El futur: trampa i anestèsia

A l'ordinador antic he trobat un arxiu amb els articles que vaig penjar al bloc a l'any 2008. Déu n'hi do, veig que fa temps que us dono la tabarra... M'ha fet gràcia posar-ne un, i he triat aquest que el Josep M. Terricabres va escriure a "El Periódico" el dia 04/06/2008.

La trampa del present és el futur. Els líders socials no es cansen mai de parlar del futur: del que faran, del que passarà, del que ens preparen. Però el futur només és fum. La realitat, la dura realitat, és sempre la que hi ha, la que es pateix, el present. Com més dur és el present, més fugides es fan cap al futur, per no veure'l, per dissimular-lo, per prometre un cel que ens alliberarà d'aquesta vall de llàgrimes.Potser aquesta seria una de les raons per entendre la poca sintonia dels ciutadans amb els seus líders. I és que, de mica en mica --¡som molt lents!--, ja ens hem adonat que gestionar el futur no costa gaire, perquè el futur no existeix. El que costa és gestionar el present. El que costa és millorar-lo, canviar-lo, transformar-lo. Els il.lusionistes socials poden dibuixar en el futur els mons fantàstics que en el present són incapaços de construir, ni tan sols d'esbossar. I és que el futur és el millor amagatall que hi ha. Amagatall de mentides, de somnis, de promeses incomplertes, de prediccions fallides, de fantasies de tota mena. El futur és una mina. Buida, és clar. Per això és una mina tan potent, tan extraordinària. Se la pot explotar per totes bandes, de qualsevol manera.A la televisió surten uns anuncis absolutament estrafolaris i ofensius en què nens petits anuncien que s'ha de canviar el món, per preparar-lo per als seus propis fills i per als fills dels seus fills. El futur com a il.lusió, com a opi del poble. I això ho anuncia ENDESA, que és una empresa que, si volgués, podria fer algunes coses importants en el present. Però, no. S'estima més deixar-nos el futur per a nosaltres. El futur és oci. El present, negoci.És lamentable constatar que sovint som tractats com adolescents, descontents amb el present, vagament endormiscats en el futur. Però el futur només té sentit com a projecció i continuació del present. El que s'ha de transformar és el present, no el futur. Perquè, quan no hi ha present, tampoc hi ha futur. Quan només hi ha futur, no hi ha res. Més ben dit: no hi ha ciutadans il.lusionats sinó súbdits il.lusos.