteta pel Peine de los Vientos.

Tornem a Mutriku on fan l'exhibició d'esports rurals bascos.

Potser pel que per nosaltres són Jocs Bèsties, pels bascos són Esports Rurals...

Per sopar, fem uns pinxos per Ondarroa. Ja ho vaig fer l'any passat, però hi torno aquest any: us recomano els del Restaurant Cantábrico.

Abans però, fem una petita volta pel port. L'aigua ens mostra un molt bonic efecte mirall.

DIVENDRES 23.

Com que pujo la bici des de IGD, puc fer alguna excursioneta. La pujada al mític "Bosque de los duendes" no pot faltar en una escapada a Euskadi.

Cal dir que anar en bici per aquestes terres és prou dur, qualsevol pujada és impressionant... A mig matí ens acostem a Lekeitio.Em va agradar aquest disseny innovador de façanes...

Els carrers de Lekeitio són molt curiosos. Sempre hi ha espai per la pilota... Després de dinar ens acostem a Elantxobe, un port molt especial. on encara conserven la rotonda més petita del món.

El mar transmet molta, molta tranquilitat. En aquest punt, la bateria del cotxe ens va jugar una mala passada, i vam haver de quedar-nos tota la resta de tarda i la nit a l'acollidor hostal Harizpe, a les afores d'Ondarroa. L'endemà al matí vam poder canviar la bateria i vam poder seguir amb l'excursió.

Aquests txipirons amb la seva tinta ens van ajudar a seguir endavant.

DISSABTE 24.

Després d'arreglar el cotxe, ens arribem a Mundaka. Vista la ria, anem a fer uns pintxets, abans passem per davant del frontón. Molts pobles a Euskadi tenen frontón al centre del poble. Moltes vegades és com aquest, molt antic i enganxat a les parets de l'ésglesia.
Impressionant com es modernitza el món de les traineres, sinó mireu com entrena aquest traineru de Mundaka.

Si mai els ataquen, encara conserven les seves defenses...

Els carrers de Mundaka també són prou recargolats.

Amb aquesta estructura, és fàcil fer un bon manteniment de les barques. Anem a Gernika, a veure el famós arbre. De tornada a l'hostal, aprofito per fer una mica de bici. Puc gaudir de la barreja mar-muntanya basca.

De cop, no puc seguir avançant, algú s'interposa en el camí...

Acabem a la Vall d'Olatz a Mutriku amb unes fabuloses Kokotxas de bacallà, finíssimes... Final de dia a les Festes de Mutriku. L'estàtua de Txurruka sempre davant de l'escenari.

DIUMENGE 25.

El dia 25, sempre és dia de concurs de pintura ràpida a Mutriku. Jo no em perdo detall...

Puc saludar els vells coneguts pintors bascos.

I algun de nou que ho fa prou bé...

Pintors amb prou estil...

Pintors per tot arreu...

Quadres clàssics i també moderns...

Al migdia a la plaça Txurruka es fa degustació de porc i sidra.

Uns mariatxis amenitzen el tema. La plaça està plena.

Nosaltres però hem de tancar el cercle, així que acabem el viatge com el vam començar. Preciós txuletón aquest cop a Olatz i tito cap a Igualada...

Dijous a la nit a Mutriku actuava aquest grup, els GOSE, i sonaven prou bé. Us en deixo una cançoneta...

Res més, només vull dir moltes gràcies Euskadi, i espero tornar-nos a veure aviat...