Moltes gràcies Anna, moltes gràcies Joel!!!
Gaudiu-lo...
ESTIMO AQUEST BARRI VELL
Estimo aquest barri vell, gastat, de parets escrostonades i terres polsegosos que prenen el sol.
L’Emi
té prou anys. Ha tingut i perdut coses i afectes. Li’n queden ben
poques : el vestit vermell –que és molt bonic-, un viatge a
la tarja de transport, i sensibilitat per captar subtileses.
Estimo
el rec que és humil, discret, generós. Estimo el rec que seu en una
cadira ranca. Tot i l’abandó, el silenci i la solitud que sovint
experimenta, no es gronxa en la nostàlgia ni en les hores de glòria.
De les seves esquerdes i dels contraforts treu la força per obrir al
sud espais ben seus: edificis suats i treballats, carrerons,
passatges, eixides; desferres molt seves: taulons corcats, escales i
finestres trencades, altells precaris, bigues, botes i estenedors.
Es deixa embolicar, adornar, pintar, cantar, xiular, i omplir de gent
a vessar.
A
l’Emi l’engoleix la marabunta. Camina i bada. Bada i entra. Entra
i surt. Surt i mira. Mira i agafa. Agafa de la pila una peça que
troba maca. Fa cua fins que un provador queda disponible. Es
despulla. Es posa la peça. Li escau i és la talla. Pas
mal!
M’agrada
el rec amb samarreta de màniga curta i m’agrada el rec que
exhibeix el trono i la reina, les renúncies i les esperances.
L’Emi
sospira. Es treu la peça Pas
mal! Però
no localitza el seu bonic vestit vermell. Remena però no el troba.
Algú ha tibat el vestit i se l’ha quedat. L’Emi no sap què fer.
És tímida i està despullada. No gosa dir res, ni sortir, ni
tornar-se a posar el Pas
mal! i
manllevar-lo. Només se li acut mig tapar-se amb el pas
mal! al
damunt i arraconar-se de puntetes rere un mur estret i alt que hi ha
al provador. L’Emi deixa passar l’estona. Darrere la cortina algú
diu: “... però si està lliure!”. Entren unes i entren les
altres. S’emproven. S’emmirallen. L’Emi segueix amagada. És
difícil d’explicar si no es veu. Mentrestant, música, riures,
xerrameca, complicitats... Oh! Ah!, Ei! Pfffff! Siiiiiiiiii!
Estimo
el rec amb el cor desbocat pel festival.
L’Humbert
entra al provador. Tot i el brogit i l’excitació intueix un
moviment lleuger. Es sorprèn quan veu l’Emi i li fa riure la
història que li explica. L’Humbert li regala la seva camisa
blanca. Ell es deixa posada l’estampada que s’acaba de provar.
Agraïda, l’Emi torna el pas
mal! a la
pila, i surt de la pop-up amb la camisa de l’Humbert que li queda
curta. La pell de l’Emi ja no és tant suau però les seves cames
són boniques.
Uns
quants núvols mandregen estirats damunt els para-sols d’un dels
patis del barri dels blanquers. L’Emi submergida dins els ulls de
mel del rec s’asseu a contemplar com encara adoba pell. Jardins
dins el cap, petxines a les butxaques, pastissos al cel. Veu coses
que ningú ha vist: l’alè del rec. I sap que tot el què ha de fer
és seure a mirar què passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada