Ahir, vam anar a veure els Sopa de Cabra, i per cert, m'ho vaig passar molt bé.
A l'entrada del Palau Sant Jordi, els membres de seguretat que ens van comprovar les entrades es van adreçar a nosaltres en Castellà. Hem de tenir en compte que anàvem a veure un concert d'un grup que el seu repertori és el 99% en Català i el concert es feia a Barcelona.
Una estoneta abans, vam agafar un bus per anar a Monjuïc. Quan vaig demanar què val un tiket, el conductor em va contestar amablement "un euro con cuarenta y cinco".
Fins ara, situacions com aquesta ni em cridaven l'atenció, però és que ara mateix sí que m'afecten perquè ja n'estic fart de sentir allò de que "no se puede vivir únicamente con el Castellano en Cataluña". Doncs mira, n'hi ha que en viuen i en viuen bé ja que gent com aquesta són treballadors que treballen per l'empresa pública o en locals de l'empresa pública i no saben ni dir-te el preu de l'únic bitllet que venen en Català quan els hi ho preguntes en Català.
Aquestes situacions encara t'afecten més si a més, penses que avui és la Diada, que ja n'estàs fart d'escoltar, suportar i viure mentides i més mentides, que ni s'aturen, ni preveus que s'aturin ja mai.
Jo, per idees, i veient tot el que està patint el nostre pobre País des de sempre i sobretot últimament, ja fa temps que penso en una única solució. És una solució que fins ara sempre havia vist com una utopia, però des de fa poc ja veig com un somni. Molta gent no n'acaba de ser conscient de tot plegat, però penso que estem davant d'un moment històric. Cada vegada més gent es treu la mascareta i hi aposta obertament, gent del carrer i vaques de les anomenades sagrades. Potser no es pot percebre del tot, però és un degoteix que de moment no s'atura.
Ja us dic, crec que tot plegat ara mateix és un somni, però moltes vegades, els somnis acaben sent realitat.
Ara, només cal treballar per aconseguir-ho...
Molt bona Diada a tothom!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada