Em va agradar molt la serietat de l'assaig. No paraven de fer proves i més proves. Quan es començava, el silenci era total.
Un pòster del 4de8 a plaça, no pot faltar al local d'assaig.
Al local pots pujar amunt i veure el castell com si estiguessis a un balcó de plaça.
El moment impressionant però, es va produir quan el Carles em va acompanyar al terrat del local d'assaig, una antiga adoberia igualadina, des d'on vaig poder veure castells a vol d'ocell. Gallina de piel...
Cal dir que si no és pel Carles, no veuríeu aquestes fotos, sóc un acollonit... Ostres, quan ho veus des de dalt, encara té més valor el paper dels que arriben més amunt.
El castell, el vèiem pel forat d'una espècie de claraboia. Im-pres-sio-nant!!!!!!!!!!!!!!!!
En plena onada de calor no podia faltar l'aigua...
...ni el ventilador.
Ja us he dit que vaig al·lucinar amb l'activitat de l'assaig. No es para, es prova un castell, un minut o dos de descans i tornem-hi!
Fins i tot alguna prova d'un 7de...
L'assaig arribava a la fi...
però encara vaig poder veure castells a través de les escales.
Fa dies que els Moixis van darrera la torre, la tenen molt bé però de moment es resisteix a plaça. L'última prova de l'assaig doncs, va ser per la ditxosa torre de 7 que es volia portar a plaça aquest diumenge. Cal dir que diumenge tampoc va ser el dia, la pluja ho va impedir. Catxis!!! No tardarem a veure-la, segur...
2 comentaris:
Genial, Pau. Com sempre! Quina alegria poder comptar amb el suport d'un igualadí tan forofo!
ei!!! mooooltes gràcies!!! i que consti que els genials sou vosaltres!!!
Publica un comentari a l'entrada