La cuina no és una ciència...

Avui volia seguir penjant fotos del meu petit viatge per terres escoceses, però la mor sobtada del Santi Santamaria m'ha deixat un pèl sorprès i penso que demà serà un altre dia.
Ostres, sap greu que una figura com aquesta ens deixi tant jove...
Només he vist un cop el Santi Santamaria. Va ser fa uns quants anys quan jo estava treballant a Cal Ble.
Va venir a fer una xerrada, recordo que va arribar un pèl tard ja que venia de l'enterrament del Miquel Martí i Pol.
Era un dia per la tarda, el públic era gent d'edat diguem que no del tot jove i ell, amb el seu do de paraula, se'ls va fer seus amb un moment. El vaig veure com un apassionat de la seva feina i del seu País. Un gran defensor de la cuina tradicional, del producte autèntic. Recordo que no em va acabar d'agradar les seves crítiques diguem que no del tot positives directa o indirectament cap al Ferran Adrià, en aquell moment, en aquell espai i sobretot pensant en els que érem allà, vaig pensar que tot plegat no calia.
Ara també em ve a la memòria que els primers amics meus que van fer un "Tres Estrelles", van anar a Can Fabes i en van tornar encantats. Parlo de fa uns quants anys però la definició que em van fer de l'àpat encara la recordo ara "la perfecció feta cuina acompanyada d'un servei valgui la redundància, perfecte".
Darrerament, jo, que encara m'he aficionat més als temes culinaris no he acabat d'entendre el perquè d'algunes polèmiques, tot i que penso que a vegades hi ha d'haver algú valent, vaja, allò de "algú ho havia de dir", tot i que parlar d'això, avui no toca...
Tampoc he acabat d'entendre que algú que defensava tant la puresa a la cuina hagués de tenir tants i tants restaurants que cal dir-ho li valien el fet de ser el cuiner nacional amb més estrelles. Penso que no li calia tanta dispersió a ell, que defensava una cuina tant pura, tant de producte autèntic. Però en fi, això, avui tampoc toca.
Em quedo amb un petit fragment del Santi que el Clapés ha passat avui al "Versió RAC1", crec que el defineix bastant:
" La cuina no és una ciència, que quedi ben clar. Perquè si fos una ciència, la part diríem espiritual, la part emotiva desapareixeria i per tant no podríem mai parlar de que la cuina és art. Perquè l'art, evidentment, és tot el contrari de la ciència".
En fi Santi, per tot plegat crec que et trobarem molt a faltar...

El meu modest homenatge amb una mica de Martí i Pol:

Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d’Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenis els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.