Per allò de no patir i no patir cues, vam marxar d'Igualada a les onze del matí. El nostre primer objectiu del dia estava a punt d'anar per terra... Sort que la gent del MC Donald's de Vilafranca ens van deixar una mica de sal... Mooooltes gràcies!!!
Això de treballar amb un arquitecte ajuda a que tot quedi ben nivellat...
Pluja o potser més ben dit, txixi-miri. Sort que els del Ghetto són gent amb recursos...
Vinga, resultat final. El gas es va acabar un o dos minuts abans del que necessitàvem però vaja, va quedar prou bona.
Cafetó i cap al tram 323. Només arribar i per si encara hi havia algun dubte, ja vaig veure que la Via anava seriosament...
Tot i els núvols amenaçadors, la pluja anava reculant tal com havien dit tots els homes i dones del temps que havia escoltat. Felicitats, sou bons!!!
La gent se les empescava com podia...
...tot esperant les 17.14h. Les ràdios, sempre imprescindibles, tornaven a fer-se veure.
Temps per herois diferents de la Pàtria...
I vinga, l'hora esperada. Braços amunt!!!
El nostre tram estava farcit de gent...
...i molta gent de casa.
Molt content d'haver tornat a participar en un moment històric. Hem tornat a parlar i hem tornat a parlar clar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada