24/9/11

BERLIN V

Em vaig dedicar a jugar al joc dels miralls que el Norman Foster ens proposava...
Des de la cúpula del Parlament, hi ha unes vistes precioses a la ciutat...
...i a la Porta de Brandemburg.
Acabada la visita, vam sortir del Parlament.
Vam tornar a passar per la Porta on a l'ós berlinès li faltava el cos...
Els berlinesos estan molt orgullosos dels ninotets dels seus semàfors i com que són diferents, en veus samarretes, dissenys,... vosaltres podeu jutjar però jo...
La torre de comunicacions domina el sky line berlinès.Abans de marxar vam veure aquest patí interior modernista...
...i vam tastar aquest deliciós pastís.
I res, moment d'anar cap a l'aeroport a buscar l'avió i cap a Igualada.
Abans de finiquitar la crònica, agraïr de nou al Cesc i la Idoia la paciència d'aguantar-me...
En fi, crec que Berlín no amaga res del que ha viscut. Tot i que la ciutat va partir una gran destrucció i tot i que la història passada, en altres llocs la intentarien passar més aviat ràpid, a Berlín et vas trobant elements d'una història dura i vergonyosa que crec que és millor no oblidar sobretot perquè no es torni a repetir.
Així, aquestes creus fan referència a la gent que va morir intentant creuar el mur.
Aquestes dues files de pedres senyalitzen el lloc on es trobava el mur.
Les parets de la Nova Sinagoga segueixen marcades per temps passats...
Davant de moltes cases, pots trobar aquestes inscripcions daurades que t'indiquen bàsicament el nom de les persones que es van endur, a quin camp de concentració van anar i quan van morir.
Berlín és un viatget molt recomanable, una ciutat impressionant, us en recomano la visita.
Ara sí, un últim apunt, em feia molta gràcia anar a veure la "Victòria de Tiergarten" que per mi és l'estàtua del Bono...
...per acabar aquest viatget a Berlín us deixo aquesta imatge del vídeo de la cançó que ho demostra. Espero que us hagin agradat les fotos i el nostre recorregut.
I com que no he sabut trobar el vídeo original, us deixo un directe de la cançó.