LLAFRANC, BEGUR I CALELLA.

Com us deia ahir, vaig fer una petita visita a Vic i directe cap a l'Empordà on m'esperaven a Llafranc el meu GRAAAAN amic Roger i family. Després d'un bon dinar-migdiada vam anar a visitar el conegut Far de Sant Sebastià.
El Far és un lloc amb molt bones vistes.
A costat del Far hi ha un hotel amb un patí interior molt "xulu".
Després de passar pel Far, ens vam arribar a Begur, un poble on hi voltava molt turista. Tot just allunyar-nos un pèl del centre, ens agradar aquest carrer tot blanquet.
Aquesta casa es diu Can Sora construïda el 1870 quan la família Cama-Martí va tornar enriquida de l'Havana. En record, es van fer pintar aquests romàntics frescos que recordaven aquelles terres.
A la Casa del senyor Puig de 1872, també hi podem veure uns frescos similars, tot i que el en aquest cas el propietari no va "fer les amèriques".
A un local de Begur, et podies fer una espècie de massatge als peus amb aquests peixets. Havia sentit alguna cosa d'aquesta tècnica, però veureu en directe és curiós si més no...
En aquesta foto si poden veure dos missatges: "Poco pan para tanto chorizo" i "Deixeu la menta en Pau".
Vam caminar fins a un curiós castell que està documentat des de principi del segle XI.
Vam gaudir de boniques vistes a Begur (amb el seu campanar particular)...
...i a les Illes Medes.
Vam tornar a Llafranc on fèiem nit. Ja era capvespre, vam decidir agafar el camí de Ronda i en uns deu minutets...
...ens vam plantar a Calella de Palafrugell.

Arribar quasi de nit va ser tot un luxe, jo no podia deixar de pensar en com de màgic deuria ser el moment en que la Sílvia Pérez Cruz va interpretar "Vestida de nit" al Festival d'havaneres d'aquest any.
Tot i que aquest cop no hem fet ni molt menys una excursió gastronòmica, no es pot pas dir que no a un rap com aquest.
Després del gin-tònic de rigor, tocava anar a dormir, demà s'havia de mig-matinar.