UNA MICA DE PERALADA I CASTELLÓ D'EMPURIES

Després d'estar més de dues horetes al Museu Dalí envoltat de turistes, necessitava una mica de tranquil·litat. Molt proper a Figueres hi ha el poble de Perelada, on els pares m'hi havien portat de petit. Com tot poble empordanès és molt bonic.
Era hora Tour i jo buscava un bar on fer el cafè i de passada veure una mica d'etapa reina dels Alps. El poble però és molt tranquil i al principi l'únic Contador que vaig veure era aquest, que estava trencat...
Finalment vaig trobar un bar on fer el meu tallat i on vaig comprovar que el Contador que jo buscava, també estava trencat.

Les següents dues nits les fèiem a Castelló d'Empúries i cap allà vaig anar. Vam visitar el poble, que em va sorprendre, és molt bonic amb cases molt antigues.
És prou emprenyador que t'entrin formigues a casa, però si són formigues empordaneses...
M'agraden molt aquests panys i agafadors antics.
Quan vaig arribar al poble, vaig al·lucinar amb el campanar romànic de la seva església. Era doncs, obligada la visita a la Basílica de Santa Maria (s.XIII-XV).
La portalada d'entrada també és per no perdre-se-la.
Pel poble hi ha senyals que parlen de la basílica com la Catedral. Quan entres a dins veus el perquè.
Vam acabar el petit rondo pel poble seguint el riuet que voreja l'antiga muralla.
L'altre dia us vaig dir que aquesta no ha estat pas un excursió gastronòmica però bé, de l'aire no ens podem pas alimentar. A l'hostal on estàvem ens van oferir un correcte sopar. A mi em va fer gràcia aquest oli...
El meu primer plat, sopa de peix.
El segon, un bon plat de carn de xai.
Vam amanir-ho amb vi blanc de l'Empordà i per cert, la que va escollir millor va ser la peque de la colla, una excel·lent lasanya. En fi, no sempre s'ha d'aprendre dels vells...