13/1/14

EL 2013 EN PELL DE GALLINA

Aquesta vegada m'he relaxat una mica amb el resum de l'any! Vinga, darrera entrada amb la clàssica que recull aquells moments especials que l'any et dóna, moments que et fan emocionar i que fins i tot et posen la pell de gallina o, com diria el gran mestre, la gallina de pell. A més, com veureu a continuació, 2013 ha estat prou generós... Som-hi!!!
Reis d'Igualada. Em sembla que cada any començo l'entrada de la mateixa manera però és que és així, el 5 de gener a Igualada es viu el dia de l'alegria, la màgia i la il·lusió. La ciutat queda immersa en un ambient on petits i grans saben que els Reis d'Igualada són uns Reis de veritat.
Bici amb neu. El Molina i cia. havien anunciat una mica de neu la nit d'un divendres a dissabte a finals de febrer. Nosaltres ja teníem marcat el dia per si la història anava així i cullons que bé ens ho vam passar ciclant per les terres de costat de casa tot enfarinades. Mireu la foto que va fer el Roger!
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/02/bicineu-per-lespelt-i-rubio.html
Som Anoia. Encara queda gent atrevida al món amb ganes de fer coses. Dos valents es van inventar un setmanari a l'Anoia amb molta opinió variada i seccions diverses. Vaig tenir la sort d'encarregar-me d'una espècie de recomanació mensual gastronòmica que es va iniciar parlant de l'excel·lent foie que fa la Marien del Hot Blues. Veure la meva primera columneta escrita en un lloc seriós em va fer sentir molt content. A més, crec que la història va agradar. La llàstima però és que el projecte no va fructificar i només vam poder fer aquesta primera columna. En fi, moltes gràcies Ciscu i Jordi!!!
Generació Goteborg. L'anada havia anat fatal i a la tornada es necessitaven 4 golets per eliminar al Milan. Tot just arribar al Cafè de l'Ateneu i just abans de sonar l'Himne, el "sonat" del Joan es va treure aquesta samarreta. Som generació Goteborg!!! Ah! i 4-0, eliminatòria superada!
La ruta dels 40. Clar que això de ser generació Goteborg fa que s'acumuli algun any i a l'Abril van caure els 40... Com que la forma en aquell moment no estava pas malament, em vaig dissenyar una ruta molt especial per aquell dia que sortia d'Igualada i passava pel que jo anomeno els tres "colosos" de Castellolí, Can Brugués, el Port del Bruc i Can Tardà. El Rafel em va acompanyar. Ah! i total de l'excursió... 40 km.
La millor copa de l'any. Quan ja pensava que tot estava superat, va arribar el millor. Un molt gran grup de gent m'esperava a la plaça per fer el que m'agrada fer a plaça, una copa de cava. Va ser una tarda genial plena de la meva gent a qui una altra vegada aprofito per tornar a agrair la sorpresa. Mireu quants érem, quina passada!!!
Seure al 8 Cadires. Ja en vaig parlar al resum culinari però crec que és obligat també parlar-ne aquí. Vam entrar a les nou del vespre i millor no dir a quina hora vam sortir. Unes quantes hores de bona cuina i sobretot, sobretot, de molt bona companyia. Un "8 Cadires" sempre és un dels moments de l'any.
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/09/4a-visita-al-8-cadires.html
El primer 4d8. Quan els segueixes de lluny ja pateixes i t'emociones amb ells però quan ja hi estàs dins els coneixes a tots i tot plegat es multiplica. Durant la temporada vius molts moments especials i aquest, el nostre primer 4d8 de l'any fet a casa va ser un dels millors. Visca els Moixiganguers d'Igualada!!!
European Balloon Festival. Cada mes de Juliol Igualada s'omple de globus i jo, si puc, hi vaig a buscar fotos. Crec, que si mai n'he fet alguna que valgui la pena, és aquesta del vol de dijous al vespre.
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/07/european-balloon-festival-2013_16.html
El bosc dels "Duendes". Fa anys, al programa "Silenci" del Canal 33 preguntaven als entrevistats que diguessin la seva imatge de silenci. La meva, és aquest bosc d'Euskadi que el Pere va batejar com a bosc dels "Duendes". Per sort, aquest Juliol ens vam tornar a retrobar.
Les nostres paelles. Durant l'any hem fet diverses paelles amb el Ricard i sobretot amb el Miquel. Quan ens hi posem ens ho passem de conya i sempre acaba sent un moment especial. A més, crec que queden prou bones. Mireu que guapa la que vam fer per Festa Major!
10 anys de "La Coll@nada". I parlant de Festa Major d'Igualada, aquest any vam celebrar un aniversari molt especial. Ja fa 10 anys que entre tots hem canviat la Festa i ens ho passem d'allò més bé. Aquesta foto de grup de dilluns vespre després de la baixada de cadires del Clein, explica moltes coses... Visca la Coll@nada!!!
