Encara em queda alguna foto de l'escapadeta que ens vam marcar el Juliol per Euskadi.
Ostres, ser a Euskadi dona molts privilegis com llevar-se al matí agafar mitja horeta la bici i veure imatges com aquesta...
...o com aquesta, un paisatge ple de boira baixa a mig estiu.
Em va agradar molt aquesta ratlla de llum a l'infinit del mar.
Un viatget meu per Euskadi passa quasi sempre pel poble de Mutriku, un poble potser no dels més bonics però sí dels més autèntics. Durant unes dues horetes de dissabte matí, em vaig "perdre" pels racons del poble que potser em coneixen més a mi que a molts dels seus habitants.
Mireu quina sort tenen alguns, obrir la finestra, sortir al balcó i...
...gaudir d'una vista com aquesta.
Passeig pel port.
El dia, era dels meus preferits, i és que per mi, els millors colors bascos surten en dies de núvol i txirimiri.
Que bé s'està en dies com aquests!!!
Com us he dit en altres ocasions, un dels elements que marquen el poble, són els seus antics i espectaculars escuts de pedra a les parets de les cases.
Després de caminar tanta estona, el dinar es començava a ensumar i què millor que fer un dels nostres clàssics? Tradicional tec al Valle de Olatz tot gaudint de paisatge i gastronomia.
Amanida Zelayeta i txakolí.
Últim txuleton del viatget. Foto de l'"antes i el després"...
Abans us parlava dels privilegis que tens quan voltes per Euskadi, com veieu/sabeu, el bon menjar n'és un. Aquesta tarta de queso no falla mai, és impressionant!!!
Així doncs després d'un bon matí i un senzill però grandíssim dinar, tanco aquesta entrada amb la migdiada d'aquell disssabte a la terrasseta de l'hostal.
Tot i que n'hi ha molts més, l'últim privilegi que us anomeno en aquest post, migdiadeta a l'aire lliure a les 5 de la tarda d'un dia final de Juliol en pantalons llargs, jersei i mitjonts... Apustuflant!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada