Busco un vell corriol on jo de petit jugava

Si hi ha una muntanya que m'estimo, aquesta és Puig Aguilera. Situada al centre de la meva comarca, és una petita muntanya amb un cim peculiar que dona unes vistes precioses a la millor escultura que tenim, Montserrat, i a tot l'Anoia en general.
Pujar-hi en bici sempre és un petit plaer sobretot si la forma física acompanya.
Dons bé, la maquinaria humana no para i ara s'ha proposat destruir la faldilla de la muntanya i com podeu veure a la fotografia ho ha aconseguit de manera perfecta. Es veu que no hi havia un altre lloc per fer passar l'eix Manresa-Igualada-Vilafranca que aquest.
Fer malbé Puig Aguilera és com fer fer malbé casa meva, com arrencar-me una part del meu cos. Últimament observo com floreixen nous polígons quan els que tenim estant plens de naus buides, igual passa amb noves zones residencials que han crescut quan els centres de les ciutats estant plens de cases deshabitades per no parlar d'immensos abocadors que omplen de diners les arques dels pobles que els acullen. Entenc que moltes vegades les obres són necessàries però dubto molt que tanta obra sigui imprescindible.
No sé gent, crec que ens estem carregant el nostre paisatge, la nostra essència i això ja no té marxa enrere. Estem creant un (ho volia posar amb majúscula però el nostre país és de minúscula) país-polígon.
Això sí, fa uns mesos a l'Anoia es va portar el Miguel Indurain per promocionar les rutes en bicicleta per la comarca i ja teniu algun politiquet llepant-li el cul i sortint a la foto. Al pas que anem ens quedarà la foto però no ens quedarà cap ruta.
Potser igual que els Sanjosex, acabaré buscant "un vell corriol on jo de petit jugava"...