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/09/festa-major-digualada-2013.html
La Via. Estem vivint moments històrics que fan posar la pell de gallina. La Via Catalana de Setembre va ser brutal, vam tornar a parlar i vam parlar clar. Ah!!! i tornarem a parlar, clar. Clar que sí!!!
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/09/la-nostra-via-catalana.html
Sevilla. Tinc uns amics que són l'hòstia en patinet. Fa temps que el Joel i el Joan m'havien promès una espècie de regal sorpresa pels meus 40 fets a l'abril i un dissabte d'Octubre va ser el dia. El regal, un dinar a Sevilla!!! Ens ho vam passar de conya durant unes horetes vivint l'ambient de la capital andalusa. L'ambient en aquest baretu on una penya celebrava un aniversari era impressionant...
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/10/un-tastet-de-sevilla.html
Les fotos del Noi de les fotos. Feia temps que no sentia aquell pessigolleig de mostrar la teva obra al personal i aquest any m'he atrevit de nou amb una petita expo de fotos dels Moixiganguers al Hot Blues d'Igualada. El nom de l'exposició era clar, "Les fotos del Noi de les fotos". Si les voleu veure, cliqueu aquest enllaç: http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/12/les-fotos-de-lexpo-al-hot-blues.html
Un pilar molt especial. Per celebrar l'exposició, vam muntar una espècie de festa amb musiqueta amb la col·laboració del Joel i la gent del Hot blues (moooltes gràcies!). Al matí actuàvem a Caldes de Montbui i a la tarda venia la festa. Doncs ja ho veieu, la gent de la Colla es va presentar amb camisa i em van dedicar aquest pilar. Quina passada!!!
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/10/un-dia-de-castells-molt-especial.html
El 3d10. N'hem viscut dos aquest any, per Sant Fèlix i sobretot aquest per Tots Sants defensat al límit. Viure un 3 de 10 amb folre i manilles davant dels teus nassos, és una experiència acollonant. Us puc dir que vaig veure gent a plaça amb llàgrimes als ulls. Moltes felicitats Castellers de Vilafranca!
http://paucorcelles.blogspot.com/2013/11/tots-sants-2013.html
Cap i pota. Ens agrada el rugby i sobretot el seu tercer temps. Quin és el millor tercer temps que es pot fer després d'una d'aquestes mega-actuacions castelleres a Vilafranca? La resposta és molt clara, visitar l'Oriol Llavina i tota la seva gent del "Cigró d'Or". El cap i pota que vam menjar per Tots Sants és ja, i des d'aquell dia, un plat històric...
Teresa Riba. El Ramon Gener, en una d'aquelles genials seccions que realitza al "Versió Rac1" del Clapés, va dir una cosa semblant a què si mai una peça musical ens emociona, que pensem que mai és perquè sí. Hi ha sempre un treball de l'autor a l'hora de col·locar totes les notes al seu lloc, amb els silencis adequats i de l'orquestra i el cor a l'hora d'executar la peça.
Quan fa pocs dies vaig entrar a l'exposició de la Teresa Riba, em vaig emocionar. Llavors vaig pensar que si m'emocionava, no era perquè sí...
Arribem. Arribem al final del resum de 2013 i ho farem amb aquesta imatge que tant m'agrada quan arribem a casa, des de la zona de Montbui, després d'una de les nostres excursions en btt. A mi m'encanta aquesta vista d'Igualada, després entrem pel barri del Rec per l'entrada que ja és l'entrada del Roger. Bé, espero que... 
...tot plegat us hagi agradat molt. Per si us heu perdut alguna de les altres quatre entrades, us deixo els enllaços i...
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/12/el-meu-2013.html
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/12/les-propines-de-2013_26.html
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2013/12/un-2013-molt-casteller.html
http://paucorcelles.blogspot.com.es/2014/01/el-meu-2013-culinari.html
...com és habitual, una mica de música. El Petit de Ca l'Eril ha tret aquest 2013 un disc per mi boníssim. De totes les cançons em quedo amb "Amb tot". Res més, moltes gràcies a tothom per aquest 2013 de gallina de pell i convidar-vos a viure un 2014 igual i si pot ser millor. I és que...
conèixer-vos a tots és tan bonic
que em fa viure
que em fa créixer i ser petit alhora
llavors tempestes com tots els dimecres
moixons amagueu-vos
que és tard i vol ploure
amics de les plantes
amics de tots nosaltres
ningú ens treurà mai les ganes de viure
Ah!!! i si voleu...
us deixo els enllaços amb els resums dels moments pell de gallina dels anys anteriros: