11/5/11

A CORUÑA

Comencem per una de les coses que més m'han agradat de la ciutat, les finestres colonials de molts dels seus edificis.
El primer que vam fer només aterrar a la Coruña va ser una passejada pel mercat de peix, és una passada. Mireu quins lluços més grosos.
Aquí teniu unes rayas gallegas.
Vieiras i centollos.
Feta la primera passejada, vam anar a omplir el dipòsit.
Al "Rey del Jamón" ens van fer uns bons entrepans i apa, a provar el primer producte de la terra, la tetilla gallega, que és un formatge...
Volteta pel casc antic d'on trec aquesta foto dedicada a l'amic Ramon, el "apóstol" està present a les esglésies corunyeses.
Passejada pel port de la Coruña. Em va agradar aquest castell enmig de tot plegat.
Vista del port.
Això sí que ens va sobtar, una màquina expenedora de cucs per pescar, impressionant!
Després de fer bastant camí calia tornar a repostar, o potser us penseu que només érem a Galícia per fer turisme!
Generosa ració de Pulpo gallego i primera copeta d'Albarinyo.
Ja només calia omplir amb una mica més de turisme les dues hores que ens separaven del dinar i amb algun complement de propina com aquesta empanada gallega.
Quan portes una estona per la ciutat de la Coruña i veus els seus inquilins com gaudeixen del que s'hi menja, veus que no has errat en la tria d'on fer una escapadeta de cap de setmana.
Mireu com disfruta aquesta gavina engolint un producte de luxe, una estrella de mar.
Au doncs, arribats a aquest punt, ja estavem suficientment preparats per anar a dinar...
A Mundiña, un restaurant molt cèntric, va ser l'escollit. Al Joan no li havien escrit mai tant bé el seu nom...
Per començar de manera suau, tasseta de cocido.
De primer vam fer unes zambudiñas (germanes petites de les vieires)...
...i unes navalles.
De segon, un solomillo de ternera amb foie. La carn tenia un gustarro impressionant, el que ja no em va agradar tant va ser l'acompanyament de patates de xurreria, tot i que cal reconèixer que eren bones.
Les postres van ser aquest cremós de xoco blanca i negra.
Vam regar-ho tot amb el negre "Pago de Carreovejas" (Ribera de Duero) i les postres una copeta d'un dolç Tokaj d'Hungria.
En resum, un molt bon dinar.
Després d'una molt bona migdiada, una passejada per la platja de Riazor va ser un autèntic plaer.
L'Atlàntic, tot i estar molt calmat dona unes belles onades.
Aquí teniu una mica de futboley galego.
Després d'una bona caminada, vam arribar a l'emblemàtica Torre de Hércules.
Tot i que la torre és molt bonica, a mi potser em va agradar més l'entorn on està ubicada.
Les gavines ens van acompanyar tota la tarda.
Bé, això de caminar tant sempre va de conya per tornar a tenir una mica de gana.
Vaja, que el sopar al restaurant "Adega O Bebedeiro"ja ens esperava...
Vam sopar molt bé.
Aquest plat de viera va ser, per mi, el millor de l'excursió.
Segon del Joan, llom de bacallà amb muselina d'all.
El meu segon, plat de salmonetes amb cloises i una viera amagada.
No vam tenir pebrots de fer postres, després de tot el dia, el dipòsit estava massa ple.
Vam regar el sopar amb un bon albariño, "Terras Gauda".
Era obligada una passejada abans de anar a dormir. Com que dormíem al centre de la ciutat, vam poder veure el que és la plaça de l'ajuntament, la bonica plaza de María Pita de nit.
Vam dormir en ple casc antic, jo estava tant cansat que no vaig ni sentir el soroll del gran ambient que es vivia al carrer. Vaig dormir com un tronc.
L'endemà al matí els carrers estaven quasi buits i només s'hi veien els de la brigada que els netejaven a cop de manguera.
Per molts, la nit havia estat massa llarga...
Aprofitant tanta tranquilitat, jo vaig anar al port.Dissabte em va encantar la Plaza de María Pinta i abans de marxar cap a casa vaig tornar-hi a parar.Passant per algun carrer del casc antic em va agradar veure les pedres numerades.
Estan en obres i com que les treuen, les numeren perquè quan després les tornen a posar quedin tal com estaven. El que passa, és que no borren els números i tot plegat queda molt curiós...
Bé, cap a la una del migdia vam iniciar la tornada.
Una escapadeta ni que sigui d'un dia i mig sempre va molt bé.
Agraïr al Joan la companyia i a veure si hi tornem una altra vegada...
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)