7/11/11

ROGER MAS + COBLA ST. JORDI

Uns músics molt ben vestits arrapats a un fosc escenari. El so de la cobla, a vegades oblidat, apoderant-se de l'espai i el gran Roger i les seves espardenyes afinant la seva veu greu que quan vol puja amunt, amunt, amunt...
Ostres, el concert d'ahir al Kursaal de Manresa, és d'aquells que no s'obliden. El Roger Mas, els seus músics i la Cobla Sant Jordi. Senzillament genial, brutal, impressionant...
No va ser pas allò de "ens ajuntem i fem un bolo", les cançons estaven molt treballades sobretot gràcies als arranjaments del Xaxier Guitó, i el so cobla estava adaptat del tot al so Mas. Vaja, que la suma cobla+músics+Roger va ser sublim i el concert es va convertir en una hora i mitja de pell de gallina.
Van anar circulant cançons de l'habitual i extens repertori del Roger (en destaco "El dolor de la bellesa) i dues sardanes on la cobla va actuar sola. A mig concert, va arribar la sorpresa. El Roger va interpretar tot de cançons dels nostres "cosins" més propers. Així van començar a sonar cançons italianes, franceses, galegues, basques... Crec que el Roger va gaudir del luxe de tenir la Cobla Sant Jordi a la seva disposició inventant un concert a la seva manera tot versionant cançons que formen part de la seva banda sonora. Per cert, totes van sonar en un perfecte i refinat accent solsoní. De totes, en destaco la italiana "Amore que vieni", "Negra Sombra", i la francesa "L'àliga negra" que aquí coneixem gràcies a la versió de la Maria del Mar Bonet. El moment més curiós, la versió de "La bien pagá", cullons, una Cobla fent Copla. Un moment gal·làctic!!!
Tot plegat va desembocar en la interpretació de la "Santa Espina" on vaig passar del moment pell de gallina al moment llagrimeta.
En un any, ja he vist el Roger Mas tres vegades en directe (en solitari, en grup i en grup+cobla). Així dons, visca el meu particular 2011-Roger Mas!!!
En fi, que la vida està plena de moments rutinaris i avui dilluns n'és el principal exemple. I és en aquests moments tant i tant rutinaris quan un agafa l'energia dels moments màgics que acostumen a arribar en cap de setmana, i crec que el concert d'ahir va ser un dels millors dels darrers mesos. Moltes gràcies al Roger, a tots els músics i agrair la molt bona companyia que m'acompanyava.
Apa dons, qüestió de seguir buscant la màgia per seguir caminant...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi el que m'agrada d'en Roger es que sempre ens sorprèn amb un concert diferent.L'he vist desenes de vegades, m'encanta, i mai he tingut la sensació de viure un mateix concert però en un lloc diferent. Genial!
D'altra banda, vaig tenir la sort de veure el concert del petit palau, i també he estat a Manresa. I... em quedo amb el del petit palau. Va ser molt més espontani, l'alegria d'en Roger fluia i arribava al públic. Aquest cop el concert era molt més solemne... però també més tens. Confio que a l'auditori aquest concert serà la rehòstia, lliure dels nervis de Manresa.

pau corcelles ha dit...

quina enveja veure el concert del petit palau, em vaig espavilar massa tard.
jo ahir, també vaig veure el roger una mica més seriós del que és habitual.
penso però que tot plegat era aquell voler quedar bé davant d'un concert que era més que un concert.
també crec que els músics tant ben vestits tots colors fosc i la il·luminació molt guapa (però fosca, clar) del teatre hi ajudaven...
en fi, jo no sé tu però un dia després, encara gaudeixo de la màgia del concert.
mooooltes gràcies pel teu comentari.