Vaig començar a investigar i a la Rambla de Figueres vaig trobar un local autèntic anomenat "Royal" on fan un granissat boníssim, i clar, em vaig veure obligat a tastar-lo.
Vaig començar a caminar per un centre de la ciutat ple de botigues. En aquesta, a part de rellotges potser també hi venien gats...
La decoració externa d'aquest hotel és peculiar.
El Museu Dalí porta molt turista a la ciutat, espero que aquest sigui el motiu d'un aparador com el d'aquesta bodega que a mi em va fer una mica de mal als ulls.
Prop del Museu hi havia aquesta cafeteria amb un nom molt "currat". A la propera visita espero fer un cafè a la cafeteria "Dalíciós".
Ja a punt d'entrar em va agradar veure aquest monument dedicat a Francesc Pujols. A la inscripció de sota hi ha una frase del mateix Pujols:"El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors".
Pots fer fotos sense flaix (cosa que no entén tothom) a tot el Museu. No us ametrallaré a quadres però sí que us en deixo algun. Una genialitat del geni. A la part esquerra de la imatge podeu veure un quadre d'un nu femení (ha de ser la Gala). Si t'allunyes del quadre (part dreta de la imatge) acabes veient la cara de l'Abraham Lincoln.
Jo estic enamorat d'aquest petit quadre amb un tema tant simple com un troç de pa. A simple vista és un quadre hiper-realista, però si t'fixes bé, al pa hi comences a veure unes formes surrealistes dalinianes...
També trobo brutal aquest mural al sostre d'una sala. En una anterior visita, ens vam estirar al terra per veure-ho bé, aquest cop però anava sol i vaig tenir una mica de vergonya.
En una sala, Dalí s'atreveix a ser decorador. A l'esquerra de la imatge veieu la sala a vista d'ull humà, a la part dreta a vista d'una gran lupa posada al revés... Impressionant.
Us diria que el Museu crec que és un pèl caòtic, no hi ha massa informació dels quadres, aquests estant massa desendreçats per èpoques, hi ha una sala amb quadres del Pitxot que jo crec és injustificada...
Jo estic enamorat d'aquest petit quadre amb un tema tant simple com un troç de pa. A simple vista és un quadre hiper-realista, però si t'fixes bé, al pa hi comences a veure unes formes surrealistes dalinianes...
També trobo brutal aquest mural al sostre d'una sala. En una anterior visita, ens vam estirar al terra per veure-ho bé, aquest cop però anava sol i vaig tenir una mica de vergonya.
En una sala, Dalí s'atreveix a ser decorador. A l'esquerra de la imatge veieu la sala a vista d'ull humà, a la part dreta a vista d'una gran lupa posada al revés... Impressionant.
Us diria que el Museu crec que és un pèl caòtic, no hi ha massa informació dels quadres, aquests estant massa desendreçats per èpoques, hi ha una sala amb quadres del Pitxot que jo crec és injustificada... En fi, deixem-ho en que el Museu és un pèl Surrealiiiiiiista com ho era la indumentària d'aquest personatge que voltava per allà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada